martes, 26 de septiembre de 2017

Va de cine: "EBRE, DEL BRESOL A LA BATALLA"

Fa de mal recomanar pel·lícules, però aquesta té un significat molt emotiu per mi i per la gent de la Terra Alta, tot i que el tema s'ha portat molts cops al cinema, aquesta pel·lícula es basa estrictament en la "Batalla de l'Ebre" i en els fets que ocorregueren a la nostra comarca principalment. Va ser rodada a les nostres contrades (a les Olles, Serra de Pàndols, et) i no deixa indiferent a ningú.


La història arrenca a l'abril del 1938 quan el president de la República, Manuel Azaña, ordena la mobilització de milers de nois de 17 i 18 anys perquè s'uneixin a la lluita contra les tropes franquistes. Aquests joves van ser denominats "La Quinta del Biberó" per la curta edat dels soldats.

Entre els nois enviats a la Batalla de l'Ebre trobem a Pere Puig, que ha hagut de deixar la seva vida de pastor; a Fermí Quintana, que es va allistar voluntàriament per trobar al seu germà desaparegut; a Valentí Godall, un convençut antifeixista; i Jaume Comelles, un seminarista que viu espantat perquè companys com Martí Claret, anticlericals, el miren amb tant d'odi com als enemics.

“EBRE, DEL BRESSOL A LA BATALLA” narra la història d'aquests cinc joves obligats a abandonar la innocència entre els xiulets de les bales. El seu destí resultarà imprevisible.

Mentre tot això succeeix, els màxims responsables del govern de la República s'esforcen a atreure l'atenció de França i Anglaterra. D'una banda Manuel Azaña, president de la República, intenta aconseguir una pau que estalviï més morts, però de l'altre, Juan Negrín, president del govern, vol allargar la resistència fins a aconseguir una ajuda internacional que sembla poc probable. Mentrestant, els nostres cinc protagonistes continuen la lluita al riu, suant, matant ... i potser, morint.

Davant de les càmeres trobem cares conegudes dels últims èxits televisius catalans com a "Polseres vermelles", "Cites", "Merlí" o "El cor de la ciutat". Als noms ja citats, hem d'afegir els d'actors consagrats com Manuel Morón i Adolfo Fernández, o els de promeses emergents com Pol Lòpez.. La pel·lícula està dirigida pel realitzador Román Parrado ( "14 Days With Victor", "Candombe", "El Rei de la Havana"), amb el guió d'Eduard Solà ( "Cites", "Barcelona, nit d'estiu ") i sota la producció d'Oriol Marcos.
La pel·lícula està produïda per TV3, Setmàgic Audiovisual i Encén TV, i amb la participació de Canal Sur i la producció associada de Compacte. També compta amb la col·laboració de l'ICEC, l'Institut d'Estudis llerdencs, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal de la Terra Alta, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, el Museu de la Batalla de l'Ebre a Faió i les associacions “Lo Riu2 i “La Cana”.

Amb un pressupost de 700.000 euros, “EBRE, DE BRESSOL A LA BATALLA” és una producció de qualitat. Ha comptat amb més de 500 extres i s'ha gravat en el mateix lloc dels fets, on van succeir els combats més durs. El rodatge va tenir lloc al juliol i s'ha localitzat a diversos municipis de les terres de l'Ebre (Flix, Miravet, Gandesa, Vilalba dels Arcs, Móra d'Ebre i Corbera d'Ebre), a la ciutat de Barcelona, ​​a la Masia de Torrebonica ia la casa Alegre de Sagrera, a Terrassa.

El setè art ha realitzat una quantitat ingent de pel·lícules bèl·liques, però mai sobre una batalla tan important com la batalla de l'Ebre, que no va deixar de ser l'avantsala de la 2a Guerra Mundial. És, en el fons, un homenatge cru i directe a tots aquests soldats que van lluitar, fossin del bàndol que fossin, pel record d'una generació d'adolescents que van ser enviats a la guerra a morir.


