martes, 29 de octubre de 2013

COSTUMS I TRADICIONS: la Castanyada

Tots Sants, el primer de novembre, és una festa dedicada  al record dels avantpassats.

Al començament,  el cristianisme va traslladar la festa dels difunts a la primavera, ja que es vinculava a la creença en la resurrecció, i celebrava la festa dels Màrtirs poc després de la Pasqua. Però la forta tradició anterior, bàsicament en els països de cultura celta, va retornar la festa cap a la tardor, en forma de doble diada.

La festa de Tots Sants fou instituïda el segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en lloc de fer enderrocar el Panteó romà, projectat per l’emperador Adrià i dedicat a les divinitats romanes, el consagrà a la Mare de Deu i als màrtirs del cristianisme.

D’una banda, des del principi del segle IX se celebra la festa de Tots Sants, dedicada a tots aquells que pel comportament en vida s’han guanyat un lloc al paradís, l’1 de novembre. Al segle XI, l’orde monàstic de Cluny va crear el dia de Commemoració dels Fidel Difunts per pregar per tots els morts. Popularment, el conjunt d’ammdues festes va prendre la denominació genèrica de Tots Sants. La simplificació del calendari festiu produïda per la industrialització va fer suprimir la festa laboral del 2 de novembre.

Un costum bàsic de la festa ha estat la visita als cementiris. La celebració tenia un clar sentit domèstic: la família es reunia i recordava els difunts menjant castanyes, resant el rosari o amb petits gestos com deixar un plat buit a taula.

Aquesta tradició pretenia perllongar al més enllà l’acolliment de la família dels seus membres i demanar l’emparança dels avantpassats, percebuts com a protectors de la llar i el llinatge.

També és costum emprar un dels fruits propis de la tardor: les castanyes.

L’altre gran producte gastronòmic és el panellet, producte de rebosteria casolana,  fet amb ametlla, sucre i rovell d’ou, bàsicament. Pot anar cobert de pinyons i acollir altres components com el coco o la xocolata. Té un origen poc clar, però probablement recorda els antics àpats funeraris i els “pas dels morts” que es portaven a l’església.

La motivació de la festa ha canviat molt els darrers anys. La mort era, per als nostres avantpassats, un fet inevitable i natural. Era, en tot cas, un fet quotidià. La gent moria a casa, acompanyada pels familiars, grans i petits, i pel veïnat. Les vetlles tenien lloc al domicili i els seguicis funeraris sortien de la porta de casa.

miércoles, 23 de octubre de 2013

CURIOSITATS: les Postals.

Sí, ho sé, que té d'especial parlar de les "postals", doncs, els que em coneixeu bé sabeu el que m'agrada escriure i que soc d'aquelles poques persones que, tot agradar-li les noves tecnologies ( no tindria un blog,es clar), tinc encara l'antiga costum d'utilitzar el paper i el boligraf per posar-me en contacte amb els amics i la familia - qui no ha rebut algun cop, una "felicitació de Nadal", una targeta ó una "POSTAL", que us he enviat en algun moment de la meva/vostra vida?- i que continuaria fent, si no fos que, molta gent es pensa que rebre un escrit significa que m'han de contestar igual; NO jo ho envio per pur "plaer a l'escriure" i prou.
 
Fa temps vaig llegir un article sobre un nou llibre que s'ha editat i que unia dos de les meves moltes passions ( ja heu comprovat que en tinc una gran llista, però, serà que tot ho faig amb passió?), la lectura i els viatges, i vet-a-quí que l'escriptor del llibre també té un blog molt interessant on parla de diferents viatges i llocs del món per poder visitar, però també sobre curiositats relacionades amb els viatges i els llocs visitats, entre elles la "costum d'enviar postals"
 
Una mica d'història:
 
Les postals, originariament, no es van inventar per donar a conèixer el turisme, si no per facilitar d'una forma ràpida per mantenir el contacte entre les persones, independentment si estaven viatjant ó no. Les postals, en el seu día, van ser com els "correus electrònics".Per fer una comparació, entre els anys 1905 i 1915, només a Gran Bretanya es van enviar més de 2 millions de postals al día.
 
