miércoles, 3 de abril de 2013

CURIOSITATS.

PERQUÈ DUEM ELS CATALANS L'ANELL DE CASAMENT A LA MÀ ESQUERRA.
 
"L'origen de posar l'anell de matrimoni al dit anular es remunta a l'antic Egipte, en els orígens de l'estudi de l'anatomia humana, quan es va descobrir que hi havia una arteria molt prima que va des del dit anular de la màs esquerra fins al cor, per això sembla bastant lògic que fos el dit anular l'assenyalat per posar-hi l'anell de matrimoni, com a símbol de la unió en matrimoni dels cors de dues persones.
 
A dia d'avui només en certes regions es manté la tradició de posar l'anell al dit anular de la mà esquerra, ja que a gairebé a totes les regions d'Espanya es posa a la mà dreta.
 
La tradició diu que a la resta del país el duen a la dreta des de que Joana I de Castella, més coneguda com Joana "la Boja" es va casar a Alemanya, amb l'Arxiduc d'Habsburg, conegut com Felip "el Bell".

 
En aquelles zones era tradició la col·locació de l'anell de matrimoni al dit anular de la mà dreta. Però com que ella era reina de Castella però el seu pare, Ferrran "el Catòlic", encara era rei del Regne de Catalunya i Aragó, els catalans varem continuar amb la tradició vigent i no ees va imposar la moda germànica, com si va passar a la resta del regne."
 


 

martes, 2 de abril de 2013

COSTUMS i TRADICIONS.

LA "MONA" DE PASQUA.

En temps de Pasqua , comença el període de celebració, per part dels cristians, després de la data en què representa que Jesús ha ressucitat. Aquest any ( perquè les dates són variables) ha estat els dies 30 de març i 1 d'abril ( Diumenge de Resurrecció i Dilluns de Pasqua).
 
Santuaris i ermites acullen, sobretot el Diumenge i Dilluns de Pasqua, celebracions festives on s'hi poden veure processons, benediccions, dinars populars... i s'organitzen romeries.
 
La "Mona" de Pasqua és un pastís que els padrins regalen als seus fillols i filloles el Dilluns de Pasqua.
 
La tradició es deu al fet que en aquesta data se celebrava que el període de dejuni i abstinència de Quaresma s'havia acabat, i la manera més simbòlica de fer-ho era regalant una pastís a la mainada ( resulta que el mot "Mona" prové de la paraula d'origen àrab "munna", que vol dir "regal").
 
La Mona havia de tenir tants ous com  anys tenia el nen o nena, tot i que a les Terres de l'Ebre, la costum varia segons la comarca.
 
Personalment, he tingut la gran sort de conèixer, de ben petitat, dues classes ben diferents, la que es fa a la Terra Alta - tipus pastís amb una figura de xocolata al  damunt, i la que es fa al Baix Ebre - de forma rodona i amb ous durs.
 
Us he de dir que, tant l'una com l'altra, són boníssimes!!!!!!
 
 
( foto cedida per l'amiga Anna )
 
 
( foto feta per Marta )