(escena enregistrada a les Olles)


(cartell publicitari de la pel·lícula)


DONAR SANG, o com salvar vides desinteressadament.


Soc donant de sang des dels 18 anys i allò que va començar com una "tradició familiar" (el meu pare ha estat donant durant més de 30 anys i la meva mare també fins que els va ser possible), ha acabat  essent una forma de fer a la meva vida.
Estic contenta i orgullosa de poder ajudar, encara que sigui mínimament al benestar de persones que ho necessiten.


Perquè s'ha de donar sang.

La donació de sang és un acte senzill, segur, gens dolorós, i assistit per professionals especialitzats en tot moment.

Per al donant, no comporta cap risc, però, en canvi, per a malalts, pot suposar avançar en el seu procés de curació.

Com que de cada donació de sang s'obtenen tres components sanguinis diferents amb aplicacions pròpies, podem afirmar que podem ajudar fins a tres malalts diferents.
La sang i els seus components tenen una vida limitada:

Els concentrats d'hematies es conserven 42 dies
El plasma es conserva 1 any
Les plaquetes es conserven 5 dies
La donació no ha d'estar lligada a situacions de tragèdia o d'emergència sinó que ha de ser un acte quotidià i habitual a les nostres vides. Només donant sang amb regularitat, disposarem sempre de sang suficient i segura en estoc.
Recordem que els homes poden donar fins a 4 vegades a l'any i les dones, 3, sempre i quan es respecti l'interval mínim de dos mesos entre donacions.
Heu de saber que pot donar sang:
- Si teniu entre 18 i 65 anys i peseu més de 50 quilos.
- Encara que s’hagi patit hepatitis abans dels 12 anys.
- Encara que no estigui en dejú.
- Encara que tingui el colesterol elevat.
- Encara que prengui algun dels medicaments més freqüents.
Per més informació podeu accedir a la web:
 
Les donacions de sang a Bot (Terra Alta)
La població de Bot, col·labora activament en les campanyes que s’efectuen i ha contribuït, junt amb la resta de pobles de la comarca a que, per part de la Federació Catalana de Donants de Sang, s'hagi incorporat l’any 2017 un nou Reconeixement -a l'Associació que hagi destacat per la implicació en algun camp concret (nombre de donacions, major fidelització, noves tecnologies, activitats i projectes realitzats, etc.)- atorgat en Primera Edició a l'Associació de Donants de Sang de la Terra Alta; per la seva llarga trajectòria obtenint els millors resultats de Catalunya.Això demostra la intenció d’ajudar, voluntària i desinteressadament, de la nostra comarca i del nostre poble de Bot, ja que malgrat els avenços mèdics i tecnològics, ara per ara, la sang no es pot fabricar i tan sols es pot obtenir de les donacions altruistes de les persones.
BANC DE SANG I TEIXITSLa seu del BANC DE SANG I TEIXITS està situada a l’Edifici R. Frederic Duran i Jordà de Barcelona, on ens van explicar, entre altres coses
Qui era Frederic Duran i Jordà?

Frederic Duran i Jordà (Barcelona, 25 d'abril de 1905 - Manchester, 30 de març de 1957) va ser un metge català exiliat a la Gran Bretanya, pioner de l'Hemoteràpia.
Va crear el primer servei de transfusió del món a Barcelona el 1936. Prèviament existien bancs de sang, lloc on s'emmagatzemen donacions de sang per ser transfoses. El Dr. Duran i Jordà va crear una metodologia que serviria per recollir les donacions de sang i ser transfoses a distància, en aquest cas el front de batalla de la
Guerra Civil Espanyola. Aquest mètode va ser posteriorment aplicat en la Segona Guerra Mundial.