A finals del seble XIX, la "UNIÓ POSTAL UNIVERSAL" va regular el format de les postals, recomanant que les seves dimensions fossin: 9 x 14 centímetres. A Espanya, des de l'any 1890, la impremta més prestigiosa va ser el taller de fototipis "Hauser i Menet" de Madrid.
 
Aquesta "postalmanía", com es coneixa en aquella època, no era exclusiva dels anglesos, si no, que es practicava a tot el món. Encara que les postals es van començar a utilitzar a la década de 1870, l'època daurada va ser entre 1901 i 1907, ja que hi va haver tres factors que ho van afavorir: els avenços tecnològics de la impressió que facilitaven la impressió a color d'imatges de qualitat i a baix cost, l'eficiència dels serveis de correus i les millores del transpot públic.
 
Va ser llavors, quan es van començar a enviar postals des de llocs espectaculars, que d'alguna forma servien per demostrar que s'havia visitat aquell lloc.
 
També, com passa amb el correu electrònic, es va començar a desenvolupar els "spam" de postals. La publicitat va veure ràpidament els beneficis postals, i la majoria del tràfic de postals dels segle XIX es va convertir en un especie d'spam que oferia bens i serveis no sol·licitats.
 
Tot i que l'edat d'or de les postals ja ha passat, amb l'arribada del telèfon i l'esclat de la Primera Guerra Mundial ( un 75% de les postals estadounidenques s'imprimien a Alemanya, en la que la industria de la impremta va quedar destruida, seguim enviant postals per "demostrar que em estat en un lloc determinat" ó simplement per guardar com un record.
 
Per més informació:
 
Podeu consultar la pàgina web:
 
 
També podeu trobar informació als llibres:
 
-  " 300 lugares de verdad que parecen mentira"
de Sergio Parra 
( editorial "Martínez Roca", edició 2013).
 
- "El nuevo pequeño gran libro de la ignorancia"
de John Lloyd i John Mitchinson, amb traducció de Montserrat Asensio Fernández
( editorial "Paidos Iberica", edició 2012)
 
Un petit "tast" de postals:
 
Aquí us deixo amb imatges d'algunes postals que he rebut de familiars i amics ó he comprat en llocs que he visitat, com a record de viatges fets.
 





















 
 
 
 

lunes, 21 de octubre de 2013

...el que m'agrada fer és: DIBUIXAR (Taller de Dibuix - juliol 2013)

Aquest estiu he fet moltes coses, entre elles, recuperar una de les meves moltes i variades passions: EL DIBUIX.
 
Vaig tenir la sort d'assistir a les classes que va impartir en JORDI TÉRMENS, al "Taller de Dibuix" que va tenir lloc a la botiga "ART i PAPERS" de Tortosa ( més informació sobre cursos, tallers i activitats vàries a : www.artipapers.com)
 
Breu curriculum d'en JORDI TÉRMENS:
 
En Jordi és il·lustrador editorial, publicitari i d'espais interpretatiu de patrimoni històric i natural.
 
En l`hàmbit infantil i juvenil ha publicat a "Cavall Fort", "Bromera", "Edelvives", "Cossetània" i edicions "la Patumaire", tant en narrativa com en llibres de text.
 
A les Terres de l'Ebre podeu veuree dibuixos seus als espais interpretatius de les avançades de Sant Joan de Tortosa, les Torres de Guaita de l'Aldea, la Torre de Campredó,  la Torre fusellera del castell de Mòra d'Ebre, i  diferents plafons identificatius de fauna del Parc Natural del Delta de l'Ebre, et.
 
En el 2011, va guanyar el premi d'il·lustració Joan Llaverias de Lloret, va realitzar l'exposició "La natura dibuixada" a la Bibliotca de l'Observatori de l'Ebre, i va col·laborar enn la primera edició del "Bigdraw de Tarragona" ( recentment premiat amb el "Darwing Inspiration Award" del 2011).
 
Per més informació, podeu visitar la pàgina: www.madellapis.blogspot.com
 

L'objectiu del taller:
 
És que l'alumne adquireixi els coneixements bàsics per desenvolupar un dibuix; encaix i esbòs, passat a net, ombres i color,...
 
