domingo, 20 de mayo de 2018

ANEM D'EXCURSIÓ: Poble Vell de Corbera d'Ebre


L’he visitat vàries vegades; per lliure, amb visita guiada... però cada cop que passejo pels seus carrers (quasi inexistents), per les seves places (imaginàries), per la seva església (amb un sostre transparent), el cor se m’encongeix i sembla que sento el remor de la seva gent, les rialles dels xiquets jugant pels carrers, la veïna que et dona el bon dia, el pagès que torna de la feina al camp, i tot això només, està a la meva imaginació ja que, fa molt temps, que ja no hi són, només queden pedres i runes, i aquestes veus només és...el vent.

El Poble Vell de Corbera d’Ebre (Terra Alta), malauradament famós pels fets ocorreguts en 115 dies d’aquella cruenta i injusta Guerra Civil, és un lloc per visitar, amb calma, pausadament i amb respecte. Molt recomanable visitar-la amb guia i assabentar-se de la seva història i de les seves vivències.

A més a més, s’hi realitzen diferents exposicions, actes i activitats, dintre de l’Església de Sant Pere del Poble Vell o en els seus voltants.

Una mica d’història.

A Corbera d'Ebre es pot comprendre quan va patir la gent de la Terra Alta durant la guerra que li va portar el pitjor desastre de la seua història. Dalt del turó de la Muntera estava el casc antic d'un poble de pagès tranquil, com ho eren tots els de la nostra comarca, amb els tràfecs de les feines del camp, les rotllanes de veïns als carrers, les mestresses que van i venen de la font, del mercat o dels rentadors, la cridòria de la quitxalla mentre juga...
La guerra civil de 1936-1939 va portar a Corbera el pitjor desastre de la seva història. Durant la batalla de l'Ebre, la vila restà a l'avançada del front republicà establert, el mes d'agost de 1938, als afores de La Pobla de Massaluca, Vilalba i Gandesa. El front es va trencar per Corbera el 3 de setembre i tot el poble quedà pràcticament enderrocat. A mesura que va augmentar la degradació del casc antic, els veïns es van traslladar a la part baixa del poble. Les ruïnes abandonades esdevingueren un símbol de la fèrria defensa en l'episodi mes tràgic de la història recent i un lloc de visita obligada per a qui vol rememorar aquells fets o només contemplar els desastres de la guerra.
Ara al tossal de la Muntera només hi ha les runes cada cop més degradades del poble antic, entre les quals destaca poderosament l'església vella de Sant Pere (gran edifici barroc de finals del segle XVIII), malmesa però emblemàtica.
El conjunt va estar declarat Bé d'Interès Cultural, com a Lloc Històric (20-07-1992), per la Generalitat de Catalunya. També ha esdevingut un monument a la Pau i lloc de visita obligada per a qui vulgui conèixer els desastres de la guerra.
L'Associació del Poble Vell, organisme impulsat per un grup de veïns amb el suport de l'Ajuntament, encara el present amb un objectiu ben definit: la conservació i rehabilitació del lloc.

L’Església de Sant Pere

És l'edifici més important que en aquests moments hi ha al Poble Vell de Corbera d'Ebre. Va començar a construir-se a finals de segle XVIII damunt d'una antiga església romànica, i va concloure l'any 1827.
La construcció és d'estil barroc, de planta basilical amb tres naus, una central i dues de laterals separades per pilastres, quatre a cada banda, la teulada és de dues aigües. La façana està dividida en tres cossos verticals simètrics, separats per sis pilastres. El cos central emmarca la portalada dividida en tres nivells. La porta d'entrada està rematada per un arc de mig punt rebaixat. La façana està rematada per una espadanya i un campanar de dos pisos construït un segle més tard en obra vista. L'altar major s'ubicava a l'absis i estava separat dels fidels pel reixat del Presbiteri. Als laterals hi havia tres altars per banda. Davant de l'altar major hi ha una cripta que en aquest moments està colgada per la runa, segons diverses fonts conduïa a un túnel més gran que es perdia davall del Poble Vell.
En el decurs de la Batalla de l'Ebre l'església va quedar en estat ruïnós. Quan va acabar la guerra es va poder utilitzar per fer cerimònies religioses en un dels costats. Davant del perill de què s'esfondrés el sostre, es va decidir construir una església nova que va ser inaugurada l'any 1948.
En els darrers anys s'ha treballat en diverses fases de consolidació de l'església i en l'actualitat forma part d'un espai cultural.

L’Abecedari de la Llibertat

L'Abecedari de la Llibertat és el resultat d'un treball col·lectiu que es va portar a terme al Poble Vell de Corbera d'Ebre l'any 1995, i està format per vint-i-vuit obres que representen el conjunt de l'abecedari.
De la mateixa manera que les lletres necessiten combinar-se per formar paraules i idees, els éssers humans necessitem ajudar-nos i treballar junts perquè, amb la petita col·laboració de tots, es pugui assolir el gran objectiu amb el que estem compromesos: l'articulació d'una societat més justa per a tots.
El fil conductor de l'obra és simple, però bàsic pel progrés humà: les paraules han d'estar sempre per damunt de la força, i les lletres són la base de les paraules que han de servir per entendre's i cooperar. Basant-se en aquesta idea, vint-i-cinc artistes amb voluntat de treballar en comú per la pau i la justícia varen crear «L'Abecedari de la Llibertat» i avui les obres que el componen estan instal·lades al Poble Vell de Corbera d'Ebre.
L'any 1997 diversos escriptors i poetes van posar la paraula a les lletres de l'Abecedari, acompanyant les escultures. El resultat de tot el conjunt es va anomenar «L'Abecedari de la Llibertat - Missatge Escrit».

Abecedari de la Llibertat - Missatge escrit

L'abecedari de la Llibertat - Missatge Escrit també és una mostra fotogràfica, que s'ha ensenyat en diversos llocs, com Barcelona, Tarragona, Reus i Maó.
L'exposició consta de 32 plafons 50x70 cm emmarcats en vidre. Pot anar acompanyada amb fotografies de Corbera d'Ebre d'abans i durant la Batalla de l'Ebre. Està a disposició de qualsevol entitat cívica o Ajuntament que estigui interessat en demanar-la.


La “Bota”
L'any 1988, en el 50è aniversari de la Batalla de l'Ebre, es va inaugurar a la plaça de l'església de Sant Pere l'escultura de Joan Brossa anomenada «La Bota».

".... Hem de recordar uns fets perquè ningú no torni a calçar aquesta bota. Ja s'hi ha caminat massa ! Les ruïnes quotidianes de Corbera d'Ebre, que l'acompanyen, no haurien de lligar amb l'horitzó de cap mapa democràtic. ...."                J.Brossa

Les Brigades Internacionals

El Monument a les Brigades Internacionals inaugurat l'octubre de 2000 i obra de l'artista José Luis Terrassa.
En aquesta escultura s'han utilitzat materials nobles i naturals com són el ferro i la pedra. Pedra natural del lloc on van ocórrer els fets que van motivar la creació de les Brigades Internacionals; i és en el centre d'aquest lloc, el "Poble Vell" de Corbera d'Ebre, on està instal·lat aquest monument, homenatge al naixement, actuació i finalitat d'aquestes brigades, que no va ser altra que la solidaritat amb el poble espanyol en defensa de les seves institucions democràtiques.
Al voltant de 50.000 voluntaris procedents de mig centenar de països de tot el món es van allistar per ajudar en la defensa de la democràcia republicana a partir d'octubre de 1936. La seva variada procedència se suma al seu diferenciat perfil professional, encara que a tots els va unir l'ideal de combatre el feixisme que acabaria arrasant la breu experiència republicana democràtica espanyola.
La retirada de les Brigades Internacionals es va produir en la nit del 23 al 24 de setembre de 1938. El 23 de setembre va ser el dia de l'últim combat i en ell van segellar amb dignitat el seu llegendari historial de lluita per la llibertat del poble espanyol i de tots els pobles del món amenaçats per la barbàrie feixista.
Les cinc columnes de ferro simbolitzen els cinc continents dels quals eren originaris els homes i dones que van formar part de les Brigades Internacionals. Columnes que, de la mateixa manera que aquests homes i dones, neixen de la terra i el seu esperit es projecta cap a l'univers recreant la seva filosofia i la seva finalitat en la nova joventut que fa de la solidaritat un moviment perpetu i infinit; simbolitzat aquest per la bola de ferro que neix de la terra, passa per la columna, es recrea en ella i segueix el seu camí cap a l'eternitat.

Placa a Corbera d'Ebre al batalló britànic de la XV BI

El dimarts 24 de setembre 2013 es va inaugurar una placa al Batalló Britànic. Està situada al costat de l'antiga església de Corbera d'Ebre, arrasada durant la batalla de l'Ebre, i mirant a la zona dels últims combats de la XV BI.
El text de la placa diu -en anglès, català i castellà- el següent:
“El 21 de setembre de 1938, el Govern de la República va anunciar la seva decisió de retirar del seu exèrcit a tots els voluntaris internacionals. El Batalló Britànic de la XV Brigada va combatre per última vegada al costat d'aquesta carretera, entre dos i tres km a l'est de Corbera d'Ebre abans de ser retirat del front el 24 de setembre. En aquells tres últims dies de combat van morir 23 voluntaris britànics, juntament amb més de 175 camarades espanyols d'aquest Batalló.
Més enllà dels oliverars abandonats,
des del turó més allunyada de la terra,
ens crida un país que va ser el nostre,
i aquí serà recobrat.”

Visites al Poble Vell de Corbera d’Ebre

- RECORREGUT PEL LLOC HISTÒRIC
- ABECEDARI DE LA LLIBERTAT
- VISITA FONS FOTOGRÀFIC
- VISITA A L'ESGLÉSIA VELLA
- PUJADA AL CAMPANAR
- VISITA EXPOSICIONS ESGLÉSIA VELLA

Horari: Març a Octubre
Obert de dimarts a diumenge
- Matí: 10:00h a 14:00h
- Dilluns i per les tardes cal trucar al: 608 86 36 16

Horari: Novembre a Febrer:
Caps de setmana i festius
- De 10:00h a 14:00h
Visites de dilluns a divendres.
- Cal trucar al telf: 608 86 36 16

Hi ha l’opció de realitzar una visita lliure o guiada, posant-se en contacte, per aquesta última, als telèfons de contacte indicats.

Per més informació, podeu entrar als següents enllaços:














LITTERARUM I FIRA DEL LLIBRE EBRENC


Ja fa 11 anys de la seva primera edició, i com m’ha passat en altres ocasions, jo ho vaig descobrir tard i ara en soc fan incondicional.

Us parlo de la Fira d’Espectacles Literaris LITTERARUM i la Fira del Llibre Ebrenc, que cada any, al mes de maig, es celebra a la població de Mòra d’Ebre (Ribera d’Ebre).

Què és LITTERARUM?

Litterarum és una fira professional que promou obres de qualsevol disciplina de les arts de l’espectacle basades en textos literaris escrits originàriament en llengua catalana i que no han estat concebuts originalment per a l’escena. Una simbiosi creativa entre literatura i arts escèniques impulsada per l’Ajuntament de Mora d’Ebre i la Institució de les Lletres Catalanes.
El seu àmbit és el del domini lingüístic del català (Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord i l’Alguer) i des de la seua creació el 2007 ha fet créixer considerablement el nombre de creacions escèniques inspirades en la literatura i ha sabut apropar autors de les lletres catalanes de totes les èpoques, clàssics i contemporanis, a un públic més ampli.
La literatura es pot llegir però també veure, sentir i experimentar. “Litterarum” Móra d’Ebre la puja a escena per tal de fer-la viure d’una manera col·lectiva i diferent. Fomentem la passió de llegir a través de les arts escèniques per descobrir o redescobrir textos literaris com poemes, contes i novel·les que en molts casos mai abans havien sortit dels prestatges i del format llibre.
En família, en parella, amb amics, es viu la literatura; l’ambient que s’hi respira fa que et sentis part de la fira d’espectacles literaris.
La literatura puja a escena i envaeix les places i els carrers, la vora del riu i sobretot el ric patrimoni local de Móra d’Ebre. S’aconsegueix, un cop a l’any, que els textos escrits cobrin vida pròpia gràcies als artistes, tot cercant nous espais escènics curiosos i diferents, no sempre dins d’un teatre o una biblioteca. El patrimoni històric i natural (castell, riu, arbredes i muntanyes) aconsegueix escenaris no convencionals que també contribueixen a construir un relat que transporta sensacions sorprenents.