Què és el Banc de Sang i Teixits?
El Banc de Sang i Teixits és l'empresa pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que té com a missió garantir l'abastament i el bon ús de sang i teixits a Catalunya, essent el centre de referència en immunologia diagnostica i de desenvolupament de teràpies avançades. El Banc de Sang i Teixits té una línia d'activitat dedicada a preservar cèl·lules i teixits, procedents de donants, amb les garanties de qualitat i seguretat definides en els estàndards nacionals i europeus vigents per al seu ús clínic.
Què gestiona el Banc de Sang i Teixits?
-Banc de Sang
-Banc de Cordó
-Banc de Llet Materna
Per més informació podeu accedir a la web:

JOAN ROVIRA, músic i cantant

Feia temps que no us recomanava música i ha arribat l'hora de fer-ho amb un altre cantautor de les nostres terres, en Joan Rovira, que he descobert fa poc, tot i que ja té dos discs al mercat, publicats recentment, ja fa molts anys que aquest noi de Camarles (Baix Ebre) porta la música pel món.


Qui és Joan Rovira i què fa?

Joan Rovira (Camarles, Baix Ebre, 1982). Va ser l'"artista revelació" dels premis Enderrock 2016 per votació popular. Després de la seva època de música de carrer, el seu disc debut va ser “Peix Sense Espina” (Satélite K, 2015). El 2017 va publicar el disc “Encara tenim temps”. L'artista ebrenc proposa el concepte de Festa-Autor, que combina la música festiva i la música més personal.

Després de tocar als carrers de Londres, París o Dubai, Rovira ha vist milers de fisonomies aturar-se davant seu, somriures, indiferències amb monedes i complicitats sense ni un ral. Després d'aquest trànsit musical i vital, el músic va torna a casa per presentar un nou treball a Catalunya.

La gira va tenir parades a Tortosa, Tarragona, Girona i Barcelona. El tour arribà després del seu pas per festivals com el Cruïlla Barcelona, Músiques Sensibles, Emergent, Musica't o Bcn Shopping Fest. Joan Rovira ha estudiat saxo a l'ESMUC i és el compositor de 'Germans de Llengua', el tema enregistrat amb la Cobla Sant Jordi de Barcelona i que l'Assemblea Nacional Catalana va fer servir com a banda sonora d’un dels vídeos oficials de la V de l’11 de setembre de 2014.

Per més informació, podeu entrar al següent enllaç:


On també podreu veure algun dels seus videoclips, com el següent:





UN PROJECTE MOLT INTERESSANT: la pel•lícula “ANNE” de Marta Viña Berbís




“ANNE” és un viatge reflexiu entre una mare i la seva filla que parteixen de la mateixa realitatl'adopció.
“ANNE”  fa referència a tota pel·lícula contemplativa on les mirades, els gestos i sobretot els silencis són presents. Tracta de la vida, d'un viatge reflexiu on darrere de cada imatge, element i acció, hi ha un significat. És una història basada en fets reals.


Sobre ANNE
“ANNE”  és el projecte final de carrera de Marta Viña Berbís, que ha unit a amics i companys de la indústria audiovisual.
Parteix de la necessitat de narrar la història del pare de la directora. La història va sorgir fa molts anys, a través de reflexions, de caminades i de contemplacions. No només a través de les paraules, sinó de la seva mirada trista que compta i expressa més del que intentis treure-li. Així doncs, és una història narrada a través de la mirada d' ell, qui mereix que s'expliqui el seu camí emocional.
També sorgeix de mil reflexions i preguntes que han sorgit mentre pare i filla contemplaven el paisatge passar a càmera ràpida a través del vehicle. I és que, adoptes per necessitat de ser pare o per donar-li la oportunitat a un nen ?. I una de les respostes possibles apareix en la història.
En el film, la comunicació i l'apropament entre una mare i la seva filla es farà evident a través de les estacions de l'any. Necessitaran el pas del temps per conèixer-se a si mateixes.
És una història basada en fets reals, que no només té com a tema l'adopció, sinó l'essència de l'ésser humà, la vida i el pas del temps. No només tracta de la vida, sinó també de la mort i de com mai pots desfer-te d'un buit.
Podeu seguir el projecte al següent enllaç:

