Fa uns dies em van elegir (per votació popular) per formar part d’una Junta
directiva d’una associació de la que en soc membre, i una amiga em va dir que
podria impartir un curs sobre aquest tema, ja que la meva experiència, com
moltes altres persones, és molt extensa i variada.
Fent memòria, he repassat els últims anys de la meva vida i si, he format
part amb molta més gent, de diverses associacions i entitats, majoritàriament, com
a membre de les Juntes rectores i fins i tot com a Sòcia Fundadora d’algunes
d’elles, com poden ser: associacions juvenils, associacions esportives, associacions
de dones, associacions culturals i festives, associacions d’agermanament entre
poblacions, associacions musicals, associacions religioses, associacions
poètiques, et.
Definició d’Associacionisme
L'associacionisme és la tendència, voluntat o preferència a unir-se en
grups, entitats o associacions per assolir uns propòsits específics.
L'associacionisme és un fenomen social, jurídic i històric de les societats
modernes consistent en la voluntat de diversos individus d'unir-se en
associacions (d'afiliació més o menys lliure i voluntària) per assolir uns
objectius predeterminats o satisfer uns interessos específics.
L'associacionisme té com a objectiu principal millorar l'espai públic i transformar la realitat a través de la participació social, organitzant i planificant accions prèviament reflexionades per un col·lectiu de persones que volen millorar la qualitat de vida pròpia i dels seus veïns. L'associacionisme pot incloure activitats culturals, econòmiques, polítiques, etc.
L'associacionisme té com a objectiu principal millorar l'espai públic i transformar la realitat a través de la participació social, organitzant i planificant accions prèviament reflexionades per un col·lectiu de persones que volen millorar la qualitat de vida pròpia i dels seus veïns. L'associacionisme pot incloure activitats culturals, econòmiques, polítiques, etc.
El terme associacionisme es va usar per primer cop a principis del segle
XIX per seguidors de teories del socialisme utòpic com per exemple Robert Owen
i Charles Fourier
Història de l'associacionisme català
Els primers antecedents de l'associacionisme modern aparegueren ja durant
l'antic règim amb els gremis, col·legis i confraries.
El segle XIX la nova filosofia liberal afavorí l'aparició de nous tipus
d'associacions com els ateneus, els cercles i els casinos; i la nova economia
industrial la dels monts de pietat obrers, les societats d'ajuda mútua, les
cooperatives i posteriorment els sindicats de classe.
Paral·lelament es produí el primer boom de les associacions d'oci com les
excursionistes, i ja el segle XX aparegueren els primers clubs esportius.
Jurídicament la primera normativa que preveia el dret d'associació fou la
Constitució Espanyola de 1869 (articles 17-19), que repetiria també la
Constitució del 1876 (article 13), i que es desplegaria efectivament amb la
llei del 30 de juny de 1887. Posteriorment llei es va mantenir amb la
Constitució republicana del 1931 i l'Estatut català del 1932, però fou àmpliament
vulnerada durant la guerra civil a les dues rereguardes.
Després durant postguerra, la nova dictadura franquista va fer desaparèixer
el 90% de totes les associacions creades al llarg de les dècades precedents.
Les entitats que van sobreviure foren controlades al màxim, i els drets de
reunió i associació foren pràcticament anorreats pel Codi penal espanyol i la
policia governativa. Un decret del 1941 va respectar l'antiga llei del 1987
però va imposar que qualsevol associació necessitaria a partir de llavors un
permís governatiu explícit. Més endavant el règim va aprovar una nova llei el
24 de desembre de 1964 (i llur reglament del 20 de maig de l'any següent) però
que va mantenir la mateixa política.
Curiositats
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà del 1789 havia ignorat
completament el dret d'associació entre els drets fonamentals. Aquest oblit
d'una cosa que ara ens pot semblar molt evident, en la mentalitat de la
Revolució Francesa no ho era gens, ja que hom no volia veure entitats intermèdies
entre l'individu i l'Estat.