VALOR LITERARI: Apropar la literatura catalana des d’un altre format que no és el llibre.

VALOR ARTÍSTIC:Gaudir d’espectacles literaris de diferents disciplines i a per a tots els públics.

VALOR PROFESSIONAL:Fer visibles espectacles i artistes a programadors d’arreu.

Què és la FIRA DEL LLIBRE EBRENC?

El riu Ebre com a pretext cultural i no només com a accident geogràfic. L’Ebre també influeix en la història, l’economia i sobretot en el tarannà de la gent que hi viu a la vora. Per tant, també marca la literatura que s’hi crea.
La “Fira del Llibre Ebrenc”, impulsada pel Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner, l’Ajuntament de Móra d’Ebre i les tres llibreries de referència (Bassa, Viladrich i Guaix) ha forjat una DO literària amb olor de llibre i de riu projectant dins i fora de les Terres de l’Ebre autors i obres de qualitat amb segell ebrenc sense complexos.
A la Fira del Llibre Ebrenc, també anomenat l’altre Sant Jordi de Móra d’Ebre, hi podreu trobar més de 2.500 títols de temàtica ebrenca des dels clàssics com Bladé, Moncada o Arbó, fins a les noves fornades com Esteve, Rojals o Todó, i les últimes novetats. Presentacions i jornades de debat sobre el llibre i el món editorial.

Móra d’Ebre, el municipi que celebra Sant Jordi dues vegades

Diuen que Móra d’Ebre celebra Sant Jordi dues vegades l’any. I és que la Fira del Llibre Ebrenc és com un segon Sant Jordi a les Terres de l’Ebre, dedicat exclusivament als autors i les autores de les Terres de l’Ebre i la seua àrea d’influència i també a llibres, que tot i ser escrits per autors de fora de les Terres de l’Ebre, tinguin una temàtica referent a aquest territori que abraça les quatre comarques de l’Ebre i les culturalment vinculades, com són les del Priorat, l’Aragó catalanòfon i el Maestrat. Poques són les poblacions que tenen, dues vegades a l’any, una activitat que impulsa tant el món del llibre des de tots els vessants i l’apropa a la ciutadania a partir de propostes artístiques i activitats lúdiques.

Cada any més de 30 autors signen llibres als visitants

Durant els dies de la Fira del Llibre Ebrenc més trenta autors presentaran i signaran llibres en aquesta als lectors. Aquesta és la singularitat més interessant de la Fira del Llibre Ebrenc: reunir tants autors en molt pocs dies és poc habitual en altres esdeveniments similars que es puguin celebrar a la demarcació de Tarragona o fins i tot a la resta del país amb municipis petits com Móra d’Ebre.

Suport als llibreters del territori

La Fira del Llibre Ebrenc ha adoptat els darrers anys el format d’una llibreria única instal·lada en una gran carpa de 150 metres quadrats que coordinen les tres llibreries de referència de la Fira: Bassa de Móra d’Ebre, Viladrich de Tortosa i Guaix d’Amposta, junt amb l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), aquest darrer hi aporta els llibres i les revistes de tots els centres d’estudis ebrencs i hi fa tasques de coordinació i gestió. També hi ha un apartat especial amb els llibres editats per la Diputació de Tarragona. En aquest gran aparador literari i editorial on s’hi exposen al voltant dels 2.000 títols de temàtica ebrenca.

Foment del llibre ebrenc a les biblioteques escolars

Una de les accions especials que la Fira del Llibre Ebrenc hi ha el foment dels llibres ebrencs entre les biblioteques escolars a través d’una prova pilot a les escoles de la Ribera d’Ebre. Així, gràcies a la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics de la Ribera d’Ebre, les escoles de la comarca han estat convidades a vindre a la Fira a triar i remenar els llibres exposats. S’ha fet una tasca prèvia de possibles necessitats i des de la Fira es finançarà un lot de sis llibres ebrencs per a cada escola. Els mestres bibliotecaris de totes les escoles de la comarca visitaran la fira junts, participaran de les activitats que s’hi fan de manera conjunta i triaran aquells llibres que més els interessin per a la biblioteca del seu centre escolar. Dels sis llibres del lot, tres seran per a xiquets i xiquetes en edat de primària, i els tres restants de temes de la Ribera d’Ebre perquè els mestres els treballin a l’aula. Aquesta activitat ha estat possible gràcies a la implicació especial del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.

La Jornada del Llibre Ebrenc debat, en dos dies, sobre la dinamització del món del llibre ebrenc amb professional si públic

Una de les activitats més destacades de la fira és la Jornada del Llibre Ebrenc, cada any guanya protagonisme perquè són dos jornades adreçades especialment a un públic més professional i a un públic general alhora que analitzen el present i sobretot el futur de la dinamització del món del llibre ebrenc a casa nostra.

Premi Llibresebrencs.org de forment de l’escriptura per a jóvens ebrencs, a través de la xarxa social i APP Wattpad

El premi de relats curts a Internet adreçat a jóvens de les Terres de l’Ebre i àrea d’influència incorpora com a novetat la incorporació a la plataforma Wattpad, una xarxa social en la qual escriptors i lectors comparteixen l’espai. Així, els relats participants es penjaran a aquesta plataforma per tal que siguin els lectors els qui escullin per votació popular un relat guanyador per a cadascuna de les quatre categories (fins a 15 anys, de 16 a 22 anys, de 23 a 30 i més de 30). Així, hi haurà dos premis per categoria: el del jurat (150 euros) i el de votació popular (dos vals per a la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya). El premi impulsat per l’Ajuntament de Móra d’Ebre, Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i Institut Ramon Muntaner, Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre està coordinat pel Servei de Joventut del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, i se’n donaran a conèixer els guanyadors darrer dissabte del mes de maig que es celebra la Fira del Llibre Ebrenc.

LITTERARUM 2018

Aquest any tindrà lloc del 24 al 27 de maig, celebra enguany la seva 11ª edició convertint-se en l’espai de referència i descoberta dels espectacles literaris en llengua catalana. La internacionalització de la fira, els gairebé 35 espectacles de tots els territoris de llengua catalana i una dotzena d’espais de programació fan d’aquesta edició la més ambiciosa i extensa per a públic, programadors i artistes.

Entre els espectacles que faran pujar la literatura a escena destaquen Roger Mas, que ens oferirà un recull de cançons de la seva discografia així com obra musicada d’altres poetes com Maragall i Martí i Pol; l’espectacle ‘El Nus i la Flor’, un gran cicle de cançó i recitat en català en el qual s’integra una miríada de tendències estètiques a partir d’un recull de poemes d’Enric Casasses amb Maria Mauri i Daniel Ariño i ‘Verema dels sentits’ una barreja musical i dramática de poemes, cançó i vins basat en textos d’Estellés.
Els espectacles literaris infantils i familiars, agrupats entorn al programa Litterarum Petits tornaran a tenir un important espai en la programació de la fira. Rosa Fité amb un espectacle de titelles basat en textos de Joana Raspall, els valencians Disparatario amb un espectacle teatral basat en textos de Francesc Gisbert i de Dani Miquel o el teatre musical del Grup Macedònia són algunes de les propostes més rellevants.

Programació 2018

Dissabte, 19 maig de 2018
    22:00 h    |    Cia. valer gisbert (catalunya)    |    Vestigis 2.0: 1a part (foradada corbera)    |    Poble vell · corbera d'ebre

Dijous, 24 maig de 2018
    18:00 h    |    Rosa fité (catalunya)    |    Paraules que tenen màgia    |    Biblioteca comarcal
    19:00 h    |    Aina torres i meritxell gené (catalunya)    |    La mirada violeta    |    Carpa fira •Plaça de dalt
    20:00 h    |    Cia. valer gisbert i eusebi morcillo (catalunya)    |    De curial a littheroi    |    Diversos moments de Litterarum
    21:30 h    |    B. penalba, m. vives i d. caño (país valencià)    |    Nictàlgia en el cel elèctric    |    Carpa fira · Plaça de dalt
Divendres, 25 maig de 2018
    18:30 h    |    Òscar intente (catalunya)    |    Pompeu fabra, jugada mestra!    |    Plaça de l'estrella
    20:00 h    |    Joma (catalunya)    |    Aigua tenyida    |    Carpa fira · Plaça de dalt
    22:30 h    |    Roger mas (catalunya)    |    Roger mas en concert    |    La llanterna teatre municipal