Calendari i pla de rodatge
El rodatge tindrà lloc a les quatre estacions de l'any. Per això, es dividirà en quatre blocs per raons narratives i estètiques del projecte.
És molt important rodar en aquestes dates per mostrar l'essència del guió i arribar a transmetre que s'esperava. Per això, el rodatge es dividirà en:
• Tardor al novembre,
• Hivern al gener,
• Primavera al març i
• Estiu al maig.
Cada rodatge estarà comprimit en uns quatre o cinc dies, amb un pla de rodatge intens per dur a terme un procés d'experimentació i reflexió que requereix el projecte. Pretenem optimitzar al màxim els recursos i donar la importància a un procés creatiu elevat per a tot l'equip.
Els mesos anteriors serviran per preparar amb detall la producció. Els mesos posteriors, es conclourà el projecte amb la postproducció i l'estrena aproximadament en els mesos d'estiu, a partir de Juny, on es lliuraran les recompenses per als mecenes, ja que aquest projecte es finança a través de donacions fetes mitjançant la plataforma “VERKAMI” -per accedir podeu entrar al següent enllaç:
A què es destinaran  les aportacions dels mecenes?
Les aportacions que es recapten gràcies a tots els mecenes que vulguin formar part del projecte, serviran per costejar la producció del rodatge “ANNE”.
Com el rodatge es divideix en quatre blocs, el percentatge total recaptat en aquesta campanya servirà per als dos primers blocs (tardor i hivern).
Els costos es repartiran en el lloguer del material, l'ambientació, l'estada a la localització i els transports.
També, en un percentatge més petit, les aportacions seran utilitzades per a les recompenses promeses als mecenes.
Dedicat als mecenes
L'estrena es farà en principi a Girona i un altre a la Terra alta. La directora i equip, esperen que tots els mecenes assisteixin. A les recompenses s'especifica qui tenen l'oportunitat de seure i formar part de l'acte al costat dels membres de l'equip.
Aprofitaran i dedicaran una part de l'estrena al lliurament de les recompenses, ja que per l’equip és molt important agrair el suport dels mecenes per fer realitat el projecte.
Tots els mecenes que no puguin assistir a alguna de les estrenes, hi haurà la possibilitat d'enviar-los les recompenses via correu, encara que les despeses d'enviament no estan inclosos.



 





miércoles, 4 de mayo de 2016

EL PERSONATGE: Marc Jornet Niella

Crec que mai havia estat tan senzill fer un entrada en aquest blog.

Per norma general, busco la informació en molts llocs i faig un recull indicant, com no, la meva opinió sobre el personatge (aquest cop també ho faré), però en aquesta ocasió “el personatge” m’ha donat la feina quasi feta: GRÀCIES MARC!!!

Perquè he escollit al Marc Jornet Niella com a “personatge” del meu blog?
Com ja sabeu, en el meu blog tinc seccions fixes i dintre de l’anomedada “El personatge”, intento escriure sobre persones que m’han influenciat d’alguna forma, directa o indirectament, i que han deixat una petjada en la meva vida o simplement, que tenen les mateixes inquietuds, aficions i activitats que jo.

Com també sabreu, la meva màxima és: “he de conèixer personalment al personatge, per poder escriure sobre ell/ella” però aquest cop, he descobert molt més del que sabia i em complau molt compartir amb tots vosaltres.
Realment, Marc Jornet Niella és “EL PERSONATGE” amb lletres majúscules (sense menystenir als que ja he publicat anteriorment, i tenint en compte els que publicaré en un futur).
Qui és Marc Jornet Niella?:
Segons les seves pròpies paraules (publico el text –quasi íntegre- que m’ha fet arribar el Marc):