Per aconseguir aquest objectiu, el taller va constar tant de parts teòriques com de pràctiques.
 
Així mateix, va tenir un toc divertit, ja que, cada dia abans de  finalitzar la classe es realitzava una pràctica que consistia en fer "dibuix ràpid", molt divertit, la veritat.
 
Aquest va ser el resultat  final ( dibuixos fets per Marta Barón) :







Més bisuteria amb filferro i altres materials




 












Anem d'excursió a : MORELLA

El dia 6 d'octubre, vaig tenir la sort de realitzar una excursió a la bonica població de MORELLA a la comarca dels Ports, a la província de Castelló.
 
Una mica d'Història:
 
La població de Morella, té una llarga història que es remonta a la Prehistòria on es poden trobar pintures rupestres, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO.
 
Al castell es troben elements tecnològic del  neolític.
 
Durant l'època musulmana, Rodrigo Díaz de Vivar ( el Cid Campeador), va participar en dues batalles a finals del segle XI, on el castell comença a tenir molta importància.
 
La conquesta cristiana de Morella va tenir lloc al mes d'octubre de 1231, encara que hi ha diferents versions sobre la data exacta, ja que podia ser també el 7 de gener de 1232, festa de Sant Julià, patró de la ciutat i festa local.
 
Durant l'època medieval, Morella pren més importància, ja que està situada al centre geogràfic dels estats peninsulars de la Corona d'Aragó,  a la frontera entre Cataluny, Aragó i València, i prou prop de Mallorca. Per altra part, Morella sempre ha estat propietat del rei, a partir de 1250, però totes les comarques veïnes són de les poderoses ordres militars ( Hospitalers, Templers, Calatraus, Montesans,..).
 
En aquest nucli comercial ple de vida, que comerciava llana amb Itàlia, s'amagava el darrer ancià càtar, Guilhem Belibasta, que havia fugit de la Inquisició d'Occitània i va viure a Morella fent de cisteller.
 
Un altre personatge important va ser Francesc de Vinatea, membre d'una familia de senyors feudals de la Todolella.
 
El "Papa Luna" va visitar la ciutat de Morella per reunir-se amb el rei Ferran i fra Vicent Ferrer, que unes dècades després seria canonitzat. l motiu era acabar amb el Cisma  d'Occident, en el que hi va arribar a haver-hi fins a tres Papes diferents.
 
Durant la Germania, les autoritats morellanes van romandre fidels a l'emperador Carles I. El 1691 el rei Carles II l'Embruixat, va concedir la independènca municipal a nou de les aldees dels Térmens Generals i Ports de Morella, a canvi d'un donatiu per alleujerar el dèficit de  les finances de la monarquia.
 
Durant la Guerra de Successió, les autoritats morellanes van romandre al bàndol botifler, excepte dues ocupacions mauletes.
 
El Decret de Nova Planta va derogar l'existència del Regne de València i van passar a complir les lleis de Castella. En la nova organització política, Morella va passar a ser la capital d'un corregiment que aplegava fins El Toro, a prop de Sogorb. La nova obligació legal d'escriure en castellà va començar a aplicar-se uns anys després, però la majoria de confraries va resistir-se a canviar de llengua a les actes fins a 1721, que és quan s'introdueix del tot el paper segellat.
 
Durant les Guerres Carlistes, Morella va arribar a ser la capital de la província militar de Castelló 1871-1879), que abarcava la província civil de Castelló i el tro de la de Tarragona al sud de l'Ebre, portant bastants problemes, per la qual cosa, un cop acabada la tercera guerra carlista es va ajustar novament als límits civils.
 
El 1874 es va proclamar rei Alfons XII a Sagunt i poc temps després (1878) va concedir a Morella el títol de ciutat. És en aquest època Morella alcança el màxim de població, am 7335 habitants, però ja en aquells anys molta gent emigra al tèxtil català.
 
Als ays 60 i 70 del segle XX es produeix la darrera gran onada migratòria de la ciutat, que inclús perdrà el partit judicial l'any 1969. L'any 1965 es declararà tot el recinte emmurallat "Conjunt Històric-Artístic".
 
Per és informació, podeu consultar la pàgina web: