jueves, 9 de julio de 2015

L'Associacionisme o, "la unió fa la força".

Fa uns dies em van elegir (per votació popular) per formar part d’una Junta directiva d’una associació de la que en soc membre, i una amiga em va dir que podria impartir un curs sobre aquest tema, ja que la meva experiència, com moltes altres persones, és molt extensa i variada.
Fent memòria, he repassat els últims anys de la meva vida i si, he format part amb molta més gent, de diverses associacions i entitats, majoritàriament, com a membre de les Juntes rectores i fins i tot com a Sòcia Fundadora d’algunes d’elles, com poden ser: associacions juvenils, associacions esportives, associacions de dones, associacions culturals i festives, associacions d’agermanament entre poblacions, associacions musicals, associacions religioses, associacions poètiques, et.
Definició d’Associacionisme
L'associacionisme és la tendència, voluntat o preferència a unir-se en grups, entitats o associacions per assolir uns propòsits específics.
L'associacionisme és un fenomen social, jurídic i històric de les societats modernes consistent en la voluntat de diversos individus d'unir-se en associacions (d'afiliació més o menys lliure i voluntària) per assolir uns objectius predeterminats o satisfer uns interessos específics.

L'associacionisme té com a objectiu principal millorar l'espai públic i transformar la realitat a través de la participació social, organitzant i planificant accions prèviament reflexionades per un col·lectiu de persones que volen millorar la qualitat de vida pròpia i dels seus veïns. L'associacionisme pot incloure activitats culturals, econòmiques, polítiques, etc.
El terme associacionisme es va usar per primer cop a principis del segle XIX per seguidors de teories del socialisme utòpic com per exemple Robert Owen i Charles Fourier
Història de l'associacionisme català
Els primers antecedents de l'associacionisme modern aparegueren ja durant l'antic règim amb els gremis, col·legis i confraries.
El segle XIX la nova filosofia liberal afavorí l'aparició de nous tipus d'associacions com els ateneus, els cercles i els casinos; i la nova economia industrial la dels monts de pietat obrers, les societats d'ajuda mútua, les cooperatives i posteriorment els sindicats de classe.
Paral·lelament es produí el primer boom de les associacions d'oci com les excursionistes, i ja el segle XX aparegueren els primers clubs esportius.
Jurídicament la primera normativa que preveia el dret d'associació fou la Constitució Espanyola de 1869 (articles 17-19), que repetiria també la Constitució del 1876 (article 13), i que es desplegaria efectivament amb la llei del 30 de juny de 1887. Posteriorment llei es va mantenir amb la Constitució republicana del 1931 i l'Estatut català del 1932, però fou àmpliament vulnerada durant la guerra civil a les dues rereguardes.
Després durant postguerra, la nova dictadura franquista va fer desaparèixer el 90% de totes les associacions creades al llarg de les dècades precedents. Les entitats que van sobreviure foren controlades al màxim, i els drets de reunió i associació foren pràcticament anorreats pel Codi penal espanyol i la policia governativa. Un decret del 1941 va respectar l'antiga llei del 1987 però va imposar que qualsevol associació necessitaria a partir de llavors un permís governatiu explícit. Més endavant el règim va aprovar una nova llei el 24 de desembre de 1964 (i llur reglament del 20 de maig de l'any següent) però que va mantenir la mateixa política.
Curiositats
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà del 1789 havia ignorat completament el dret d'associació entre els drets fonamentals. Aquest oblit d'una cosa que ara ens pot semblar molt evident, en la mentalitat de la Revolució Francesa no ho era gens, ja que hom no volia veure entitats intermèdies entre l'individu i l'Estat.

MANUALITATS: Aprenem a fer VITRALLS.

Durant el mes de maig i juny de 2015, he assistit a unes sessions de manualitats, que es va realitzar al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta, que va consistir en un taller d’aprenentatge dedicat a la confecció de peces artesanes amb la tècnica del vitrall, que va impartir l’artesà ampostí Lluís Cid amb el nom de :
           “TALLER DE VITRALLS:  INICIACIÓ AL MÓN DEL VIDRE I DEL COLOR”
Aquí us explicaré, en un petit resum, el procés per crear una petita peça amb aquesta tècnica, tenint en compte que, es necessiten hores per realitzar-la i molt, molt temps, fins i tot es pot arribar a tardar anys per arribar a realitzar vitralls molt elaborats (com el del Mercat Municipal d’Amposta, et).