Em presento: sóc Marc Jornet Niella i si he de dir què sóc no ho puc fer en una sola paraula i això no vol dir que no tinga ofici, sinó que m’agrada fer moltes coses i he descobert que si t’esforces i tens voluntat, les pots fer!” .
A què es dedica Marc Jornet Niella?:

“Començo pel final.
Escric llibres infantils.
Acabo de publicar el meu tercer llibre ‘El celler cooperatiu de Gandesa. Cent anys de màgia 1919-2019’ juntament amb Àngels Cid, que ha fet les il·lustracions, com sempre genials. Al març vaig publicar el segon llibre ‘La passió de Vilalba dels Arcs. Una història segons el poble’, al costat de Marc Sampé, al text i també amb il·lustracions d’Àngels Cid. L’any passat per estes dates va sortir el primer llibre ‘El frare de la Vall, també amb les il·lustracions d’Àngels Cid. El primer i el segon els hem hagut de reeditar.
 
Canto en una coral. A finals de l’any passat vaig fer un pas avant i vaig incorporar-me al Cor Flumine de Tortosa, on canto de tenor. Vaig debutar en un concert a l’Escorxador de Tortosa fa un parell de mesos i ara estem preparant un concert que farem a Girona dins el Festival Girona a capella. La música va ser una de les primeres coses que vaig voler aprendre de gran, vaig estudiar primer de solfeig als 18 anys, voltat de xiquets a l’Escola de Música Migjorn de Gandesa i vaig cantar a l’Orfeó Gandesà durant un any, abans de marxar a Barcelona a estudiar.

Treballo en una biblioteca. Estem a punt de complir 9 anys des de l’obertura de la Biblioteca de Roquetes Mercè Lleixà, un projecte nou que fem funcionar amb les companyes Begonya i Judit. Des del primer dia buscant la manera de donar un servei públic de qualitat, mirant d’adaptar-nos a les necessitats dels usuaris. Vaig començar treballant a la Biblioteca de Gandesa, amb certa precarietat, però allà vaig començar a descobrir un ofici que va molt més enllà de classificar llibres!
Explico contes.
A través de la feina a la biblioteca he pogut desenvolupar una faceta nova, la de contacontes i m’ha agradat molt, havent fet formació a Barcelona a la Casa dels Contes de Numancia Rojas, acompanyat de Mentxu Pérez-Llorca, he pogut arribar a contar i transmetre històries. Ara tinc la Fàbrica de contes de Marc i estic explicant contes a més de 4.000 xiquets cada any! (Alguns repeteixen).
 
Ballo la Dansada de Gandesa i el Ball de Mantons d’Ulldecona. Des de petit que vaig aprendre a ballar la dansada, de la mà de l’Esbart Dansaire de Gandesa, on hi ballava ma germana i de més gran he pogut ballar a Ulldecona amb la meua dona i amb prop de 300 parelles! Ballar estes jotes, me dóna molt bones sensacions, per això ho recomano a tothom.
Aprenc a ser actor.
Seguint un curs que imparteix Jordi Príncep, organitzat pel Patronat de la Passió d’Ulldecona i que m’ajuda a descobrir tota la dimensió que té la paraula ‘actuar’. Tot i que ja havia actuat amb el Grup de Teatre la Farsa de Gandesa, des de la seua formació i des de fa dos anys amb la representació del Casament Reial de Gandesa 1319, fent de joglar de la Cort Castellana i havent-me estrenat com a dramaturg, ja que vaig escriure el text que s’està representant i que per a mi és una satisfacció triple, poder actuar, ser l’autor del text i veure fet realitat un gran projecte per a Gandesa.
 
Sóc Majoral de la Festa de sant Antoni de Gandesa, des de la seua recuperació a finals del segle XX, al costat de Mateu Aubà. L’any que ve celebrarem els 20 anys de la recuperació de la Festa i xalarem molt.
Sóc Historiador, titulat per la Universitat de Barcelona. Haver pogut estudiar una carrera universitària ha estat molt important a la meua vida, per una banda me va permetre descobrir altres maneres de viure, diferents a la del poble, conèixer moltíssima gent de diferents països, de diferents maneres de pensar i de viure la vida. Per una altra banda tots els coneixements que vaig adquirir, juntament amb el desenvolupament del sentit crític, em van ajudar a ser com sóc. Sempre els ho agrairé als meus pares. Fruit d’esta formació, he treballat com a arqueòleg, la branca de la història en la què em vaig especialitzar, excavant a França, Mallorca i sobretot a Catalunya.
 
Vaig estudiar a l’institut a Tortosa i a Gandesa, vaig anar a l’escola a Gandesa i a Tortosa i això hem va permetre conèixer molta gent, diferents maneres d’ensenyar i em va permetre formar part d’una colla, els quintos i quintes del 73 de Gandesa, amb qui també vaig aprendre i jugar molt.

 Marc Jornet i la família:
Tinc dos fills.
Pau i Lluc són els meus dos nois, ja tenen gairebé 11 i 9 anys i són els que m’han fet descobrir més coses de mi mateix. Fer de pare és una experiència enorme i t’activa tota una sèrie de facetes que tens adormides i que te fan créixer molt com a persona. Vull reivindicar la figura del pare implicat en l’educació i la descoberta de la vida dels fills, un paper que sempre han portat les dones i que els hòmens hi ha renunciat, no ho feu: Pares del món, impliqueu-vos! És tan gratificant!

Estic enamorat. Per això vaig estar convençut que volia compartir la meua vida amb una bibliotecària d’Ulldecona, Maria José. Un projecte de vida és una cosa molt important i només passa una vegada, per això quan trobes amb qui compartir-lo pot adquirir matisos desconeguts, que si vols el poden millorar. A través d’ella he pogut compartir família, Florencio i la Cinta, els sogres, el tio Pepito, la cunyada Francis i Ramon, el cunyat i com no les nebodetes Júlia i Marta.
Sóc germà mitjà.
Tinc una germana gran, la Maria E. i un germà petit, Rafel, d’ells he après coses també, però poder formar part d’una família és una cosa molt gran i sense ells no tindria nebots, la Laura, Guillem i ara la petita Anna. També tinc cunyats, Xavi i Eva, dels que també puc aprendre molt.

Sóc fill.D’uns pares que m’ho han donat tot, Rafel i Ma. Espina. Són tantes les coses que m’han ensenyat i que gràcies a ells he pogut fer, que només en destacaré un parell. De ma mare els ulls blaus, que simbolitzen Calaceit i estimar les coses petites. De mon pare ser de casa Caxanc de Gandesa, que simbolitza l’arrelament a la terra. I dels dos, les ganes de tirar avant, malgrat tot.”
...i per finalitzar?

“Acabo pels principis:
Sóc català, parlo en català i penso en català i vull viure en un país on això sigue prou normal per no haver-ho de reivindicar.”

Per més informació ( de veritat, fa falta? Ja ja ja) podeu entrar al seu blog:
https://caxanc.wordpress.com


(el Marc Jornet Niella, presentant dos contes en els que ha participat com a escriptor,
per Sant Jordi/2016 a Tortosa)
 
 
(Acompanyada de Marc Sampé, Angels Cid i Marc Jornet, co-autors de diferents contes)

 

martes, 15 de marzo de 2016

RUTES LITERÀRIES: Quan un llibre és alguna cosa més…

Això de les anomenades “Rutes literàries” és un bon invent!



Ja fa un temps que vaig descobrir aquesta activitat, a través de la Biblioteca Municipal de Gandesa (de la que en soc usuària, participant activa i membre del Club de Lectura d’Adults).

He participat en algunes rutes literàries, i ús he de dir que, si sou uns amants dels llibres, aquesta opció és una activitat que complementa perfectament a la lectura d’una o varies obres d’un mateix autor. A més a més, et serveix per entendre millor l’autor i la seva obra des d’un vessant normalment lúdica i distesa.

Que és una “Ruta literària?”

En els darrers anys han sorgit diverses rutes literàries pels Països Catalans, algunes de les quals han quedat com a commemoració puntual d’una efemèride i d’altres s’han consolidat com oferta cultural estable.

L’objectiu de la ruta literària és donar a conèixer el llegat de l’autor posant la literatura i el seu paisatge al servei del lector. A més de conèixer els aspectes biogràfics i llegir fragments de l’obra de l’autor, es convida al visitant a contemplar el paisatge i descobrir els espais on va viure o que van inspirar la seva obra.

Ruta literària:” Jesús Moncada”

Vaig tenir la sort de poder participar en aquest ruta literària amb motiu de la  trobada de Clubs de Lectura de les Terres de l’Ebre i Lleida, que va tenir lloc l’any2015.
Aquesta ruta va tenir lloc a Mequinensa (Baix Cinca), població natal de l’escriptor Jesús Moncada i que s’anomena “Espai per al record Jesús Moncada”.
La ruta literària transcorre per espais amb els que Jesús Moncada a la seva novel·la  Camí se Sirga” va immortalitzar el desaparegut “Poble Vell de Mequinensa”.
Per gaudir la ruta és interessant llegir els libres de Jesús Moncada: “Històries de la mà esquerra”, “El cafè de la granota”, Camí de Sirga”, “Calaveres atònites”...

En que consisteix la ruta literària:

En aquest cas, va ser una visita guiada on es va poder visitar l’Espai Jesús Moncada del “Museu d’història de Mequinensa” i fer un recorregut per la història a través de fotografies d’indrets característics, com poden ser: Poble Vell, fabrica de regalèssia, Calafatés, pas de barca, les mines, llaüts, festes, comerç, competicions. També visitant el que queda de l’antiga població de Mequinensa, entre ells la plaça d’armes, carrer amargura, cafès, espai per al record de Jesús Moncada,et.

Distància i accessibilitat

Tot el recorregut té una distància de 2 km. A part quedaria les vistes des del castell. Es pot fer caminant. Quasi bé tot el recorregut és accessible amb cadires de rodes.

Temps aproximat: 1 hora

Públic: Tots el públics

Per a veure la localització general de la ruta:

http://www.mequinensa.com/es/turismo/comoLlegar.aspx

També existeixen diferents rutes més properes, com poden ser la “Ruta literària Artur Bladé i Desumvila” a Benissanet (Ribera d’Ebre) o “Ruta literària Cristòfol Despuig” a Tortosa (Baix Ebre), “Ruta literària Gerard Vergés” a Tortosa (Baix Ebre), et

Per més informació, podeu entrar a les pàgines web:


 

 



 

Ruta literària: “ Artur Bladé i Desumvila: Benissanet, riu i guerra”
Una altra ruta molt, molt recomanable és l’anomenada “Artur Bladé i Desumvila: Benissanet, riu i guerra”.
L’itinerari té per objectiu commemorar el vintè aniversari de la mort de l’escriptor
La nova ruta literària ‘Artur Bladé: Benissanet, riu i guerra’, està realitzada per l’Associació Cultural Artur Bladé de Benissanet amb la col·laboració de la Biblioteca Pública de Tarragona i l’Institut Ramon Muntaner, en el marc dels actes d’homenatge a l’escriptor en el vintè aniversari de la seva mort.

En que consisteix la ruta literària:

Aquest itinerari, que és una nova versió d’una ruta que es feia fins ara, recorre els espais més representatius de la vila natal de l’escriptor benissanetà a través dels textos de les seves obres i comptant amb projeccions audiovisuals d’un documental.
Com a novetat, s’hi han incorporat la visita a un refugi antiaeri, uns àudios amb la veu d’Artur Bladé i una nova exposició amb fotos del poble i textos de l’escriptor. A més, en aquesta ocasió es compta amb la presència del seu fill, que obrirà de forma excepcional les portes de la seva casa familiar perquè es pugui visitar la biblioteca personal de l’escriptor.

