Pràcticament en desús en l'actualitat, aquesta expressió té un origen
certament escatològic. En èpoques passades, quan encara no hi havia a les cases
sistemes de desguàs, era costum llançar pels balcons i finestres que donaven al
carrer les aigües brutes, orins i altres immundícies. Per advertir als transeünts
del perill, es donava uns segons abans el crit de "aigua va!". En
escoltar-ho, la gent s'afanyava a buscar un lloc segur per aixoplugar del brut
xàfec.
Però actualment ho fem servir per altres situacions, com per exemple per expressar la nostra admiració per una gran quantitat d’aigua, sigui neta o bruta.
Aquests dies l’he sentit molt aquesta expressió, ja que ha plogut de forma
desmesurada i amb quantitats que superen la mitja normal.
Tot i que la meteorologia ha avançant molt (ara ens poden dir la previsió que hi haurà, fins i tot, amb una setmana d’antelació), només fa això PREVEURE, però ara per ara, res més; no paren la pluja ni el vent ni les esllavissades,...
Avui em deien “es que, per als
pagesos, mai plou al seu gust” i suposo que així és, però no pels pagesos
si no per tothom. Així que, l’únic que podem fer és, escoltar les previsions
del temps i obrar en conseqüència, amb precaució i seny, la resta... només
podem deixar-ho a les forces de la natura.
Exemple de pluges desmesurades:
Riu Canaletes al seu pas per Bot (Terra Alta)
el 23/03/2015