TÈCNIQUES

Existeixen diferents tècniques per treballar amb els vitralls, entre d’altres estan:
-Amb plom (emplomat), on s’utilitza la soldadura, per fer petits vitralls . És poc pràctic, encara que s’utilitza actualment, ja que es deteriora amb relativa rapidesa i molt més que el vidre i la pedra.

Podem veure com exemples la “Casa O’Connor” d’Alcanar, et

-Amb la tècnica “Tifanny”, on s’utilitza l’estany.

ESTRIS I MATERIALS
-vidre transparent i/o de colors-tallador de vidre
-cinta de coure
-soldador 
- “fundente” ( líquid per a les soldadures)
-àcid
-alcohol / etanol (abrillantador)
-barres d’estany ( que contenen un 60% d’estany i un 40% de plom)
-taula de llum
-pedra d’aigua ( per llimar)

 PASSOS A SEGUIR PER FER UNA PEÇA
1r. Fer el disseny de la peça.

 -Farem el disseny del dibuix que voldrem treballar i numerarem cada una de les parts que formaran el vitrall, per tenir una guia per treballar i saber on aniran cada una d’elles al muntar la peça definitiva.
En el cas d’una capsa, ho podem fer també, per tenir clar el muntatge de totes les cares de la mateixa i que puguin encaixar.

Exemple, per fer una capsa de vidre:

2n. Tallarem les peces grans, per llavors tallar les petites.

 
En aquest cas, tallarem 5 peces: 3 de la mateixa mida per a la base i els costats i dos iguals, per a les parts laterals.
 
 
3r. Encintarem totalment les 5 peces, amb cinta de coure.


4t. Un cop encintades totes les peces, passarem una capa fina d’estany fos amb el soldador, al voltant de totes les peces (tenir en compte que, primer s’ha de pintar amb fundent, perquè l’estany quedi ben fixat).

  5è.Procedim a posar els punts de suport amb petits punts d’estany fos amb el soldador ( tenir en compte que, primer s’ha de pintar amb fundent, perquè l’estany quedi ben fixat), i tot seguit, ja podrem soldar amb estany totes les peces de la capsa, una darrere l’altra.

 




 6è. Pintarem amb àcid la soldadura i canviarà el color de plata a negre.

S’hauria de deixar assecar durant un dia, perquè la soldadura sigui més consistent, però si no és possible, es neteja amb aigua i sabó.

L’acabat final el farem amb oli o brillantina especial, passant-ho amb un paper o tela per totes les cares de la peça (tant en el vidre com en la soldadura).

EL PROFESSOR I LA SEVA OBRA

En aquest taller d’aprenentatge dedicat a la confecció de peces artesanes amb la tècnica del vitrall, hem aprés a fer caixes i penjolls, a partir de la combinació de vidres de diferents colors de la mà de l’artesà ampostí Lluís Cid.

Influït pel mestre Bronson Shaw, vitraller anglès resident a Tortosa, Lluís Cid s’endinsa en aquest art a principis de la dècada dels 90, època en la que es duu a terme la construcció de les vidrieres del Mercat d’Amposta. Des d’aquell moment, la llum i el color dels vitralls prenen importància en la seva vida, fins al punt de dedicar-li tot el seu temps lliure i els seus esforços.

Tot i la forta influència que rebé de Shaw, Lluís s’especialitza en la tècnica Tiffany, una forma de treballar més depurada i fina que la de l’emplomat. Dels seus treballs en destaquen la restauració dels vitralls de la Capella de la Verge de la Cinta de la Catedral de Tortosa, a més de finestrals, llums i altres elements fets per a particulars.

     
 UN DELS TREBALLS DE LLUÍS CID A AMPOSTA
 
Vitrall realitzat en la porta d’una casa particular.

 



VISITA AL MERCAT D’AMPOSTA

Vitralls realitzats per Lluís Cid al Mercat Municipal d’Amposta.







 
  

 

martes, 7 de julio de 2015

ELS BENEFICIS DE... CANTAR.