Els actes commemoratius del vintè aniversari de la mort d’Artur Bladé es van iniciar el passat mes de desembre de 2015 amb l’objectiu de difondre la trajectòria personal i literària de l’autor riberenc, i reivindicar-lo com a intel·lectual català de primer ordre.

Temps aproximat:  3 hores
Distància i accessibilitat: 2 km. Es recomana fer-la a peu perquè transcorre íntegrament pel nucli de la població.
Públic: Tots el públics
Tota la informació actualitzada al lloc web:   www.arturblade.org

Preus:  2€ per persona- versió bàsica ( a consultar tarifes i descomptes, et)

Per a consultes i reserves:

associacio@arturblade.org o trucant al 977 407 915 (Centre Cultural Artur Bladé)




 
 





 
 

 

 

domingo, 13 de marzo de 2016

LLIBRES RECOMANATS: “ANIMALARI” de Silvia Mayans

Sempre és un plaer poder recomanar llibres, però encara ho és més quan el llibre és d’un amic o amiga, com és aquest cas.
 
L’amiga Silvia Mayans ha publicat un nou llibre de poemes, junt amb la il·lustradora Silvia Franzoni, amb el encertat nom d’”ANIMALARI”.
 
Aquest llibre canvia totalment de temàtica i forma, respecte a l’últim publicat per la Silvia Mayans (“Cap llàgrima sobre la tomba”- veieu la meva entrada al blog de data 20 de setembre de 2014).
 
Aquest llibre és un poemari il·lustrat.
 
Com a la Silvia Mayans ja la coneixeu, us explicaré una mica qui és la il·lustradora Silvia Franzoni.

Qui és Silvia Franzoni?
Sílvia Franzoni Hernández, inicia la seva formació i experiència a Barcelona, la seva ciutat natal, on adquireix la formació artística a la facultat de Belles Arts.
 
Simultàniament realitza formació en disseny d’estampació, i en un curt període es dedica al disseny obtenint un premi en disseny d’estampats.
 
En iniciar la feina com a docent en una Casa d’Oficis en Pintura Decorativa, salta al món de la decoració sobre paret.
 
Seguidament inicia treballs en empreses del sector industrial per acabats decoratius murals i posteriorment com autònoma.
 
Durant els últims anys, ha impartit cursos per a adults d’aquarel·la i pintura a l’oli.
 
Actualment treballa com a free-lance fent encàrrecs d’il·lustració i aparadors a més de treballs puntuals de decoració escenogràfica.
 
Per més informació, podeu entrar a la seva web: www.decoracciones.com

Què és “ANIMALARI”?
"Animalari” és un poemari il·lustrat. Silvia Mayans posa els textos i Sílvia Franzoni les il·lustracions.
 
La temàtica dels poemes s’emmarca dins d’un món on es combina humanitat i animals. Cada poema és l’expressió d’un moment, d’un sentiment, d’una emoció.
 
Les il·lustracions poden ser una visió reconeixible de l’escena o bé una representació simbòlica de les mateixes. Aquestes són un recull de gravats adaptats o de dibuixos fets per un poema determinat, realitzats en tinta xinesa, aquarel·la i aiguaforts que juntament amb altres tècniques mixtes fan possible un conjunt d’imatges que refermen allò que els textos volen expressar, suggerint angoixes, sentiments, sensacions...
 
És realment un poemari diferent, per la seva combinació tant acurada, per l’acabat dels seus fulls i del conjunt en general.
 
Les poesies són pur sentiment i les il·lustracions realment evocadores.
 
Per més informació, podeu consultar el blog de la Sílvia Mayans:
 
http://silviamaians.blogspot.com.es/

(detall del llibre "Animalari")

 
(amb l'amiga Silvia Mayans i un exemplar del seu poemari)