ELS BENEFICIS DE... CANTAR.

Com molts sabreu, realitzo moltes i variades activitats, entre elles, una que m’agrada molt i que realitzo sempre que puc: CANTAR.

No us espanteu! No em sentireu cantar sola en un concert, ni en una petita reunió... estimo massa la família i els amics, i soc conscient que no soc una Caballé, ni una Victòria dels Àngels, ni tampoc una Carmen Paris, però m’agrada cantar... que voleu que us digui.

Què podia fer per poder desenvolupar aquesta passió?
Senzill; cantar en una CORAL.
I en quina?
En la “Coral Sant Blai” de Bot.

La “Coral Sant Blai” de Bot, es va constituir l’any 2006, sota la direcció del Sr. Joan Manuel Martínez i actualment la dirigeix Carlota Papaseit.
Composta per diferents persones de la nostra població, ha arribat a estar formada per 30 membres, que estan distribuïts en quatre “cordes” o grups: els tenors, les sopranos, els baixos i les contralts.

Segons els especialistes, els beneficis de cantar sol o en grup, es poden resumir en el benestar general de tot l'organisme.

Cantar i la secreció d'endorfines

Aquesta passió pel cant no és una cosa anodí. Primerament perquè aquesta activitat aporta beneficis indubtables en qüestió psicològica. Si les mares canten als seus nadons al bressol abans de adormir-se, és perquè aquesta música afavoreix la secreció d'endorfines en el cos del nen.

La endorfina és una hormona que afavoreix el benestar de les persones, provocant fins i tot l'eufòria. Els efectes en un adult són els mateixos i el cant afavoreix més la secreció d'aquesta hormona. Que cantem bé o malament, el procés segueix sent el mateix per a tothom.

En cantar ens esforcem a fer intervenir la nostra respiració, per tal d'assolir les tonalitats desitjades. Es tracta d'un procés en el qual cadascuna de les inspiracions provoca una relaxació muscular estimulant, així com l'endorfina. Igual que en el ioga, els músculs es relaxen i s'oxigenen.

En cantar s'aprèn a visualitzar l'aire i el so que remunta al llarg de la columna vertebral. D'aquesta manera, el cant és un entestares natural. Permet alliberar eficaçment les emocions que en molts casos són l'origen de tensions inexplicables.

El cant, un esport complet

A part dels efectes positius del cant sobre és estat d'ànim, es pot considerar que és un veritable esport. En un primer temps, aquesta activitat millora la respiració. No hi ha res més normal que sentir-se relaxat després d'haver cantat. Una persona se sent agradablement distesa i les seves tensions musculars desapareixen.

En una època en què la forma de vida provoca que tinguem una respiració cada vegada més superficial, el cant recobra tot el seu sentit. D'altra banda, els músculs abdominals es veuen molt sol·licitats en cantar, concretament quan volem augmentar el to o mantenir una tonalitat durant més temps. En realitat es tracta d'una bona alternativa per als que volen reafirmar el ventre.

A més, el fet de cantar requereix mantenir una postura correcta. Aquesta activitat obliga a tenir dreta l'esquena, a distendre les espatlles, a col·locar correctament la pelvis cap endavant, i alinear el mentó. Igualment, aquesta activitat té l'avantatge de treballar els músculs dorsals, reduint així els dolors d'esquena.

En cantar, la pell de la cara es torna més elàstica, ja que tots els músculs es veuen sol·licitats. També, el cant evita el relaxament cutani de la cara, retardant l'aparició d'arrugues. I és que cantar, és com practicar una activitat física.

 

..i perquè no?: ÒPERA a l'abast de tothom.

Per segon any consecutiu, he tingut el plaer d’assistir a una sèrie de concerts d’Òpera, però d’una forma molt especial; de forma gratuïta i a més a més, amb l’oportunitat d’escoltar les explicacions i comentaris d’una especialista en la matèria que també contesta a les preguntes i dubtes que puguis tenir sobre l’obra, l’autor, et.