Com molts sabreu, realitzo moltes i variades activitats, entre elles, una que m’agrada molt i que realitzo sempre que puc: CANTAR.
No us espanteu! No em sentireu cantar sola en un concert, ni en una petita reunió... estimo massa la família i els amics, i soc conscient que no soc una Caballé, ni una Victòria dels Àngels, ni tampoc una Carmen Paris, però m’agrada cantar... que voleu que us digui.
Què podia fer per poder desenvolupar aquesta passió?
Senzill; cantar en una CORAL.
I en quina?
En la “Coral Sant Blai” de Bot.
La “Coral Sant Blai” de Bot, es va constituir l’any 2006, sota la direcció del Sr. Joan Manuel Martínez i actualment la dirigeix Carlota Papaseit.
Composta per diferents persones de la nostra població, ha arribat a estar formada per 30 membres, que estan distribuïts en quatre “cordes” o grups: els tenors, les sopranos, els baixos i les contralts.
Segons els especialistes, els beneficis de cantar sol o en grup, es poden resumir en el benestar general de tot l'organisme.
Cantar i la secreció d'endorfines
Aquesta passió pel cant no és una cosa anodí. Primerament perquè aquesta activitat aporta beneficis indubtables en qüestió psicològica. Si les mares canten als seus nadons al bressol abans de adormir-se, és perquè aquesta música afavoreix la secreció d'endorfines en el cos del nen.
La endorfina és una hormona que afavoreix el benestar de les persones, provocant fins i tot l'eufòria. Els efectes en un adult són els mateixos i el cant afavoreix més la secreció d'aquesta hormona. Que cantem bé o malament, el procés segueix sent el mateix per a tothom.
En cantar ens esforcem a fer intervenir la nostra respiració, per tal d'assolir les tonalitats desitjades. Es tracta d'un procés en el qual cadascuna de les inspiracions provoca una relaxació muscular estimulant, així com l'endorfina. Igual que en el ioga, els músculs es relaxen i s'oxigenen.
En cantar s'aprèn a visualitzar l'aire i el so que remunta al llarg de la columna vertebral. D'aquesta manera, el cant és un entestares natural. Permet alliberar eficaçment les emocions que en molts casos són l'origen de tensions inexplicables.

El cant, un esport complet

A part dels efectes positius del cant sobre és estat d'ànim, es pot considerar que és un veritable esport. En un primer temps, aquesta activitat millora la respiració. No hi ha res més normal que sentir-se relaxat després d'haver cantat. Una persona se sent agradablement distesa i les seves tensions musculars desapareixen.

En una època en què la forma de vida provoca que tinguem una respiració cada vegada més superficial, el cant recobra tot el seu sentit. D'altra banda, els músculs abdominals es veuen molt sol·licitats en cantar, concretament quan volem augmentar el to o mantenir una tonalitat durant més temps. En realitat es tracta d'una bona alternativa per als que volen reafirmar el ventre.

A més, el fet de cantar requereix mantenir una postura correcta. Aquesta activitat obliga a tenir dreta l'esquena, a distendre les espatlles, a col·locar correctament la pelvis cap endavant, i alinear el mentó. Igualment, aquesta activitat té l'avantatge de treballar els músculs dorsals, reduint així els dolors d'esquena.

En cantar, la pell de la cara es torna més elàstica, ja que tots els músculs es veuen sol·licitats. També, el cant evita el relaxament cutani de la cara, retardant l'aparició d'arrugues. I és que cantar, és com practicar una activitat física.
 




..i perquè no?: ÒPERA a l'abast de tothom.

Per segon any consecutiu, he tingut el plaer d’assistir a una sèrie de concerts d’Òpera, però d’una forma molt especial; de forma gratuïta i a més a més, amb l’oportunitat d’escoltar les explicacions i comentaris d’una especialista en la matèria que també contesta a les preguntes i dubtes que puguis tenir sobre l’obra, l’autor, et.

Com ha estat possible això? Doncs, assistint a les sessions que s’imparteixen al Campus Terres de l’Ebre de la Universitat Rovira i Virgili,organitzades per l’Antena Cultural, que es realitzen a Tortosa durant els mesos de maig i juny.
Aquest és el tercer cicle de l’activitat anomenada “I l’ÒPERA?” , aquest any amb el títol “MEDITERRÀNIM” i que consisteix en dos audicions integrals en DVD de dues òperes molt conegudes, comentades per Rosa Tamarit Sumalla.
Qui és Rosa Tamarit Sumalla?
Rosa Tamarit Sumalla s’inicia en el món musical a l’Orfeó Lleidatà i es gradua com a professora superior de cant al Conservatori del Liceu.
Ha obtingut diversos premis i a treballat sota la batuta de directors com René Jacobs, Josep Pons, Alessandro di Marcchi, Josep Casas Bayer i Nicolau de Figuereido a Catalunya, a l’Estat espanyol, França, Suïssa, Alemanya, Itàlia, Luxemburg i Andorra, així com a Mèxic i als Estats Units.
Doctorada per la UdL, ha publicat diversos articles i un llibre a l’entorn del Barroc i la figura de Maria Magdalena.
Dirigeix el Laboratori artístic “Ars alchimica” de la URV i ha estat convidada especial de Facultat de Música de la Universidad de Veracruz (Mèxic) i al departament de Música del Keene State College (USA).
Actualment és professora col·laboradora de la URV en el departament d’Història, impartint l’assignatura d’Història de la Música.
 