Dissabte, 26 maig de 2018
    11:00 h    |    Joma (catalunya)    |    Cresques, pirates il·limitats: mai s’arriba a l’horitzó    |    Biblioteca comarcal
    12:00 h    |    Grup macedònia (cia. pissarra) (catalunya)    |    Agafa el raspall    |    La Llanterna teatre municipal
    12:30 h    |    Joma (catalunya)    |    Aigua tenyida    |    Casa noble montagut
    13:30 h    |    Grup eròtic giust (catalunya)    |    Eròtic giust    |    Carpa fira · plaça de dalt
    17:00 h    |    Cia. valer gisbert (catalunya)    |    Vestigis 2.0: 2a part (passarel·les sobre l’ebre)    |    Moll davant riu ebre
    18:30 h    |    Cia. magda borrull (catalunya)    |    La força del vent    |    Sala la democràcia
    20:00 h    |    M. mauri, e. casasses i d. ariño (catalunya)    |    El nus la flor    |    Carpa fira · plaça de dalt
    22:00 h    |    Carlos garrido escènic (illes balears)    |    Ramon muntaner i els entença    |    Castell dels entença
Diumenge, 27 maig de 2018
    11:00 h    |    Clarart (catalunya)    |    Tan petita i ja saps    |    Carpa fira · Plaça de dalt
    13:00 h    |    Tomàs de los santos (país valencià)    |    Verema dels sentits    |    Carpa fira · plaça de dalt
    16:00 h    |    Joan isaac (catalunya)    |    Paral·lelismes    |    La Llanterna teatre


Per més informació, podeu entrar al següent enllaç:



EL PERSONATGE: Miquel Esteve


Com sempre, les casualitats o el destí, o com ho vulgueu dir, han fet de les seves.
En aquest cas, gràcies al Club de Lectura de la Biblioteca Dr.Mn.Joan Bta. Manyà de Gandesa (Terra Alta), vaig tenir l’oportunitat de llegir un llibre seu i posteriorment, coneixe’l en persona. Us parlo de MIQUEL ESTEVE. Des de llavors, he continuat llegint els seus llibres, de temàtiques ben diferents, però que t’atrapen en les seves pàgines de principi a fi.

Qui és MIQUEL ESTEVE

Miquel Esteve Valldepérez (Móra la Nova, 1969) és escriptor, llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (UB), especialitat Financera i Actuarial. Postgraduat en Comerç Internacional també per la UB, graduat en Direcció Financera per Escola d’Alta Direcció i Administració. Va abandonar la feina en el sector financer per tal de dedicar-se a la producció d’oli i fruita a la seva societat limitada familiar, i compaginar aquesta tasca amb el cultiu de les humanitats i l’escriptura. També és col·laborador habitual de programes radiofònics sobre llibres.

                                    

Bibliografia:  

2008: “Heydrich i les agents del Saló Kitty”. (XXV Premi Ribera d’Ebre de narrativa). Publicada en català per Cossetània
2009: “El Baphomet i la taula Esmaragda” (XX Premi de Narrativa Vila d’Ascó). Publicada en català per Cossetània.
2010: “Llinatge”. Publicada en català per Cossetània.
2013: “El Joc de Sade”. Publicada en català i castellà per Edicions B i en portuguès per Rocco Editores.
2015: “La Fi dels Secrets”. Publicada en català i castellà per Edicions B
2018: “No deixis mai de mirar el cel”. Publicada en català per Columna Edicions.

El seu últim llibre: “No deixis mai de mirar el cel”

Barcelona, tardor del 2015. Apareix, en un banc de la plaça Adrià, el cadàver d’una dona, Imma Esparza. La investigació la farà un singular detectiu dels mossos d’Esquadra que es comporta com si fos un clàssic dels llibres o les pel·lícules del gènere i que està obsessionat per trobar un cas que el consagri en la seva carrera. També hi ha una secretària judicial, l’Ester, que té la capacitat de parlar amb els morts en el darrer alè de vida. El cadàver té una nota escrita a la boca: “no deixis de mirar al cel”, i la targeta d’una agència matrimonial: Nirvana.

Us el recomano molt, si us agraden els misteris, les sorpreses, i un final inesperat. Magnífic llibre, del millor que he llegit últimament.

                                            

Per més informació sobre Miquel Esteve i la seva obra, poder accedir als següents enllaços:








RUTA LITERÀRIA “LES BRUIXES D’ARNES”


Quin goig poder fer activitats culturals a la comarca (últimament, n’hi ha per tots els gustos) i sobretot de la mà d’algú amb una personalitat, naturalitat i bon fer magnífics, com ho fa el seu creador i impulsor DAVID MARTÍ MARTÍNEZ.
Em refereixo a la nova “Ruta literària de les Bruixes d’Arnes”, que es desenvolupa a la bonica població d’Arnes (Terra Alta).

Què és la “Ruta literària de les BRUIXES D’ARNES”

La Ruta de les Bruixes és un recorregut cultural inspirat en la novel·la “Les bruixes d’Arnes”, escrita per David Martí, que permet conèixer algun dels escenaris més representatius d’aquesta obra.
El llibre s’inspira en una llegenda local que explica que, al segle XVI, en Joan Malet, el primer caçador de bruixes conegut de la història de Catalunya, va començar la seva macabra carrera a Arnes, acusant de bruixeria una nissaga familiar de dones.
Cal dir també, que s’ha creat un “Menú de les bruixes d’Arnes”, que se serveix al Restaurant CAN BARRINA de la població d’Arnes, i que s’inspira i complementa, molt encertadament, a la ruta literària.

El llibre que inspira la ruta:

“Les Bruixes d’Arnes” situa la població a l’any 1553 quan la Maria dóna a llum a la Lluna, qui des del primer moment és reconeguda com a hereva dels poders d’una saga de dones sàvies que es veuen obligades a amagar els seus talents per culpa de la incomprensió dels veïns. La tràgica mort del pare defensant la seva família marca l’inici d’una injusta persecució. A més, en créixer la Lluna rebrà el “Llibre de les Essències”, un llegat antic i ple de secrets.



Qui és David Martí

David Martí (Barcelona, 1970), humanista de formació, va treballar durant molts any com a professor, consultor y responsable de projectes relacionats amb l’ús de las noves tecnologies per empreses, organismes públics i entitats sense ànim de lucre. Però un bon dia va decidir deixar-ho tot, canviar de vida i dedicar-se a l’escriptura i a donar conferències. El 2008 va publicar el llibre “La (r)evolució interior”, el 2010 “Les bruixes d’Arnes”, la seva primera novel·la, tot un èxit entre els lectors, i el 2012 “La metgessa de Barcelona”, amb la mateixa gran acollida per part del públic.
Des del setembre 2013 dirigeix i presenta 'Club Dante', el programa de llibres de Ràdio 4, RNE Ràdio 4 (des de juliol 2011), RAC 1 (des de setembre 2011).

Bibliografia de David Martí Martínez

    “La (r)evolució interior”- 2008
    “Les bruixes d'Arnes -Edicions 62 - 2010
    “La metgessa de Barcelona”- Edicions 62 - 2012
    “Paraules d'amor” -  Edicions 62 - 2012
    “El guerrer adormit” - Edicions 62 - 2013
    “Les dones sàvies de la muntanya” - Edicions 62 – 2014
    “El caçador de bruixes”- Edicions 62 - 2016
    “Llegendes de bruixes i altres històries dels nostres boscos”-Ediciones B-2017

Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà i al polonès.

Per més informació sobre aquesta ruta literària, podeu entrar als següents enllaços:




(Placa informativa de la Ruta literària de les Bruixes d'Arnes)

(casa familiar del David Martí i on es situa la primera placa del recorregut)

(antic Molí, on hi ha una altra de les plaques de la Ruta)

(David Martí, fent les explicacions del lloc, on ambienta la novel·la)

(vista general de la població d'Arnes)

(rebent més explicacions del David Martí, a l'última placa de la Ruta)

(col·laborant amb David en aquesta edició de la Ruta, en la trobada de Clubs de Lectura de les Terres de l'Ebre)