Com ha estat possible això? Doncs, assistint a les sessions que s’imparteixen al Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili,organitzades per l’Antena Cultural, que es realitzen a Tortosa durant els mesos de maig i juny.

Aquest és el tercer cicle de l’activitat anomenada “I l’ÒPERA?” , aquest any amb el títol “MEDITERRÀNIM” i que consisteix en dos audicions integrals en DVD de dues òperes molt conegudes, comentades per Rosa Tamarit Sumalla.

Qui és Rosa Tamarit Sumalla?

Rosa Tamarit Sumalla s’inicia en el món musical a l’Orfeó Lleidatà i es gradua com a professora superior de cant al Conservatori del Liceu.

Ha obtingut diversos premis i a treballat sota la batuta de directors com René Jacobs, Josep Pons, Alessandro di Marcchi, Josep Casas Bayer i Nicolau de Figuereido a Catalunya, a l’Estat espanyol, França, Suïssa, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i Andorra, així com a Mèxic i als Estats Units.

Doctorada per la UdL, ha publicat diversos articles i un llibre a l’entorn del Barroc i la figura de Maria Magdalena.

Dirigeix el Laboratori artístic “Ars alchimica” de la URV i ha estat convidada especial de Facultat de Música de la Universidad de Veracruz (Mèxic) i al departament de Música del Keene State College (USA).

Actualment és professora col·laboradora de la URV en el departament d’Història, impartint l’assignatura d’Història de la Música.

 

Quines òperes hem pogut gaudir?

“CARMEN” de Georges Bizet.

Òpera en quatre actes basada en l’obra homònima de Pròsper Merimée, amb llibret de Herni Meihac i Ludovic Halévy, fou estrenada a l’Òpera-comique de París el 3 de març de 1875.

 

Sinopsi:

Carmen, gitana, cigarrera sevillana, viu una intensa història d’amor, delicte i transgressió amb el militar navarrès Don José, el qual, acaba assassinant-la quan ella defensa el seu dret a estimar un altre home , el “Torero”.

 

“L’ITALIANA IN ALGERI” de Gioachino Rossini

Òpera en dos actes basada en un relat de Luigi Mosca, sobre un llibret d’Angelo anelli, es va estrenar al Teatre de San Benedetto de Venècia el 22 de maig de 1813.

 

Sinopsi:

Mustafa està avorrit de la seva esposa Elvira i desitja ferventment conèixer a alguna de les noies italianes que trenquen els cors dels seus pretendents. Isabelle és una jove italiana que dir anar a Algèria per alliberar el seu promès Lindoro, pres per Mustafa. Un cop al país Isabelle intentarà que el seu estimat quedi lliure però es toparà amb el caprici que Mustafà sent cap a ella.

 Per més informació, podeu accedir a través dels següents enllaços:

http://www.urv.cat/campus_terres_ebre/

http://www.urv.cat/antenes_coneixement/tortosa/index.html

 "Carmen" de Bizet

 

"L'italiana in Algeri" de Rossini

 

Rosa Tamarit explicant les obres.

Visitem una exposició: BIENNAL D'ART DE CORBERA D'EBRE

Per quart any consecutiu s’està realitzant al “Poble Vell” de Corbera d’Ebre (Terra Alta) una exposició d’art, amb més de 120 obres realitzades per 40 artistes. Diverses maneres d'entendre l'art plasmades en diferents tècniques i formats, en una mostra que vol fer una reflexió des del món de l'art als problemes que hi ha actualment en tots els àmbits de la societat.
Per aquesta IV Biennal, l’espai expositiu és l’Església de Sant Pere, remodelada com a centre cultural, que acull les obres i activitats relacionades amb els articles 19 i 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’any 1948, que fan referència a la Llibertat d’Expressió i a la Cultura.

Aquesta biennal coincideix amb el 20è aniversari de l'Abecedari de la Llibertat, on un grup d'artistes van col·locar en diferents espais del Poble Vell les 28 lletres de l'abecedari. Al cap de dos anys van ser els escriptors i els poetes que van posar la paraula a les lletres.

Artistes.participants:
Manuel Andreu, Jaume Bach, Juan Belchi, Inés Borràs, Rubén Borré, Francesca Calaf, Gaspar Cañada, Josep Cañada, Laia Carrera, Lluïsa Casas, Rafel Esteruelas, José Miguel Flores, Helena Frias, Pere Hereu, Joaquín Hernández Pellisa, Yves Le Guellec, Nicolás Loiseau, Pierre Louis Jean Renel, Suelin Low Chew Tung, Xavier Magalhaes, Mais, Montse Marcet Joaquim Marsal, Sento Masià, Toni M. Micó, Aurelio Monge, Toni Moreno, Florencio Palencia, Joan Panisello, Montse Pedrola, Jesús Pedrola, Emilia Perucho, Encarna Pons Aldavert, Sergi Quiñonero, Quima Ros, Germán Ruiz, Joan Skelton, Cristina Sala, Fc. Xavier Solé i Borràs, Helena Solé, Vidal Marcó, Magda Zaragoza, Col·lectiu Zero Mig.

Col·lectiu Arraïls (Matarranya): José Manuel Aragonés, Ana Carreras, Jordi Ferrer, Luz Marina Montealegre, Mónia Naudín, Lluís Ribalta, Ersi Marina Samará, Silvia Sanmiquel, Rafa Torralbo.

En aquesta exposició podem veure peces de tota mena: un cavall a mida real fet de ferradures, una escultura feta amb una màquina d’escriure, quadres tombats de l’inrevés, pintures i escultures de diferents estils i materials...

L’exposició es va inaugurar el dia 2 de maig i estarà oberta al públic fins el 30 d’agost.
Per més informació, podeu entrar als següents enllaços:
http://www.poblevell.cat
www.arrails.com

Algunes de les obres que es poden veure a l'exposició:

 

 

ANEM D'EXCURSIÓ A: l'Ametlla de Mar i la "Diada de la Tonyina Roja"

Sempre s'aprenen coses noves, i en aquest món... n'hi ha moltes per aprendre, us ho asseguro!

 

Vaig tenir la sort de poder realitzar una sortida cultural a la bonica població costanera de l'Ametlla de Mar. Població marinera  que em porta molts i bons records de vells amics i, a partir de d'ara, de nous amics i això.

 

La visita a l'Ametlla, com en moltes altres coses, va ser per casualitat - amb motiu d'un recital de poesia- i va coincidir amb la "Diada de la Tonyina Roja" que organitza, des de fa quatre anys pel Grup Balfegó, empresa calera dedicada a la pesca i comercialització d'aquest producte, entre d'altres funcions.

 

Qui/què és el Grup Balfegó:

 

Grup Balfegó és una empresa formada per Manel Balfegó i Pere Vicent Balfegó, dos cosins germans, que són i han sigut pescadors de tonyina roja durant tota la seva vida professional. Actualment és la companyia líder en captura, manteniment i comercialització de tonyina roja a Espanya. La passió pel treball ben fet, l'esperit de sacrifici i l'afany per innovar i evolucionar, han fet possible que la cinquena generació de pescadors d'aquesta família hagi representat aquest projecte, i l'hagi fet realitat.

La tonyina roja ha sigut sempre l'eix vertebrador de l'activitat d'aquesta família, i ha estat estretament vinculada a la història de l'Ametlla de Mar. Grup Balfegó ha sabut conjugar la seva llarga tradició en aquesta pesca amb una clara aposta pel futur de la seva activitat, buscant garantir la seva sostenibilitat de la mà de la investigació, presentant-se com un model de referència al segle XXI.

Fites

:: Cinquena generació de pescadors.

:: Primers en comercialitzar la seva pesca des de l'origen fins el consumidor final.

:: La primera transferència de tonyina viva en el Mediterrani.

:: La primera Llicència de pesca d'encerclament dirigida a la tonyina roja.

:: Els primers en constatar la reproducció espontània de la tonyina roja.

:: Els primers en posar mesures de gestió i control amb la finalitat d'eliminar la pesca il·legal. Mesures acceptades i actualment vigents.

:: Els primers en traçar electrònicament les tonyines de forma individual, a totes i cadascuna de les seves parts.

:: Els primers i únics en gestionar electrònicament els documents de captura de totes les fases de pesca, transferència, engabiament, transformació i comercialització.

 

Una mica d'història:

 

L'Ametlla de Mar està vinculada al sector pesquer des dels seus orígens. Aquesta localitat tarragonina es va formar com a poble de pescadors a finals del segle XVIII.

La pesca de la tonyina roja a l’Ametlla de Mar es remunta al segle XVII, duent-se a terme llavors amb arts d'almadrava. La família Balfegó comença a desenvolupar la pesca de la tonyina roja a finals del segle XIX, amb xarxes de deriva, denominades "tonaires", ja en temps de la navegació a vela.

A finals del segle XX, als anys setanta, s'inicien en la pesca amb arts d'encerclament, de forma temporal i compaginant-la amb altres modalitats de pesca, agafant el relleu d'altres famílies que havien desenvolupat aquesta activitat al litoral llevantí espanyol des de principi del segle X (Tabardos, Veral).

És a partir dels anys vuitanta quan la seva activitat es centra exclusivament en la pesca de la tonyina amb xarxes d'encerclament.

En l'actualitat, l'Ametlla de Mar és el port base dels sis únics vaixells d'encerclament de tonyina roja amb bandera espanyola. El Grup Balfegó ha anat adaptant la seva activitat tant a les reformes legals, com a les innovacions tecnològiques i les preferències del mercat, per continuar mantenint una activitat rendible i un producte competitiu.

 

Per més informació, podeu entrar a la seva pàgina web, a través del següent enllaç:

http://www.grupbalfego.com

 

TUNA TOUR (Excursió per veure i/o nedar entre les tonyines):

 

L'excursió surt del port de l'Ametlla de Mar, a bord d'un modern i innovador catamarà dissenyat exclusivament.

El paisatge litoral de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre, ens acompanya durant tot el viatge fins a les piscines de tonyina Balfegó, situades a 2,5 milles nàutiques (gairebé 5 quilòmetres) de la costa.

Un cop amarrats a les piscines un professional de l'equip explica el procés de la qual serà possiblement una de les millors aventures de la teva vida: nedar entre centenars de tonyines roges del Mediterrani.

Durant el trajecte es descobreix la història i la pesca del gegant roig a través d'un audiovisual especialment creat per a això i ja de tornada es pot conèixe en un vídeo el procés de comercialització de la tonyina roja Balfegó a través de la traçabilitat.

 

 

 

 

Exposició fotogràfica del grup ZoomEbre a Bot (Terra Alta)) i presentació del llibre "CAP LLÀGRIMA SOBRE LA TOMBA" de Silvia Mayans, el 17/04/2015.

El dia 17 d’abril de 2015, es va dur a terme un acte cultural combinat que va consistir en la inauguració de l’exposició de fotografia del grup ZoomEbre de Tortosa i la presentació d’un llibre de l’escriptora Silvia Mayans ("Cap llàgrima sobre la tomba"- veure la meva entrada en aquest mateix bloc del novembre de 2014)

L’acte va tenir lloc al Centre de Cultura Joan Bta. Manyà de Bot, amb l’assistència de quasi bé 30 persones.

La presentació de l’acte va anar a càrrec d'una servidora que a més a més, és l'organitzadora i coordinadora de la jornada i va comptar amb la col·laboració dels membres del grup ZoomEbre i també, de forma desinteressada, de la Parròquia Sant Blai de Bot a través de mossèn David Arasa i de diferents voluntaris i voluntàries, que van ajudar en el desenvolupament de tots els actes previstos.

En primer lloc, i un cop fetes les presentacions, es va donar pas a Sussana Ferreres, membre i portaveu del grup d’amics de la fotografia “ZoomEbre” que ens explicà qui són i a què es dedica aquest grup. Segons els mateixos membres, es defineixen així:

“ Som un grup d’amics aficionats al món de la fotografia, uns apassionats del nostre territori, les Terres de l’Ebre ple de contrastos i infinitat d’elements a l’espera de ser observats i fotografiats, on els detalls s’aturen per captar la bellesa d’aquests instants irrepetibles. En definitiva, ens agrada gaudir de les meravelles que ens envolten, sempre amb una mirada fotogràfica i artística per poder mostra-la a tothom.”

A continuació es va projectar un vídeo de fotografies, fetes pels membres del grup, amb motiu del 5è aniversari de la seva creació.

L’exposició, que es va poder visitar a Bot del 17 fins al 30 d’abril i va comptar amb fotografies dels següents fotògrafs:

Ferran Almendros, Josep M. Carbó, Josep  Claramunt, Susanna Ferreres, Andrés Fonollà, David Jiménez, Pere Piñol, Nuria Sanz

La temàtica de l’exposició eren les Terres de l’Ebre, però amb una visió i una tècnica diferent per cada una d’elles, gràcies a la varietat de preferències i gustos de cada fotògraf. Hi havia fotografies de paisatges, d’oficis, d’animals, de llocs concrets, d’estris, de festes, et

 

Per més informació sorbre el grup ZoomEbre, podeu consultar el seu blog a l'enllaç següent:

http://zoomebre.com

 

 (vista de l'exposició-paret lateral)

(vista de l'exposició-part frontal)

(Silvia Mayans, Marta Barón i Sussana Ferreres) 

(Silvia Mayans i Marta Barón, amb alguns membres el grup ZoomEbre i acompanyants:

Susanna Ferreres, Josep Mª  Carbó, Ferran Almendros, Josep Claramunt i Andrès Fonollà)

 

En la presentació del llibre "CAP LLÀGRIMA SOBRE LA TOMBA" de Silvia Mayans, la mateixa autora ens va fer una complerta explicació de tot allò que havia après a les nostres terres (noves paraules, noves costums, nous paisatges, nova gent...), tot acompanyat per una projecció de diapositives amb fotografies d’indrets de les nostres contrades, com ara poden ser masos, el riu, et que havia visitat.

També es va poder comentar el llibre amb els assistents; personatges, indrets, i principalment, el motiu pel que va escriure aquest llibre: la coneixença d’una rondalla que la va impressionar profundament i que s’inclou, breument, en el llibre.

 

(Marta fent la presentació de la jornada)

 

 

(Silvia Mayans parlant del seu llibre)

 (amb l'amiga Silvia)

 

(Silvia signant exemplars del seu llibre)

 

Per saber més sobre Silvia Mayans i la seva obra, podeu entrar al seu blog:

 

http://silviamaians.blogspot.com.es





AIGUA VAAAAAAA!

Pràcticament en desús en l'actualitat, aquesta expressió té un origen certament escatològic. En èpoques passades, quan encara no hi havia a les cases sistemes de desguàs, era costum llançar pels balcons i finestres que donaven al carrer les aigües brutes, orins i altres immundícies. Per advertir als transeünts del perill, es donava uns segons abans el crit de "aigua va!". En escoltar-ho, la gent s'afanyava a buscar un lloc segur per aixoplugar del brut xàfec.

Però actualment ho fem servir per altres situacions, com per exemple per expressar la nostra admiració per una gran quantitat d’aigua, sigui neta o bruta.

Aquests dies l’he sentit molt aquesta expressió, ja que ha plogut de forma desmesurada i amb quantitats que superen la mitja normal.

Tot i que la meteorologia ha avançant molt (ara ens poden dir la previsió que hi haurà, fins i tot, amb una setmana d’antelació), només fa això PREVEURE, però ara per ara, res més; no paren la pluja ni el vent ni les esllavissades,...

Avui em deien “es que, per als pagesos, mai plou al seu gust” i suposo que així és, però no pels pagesos si no per tothom. Així que, l’únic que podem fer és, escoltar les previsions del temps i obrar en conseqüència, amb precaució i seny, la resta... només podem deixar-ho a les forces de la natura.

Exemple de pluges desmesurades:

 

Riu Canaletes al seu pas per Bot (Terra Alta)

el 23/03/2015



 

 

 

 

 

12+3: Llegir llibres, sempre és una bona idea. PART 2

Amics, aquí us deixo amb alguns de llibres que, per sort, he llegit durant l’any 2014 ( vegeu “12+3: Llegir llibres, sempre és una bona idea. PART 1”, entrada feta al meu blog el 29/11/2014).Espero que algun us agradi a vosaltres, com m'han agradat a mi:

" NO ET MIRIS EL RIU " de Mònica Batet

“En una ciutat de l’Europa central, banyada per un riu cabalós, tenen lloc uns fets estranys, relacionats amb un suposat estat hipnòtic provocat per la contemplació del Riu, que condueixen a un seguit de comportaments irracionals en les persones, que fins i tot poden concloure en el suïcidi.”

Aquest és l’argument d’aquest llibre, escrit per Mònica Batet, escriptora i filòloga del Pont d’Armentera, que l’any 2005 va guanyar el premi de novel·la curta “Just Manuel Casero”, que va publicar l’any 2006 amb el títol “L’habitació grisa”.També ha escrit assaig i ha publicat textos en dos llibres col·lectius.

Aquest llibre té una visió molt profunda i trista del sentit del destí; allò que està destinat als seus personatges, al final els ha de passar.

Hi ha una munió de personatges que, al llarg del llibre, es van entrellaçant fins connectar-los d’una forma o una altra. Situacions, moments, llocs que tenen alguna cosa a veure entre ells i com a punt comú, el riu.

Una recomanació Recomanable, però no el llegiu si esteu en “hores baixes”, ja que l’he trobat profundament depriment.

" UN PESSIC A L’ÀNIMA " d’Alfons Cama i Saballs

L’Alfons Cama i Saballs tot i néixer a Calonge (Baix Empordà) es traslladà de ben petit amb la seva família a Palamós. Des de l’any 1987 viu a Tarragona i ha treballat en diferents administracions públiques i actualment a la Generalitat de Catalunya.

El 2012 va publicar el seu primer relat de ficció “El camí dels cirerers”, una obra amb moltes petges dels seus records d’infantesa.

“Un pessic a l’ànima” és una novel·la àgil i amena que ens fa anar de llocs tant diferents com una fàbrica de suro, a un internat de frares o una casa senyorial i ens relata una història d’amistat, de relacions humanes, d’amors i de passions i del món estudiantil i activista de les ciutats de Girona i Barcelona dels anys setanta.

Una recomanació: Molt ben escrita i amb uns personatges que, seguro que et faran recordar que, algun cop, en algun moment, vas tenir “un pessic a l’ànima” per alguna cosa... o per algú.

 

" ULLERES PER LLEGIR SOTA LA POLS " de Leonor Parreu i Dalmases

Leonor Parreu i Dalmases, nascuda a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) i amb una relació molt directa amb la població de Bot (Terra Alta), és Llicènciada en Història de l’Art i Diplomada en Bilioteconomia i Documentació. “Ulleres per llegir sota la pols” és la seva primera obra dins el món de la literatura.

El llibre consta de dos relats que tenen com a eix vertebrador la curiositat científica i històrica i l’arrelament al territori.

El primer relat s’anomena “ MJM Préssecs”, i el dedica al municipi de Bot (Terra Alta), ja que la narració transcorre en aquest indret. La protagonista és la Maria i fa amistat amb dues noies de la seva edat, la Joana i la Marta, que són de Corbera d’Ebre, també a la Terra Alta. Totes tres hauran de realitzar un treball per a l’Institut on estudien, i això els portarà mal de caps i sorpreses.

El segon relat s’anomena “Beati Mortui qui in Domino Moriuntur” i transcorre a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) i en concret a l’actual Catedral, antigament Parròquia de Sant Llorenç, on uns nens fan una descoberta increïble i fins i tot, es podria dir miraculosa. Realitat i ficció es barregen magistralment en aquest relat.

Una recomanació: És un llibre per a tots els públics, encara que sembli adreçat a públic juvenil. No us el podeu perdre si, com jo, teniu alguna relació amb aquestes dos boniques poblacions.

" ELISA VOLTES " d’ Elena Solé i Beltrán

Ja us vaig parlar d’aquest llibre en el meu blog ( veieu l’entrada TEMPS DE LLIBRES: “ELISA VOLTES” d’Elena Solé)

Tot i això, us deixo aquestes notes.

"La vida de l'Elisa, es complica quan apareix un misteriós personatge que fa trontollar tot el que té al seu voltant. La protagonista lluita per la vida dels seus fills, i per la seva mateixa. El camí no serà fàcil, però és una dona forta. Com se'n sortirà? Trobarà finalment la carta? Aconseguirà esbrinar el per què d'aquesta persecució?

Una recomanació: Una novel·la que, tot i només tenir 92 pàgines,fa que sentis, pateixis i gaudeixis amb les aventures i misteris que viu la protagonista. T'atrapa de principi a final.

"PEDRA DE TARTERA" de Maria Barbal

“Pedra de tartera” és el relat de la vida de la Conxa, una noia de muntanya, senzilla, que ha d’anar-se’n a viure a casa d’uns parents a causa de les dificultats de la seva família. Ha d’adaptar-se a un nou ambient, on s’enamora, es casa i té fills. Després de viure la guerra i la post-guerra i acabar a Barcelona tota sola, com ha estat la seva vida sempre, sola.

Maria Barbal ( Tremp, Pallars Jussà) ha escrit diferents obres de gran èxit, entre elles “Mel i metzines”, “La mort de Teresa”, “ Ulleres de sol”, et

“Pedra de tartera” va guanyar el “Premi Joaqum Ruyra” l’any 1984 i el “Premi Joan Crexells” l’any 1985.

Una recomanació: Obra commovedora i molt sentida. Potser alguna dona s’hi sentirà identificada, o en tot, però si en algunes coses...

"LA LLISTA DELS MEUS DESITJOS" de Grégoire Delacourt

Grégoire Delacourt és un escriptor nascut a Valenciennes (França) i treballa al món de la publicitat. Aquesta és la seva segona novel·la que s’ha traduït a vint-i-tres idiomes i l’han situat al capdavant de les llistes de llibres més venuts del 2013.

La protagonista del llibre és la Jocelyne, més coneguda com a “Jo”, el problema és que el seu marit també és diu igual que ella. La “Jo” és una dona normal, propietària d’una merceria, que escriu un blog sobre costura i té dos fills que s’estima molt. Però un dia tot canvia quan li toquen 18.547.301,28€ a la Loteria. La seva vida canvia, i de quina forma!! Ara bé, aquell dia guanya molt més que diners.O no? Sort o desgràcia? Per primera vegada té l’oportunitat de decidir què vol fer amb la seva vida. Abans, però, ha d’esbrinar què és el que importa de veritat.

Una recomanació: Tot i que no estic acostumada a llegir autors francesos, aquest m’ha encantat, m’ha sorprès, m’ha “enganxat”. Com bé diu el refrany “els diners no fa la felicitat”, i jo us pregunto: “esteu segurs?, potser si... potser no...

"LA BONA SORT" de Fernando Trías de Bes i Àlex Rovira Celma

El que et trobes a la tapa del llibre és el títol “LA BONA SORT” i un sub-títol molt engrescador “CLAUS PER A LA PROSPERITAT”, com negar-se a llegir-lo.

Per una d’aquelles casualitats, vaig tornar a llegir aquest llibre, que vaig comprar l’any 2004, i que quasi no recordava. Va ser tota una sort, ja que forma part de diferents llibres escrits per l’Àlex Rovira i que us recomano, com poden ser “Els 7 poders: un viatge a la Terra del Destí”, que es poden catalogar fàcilment com a llibres “d’auto-ajuda”, però que són molt amens i senzills de llegir i si es posen en pràctica, molt beneficiosos.

No deixa de ser un conte amb missatge, i com diu l’autor “Al món només triomfa aquell que cerca les circumstàncies, i que les crea si no les troba".

Una recomanació: No cregueu que us donarà la sol·lució als vostres problemes, però... ajuda molt.