Quines òperes hem pogut gaudir?
“CARMEN” de Georges Bizet.
Òpera en quatre actes basada en l’obra homònima de Pròsper Merimée, amb llibret de Herni Meihac i Ludovic Halévy, fou estrenada a l’Òpera-comique de París el 3 de març de 1875.
 
Sinopsi:
Carmen, gitana, cigarrera sevillana, viu una intensa història d’amor, delicte i transgressió amb el militar navarrès Don José, el qual, acaba assassinant-la quan ella defensa el seu dret a estimar un altre home , el “Torero”.
 
“L’ITALIANA IN ALGERI” de Gioachino Rossini
Òpera en dos actes basada en un relat de Luigi Mosca, sobre un llibret d’Angelo anelli, es va estrenar al Teatre de San Benedetto de Venècia el 22 de maig de 1813.
 
Sinopsi:
Mustafa està avorrit de la seva esposa Elvira i desitja ferventment conèixer a alguna de les noies italianes que trenquen els cors dels seus pretendents. Isabelle és una jove italiana que dir anar a Algèria per alliberar el seu promès Lindoro, pres per Mustafa. Un cop al país Isabelle intentarà que el seu estimat quedi lliure però es toparà amb el caprici que Mustafà sent cap a ella.
 Per més informació, podeu accedir a través dels següents enllaços:
http://www.urv.cat/campus_terres_ebre/


 "Carmen" de Bizet

 

"L'italiana in Algeri" de Rossini

 
Rosa Tamarit explicant les obres.

Visitem una exposició: BIENNAL D'ART DE CORBERA D'EBRE

Per quart any consecutiu s’està realitzant al “Poble Vell” de Corbera d’Ebre (Terra Alta) una exposició d’art, amb més de 120 obres realitzades per 40 artistes. Diverses maneres d'entendre l'art plasmades en diferents tècniques i formats, en una mostra que vol fer una reflexió des del món de l'art als problemes que hi ha actualment en tots els àmbits de la societat.
Per aquesta IV Biennal, l’espai expositiu és l’Església de Sant Pere, remodelada com a centre cultural, que acull les obres i activitats relacionades amb els articles 19 i 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans de l’any 1948, que fan referència a la Llibertat d’Expressió i a la Cultura.
Aquesta biennal coincideix amb el 20è aniversari de l'Abecedari de la Llibertat, on un grup d'artistes van col·locar en diferents espais del Poble Vell les 28 lletres de l'abecedari. Al cap de dos anys van ser els escriptors i els poetes que van posar la paraula a les lletres.

Artistes.participants:
Manuel Andreu, Jaume Bach, Juan Belchi, Inés Borràs, Rubén Borré, Francesca Calaf, Gaspar Cañada, Josep Cañada, Laia Carrera, Lluïsa Casas, Rafel Esteruelas, José Miguel Flores, Helena Frias, Pere Hereu, Joaquín Hernández Pellisa, Yves Le Guellec, Nicolás Loiseau, Pierre Louis Jean Renel, Suelin Low Chew Tung, Xavier Magalhaes, Mais, Montse Marcet Joaquim Marsal, Sento Masià, Toni M. Micó, Aurelio Monge, Toni Moreno, Florencio Palencia, Joan Panisello, Montse Pedrola, Jesús Pedrola, Emilia Perucho, Encarna Pons Aldavert, Sergi Quiñonero, Quima Ros, Germán Ruiz, Joan Skelton, Cristina Sala, Fc. Xavier Solé i Borràs, Helena Solé, Vidal Marcó, Magda Zaragoza, Col·lectiu Zero Mig.

Col·lectiu Arraïls (Matarranya): José Manuel Aragonés, Ana Carreras, Jordi Ferrer, Luz Marina Montealegre, Mónia Naudín, Lluís Ribalta, Ersi Marina Samará, Silvia Sanmiquel, Rafa Torralbo.
En aquesta exposició podem veure peces de tota mena: un cavall a mida real fet de ferradures, una escultura feta amb una màquina d’escriure, quadres tombats de l’inrevés, pintures i escultures de diferents estils i materials...
L’exposició es va inaugurar el dia 2 de maig i estarà oberta al públic fins el 30 d’agost.
Per més informació, podeu entrar als següents enllaços:
http://www.poblevell.cat
www.arrails.com

Algunes de les obres que es poden veure a l'exposició: