martes, 27 de enero de 2015

12+3: Llegir llibres, sempre és una bona idea. PART 2

Amics, aquí us deixo amb alguns de llibres que, per sort, he llegit durant l’any 2014 ( vegeu “12+3: Llegir llibres, sempre és una bona idea. PART 1”, entrada feta al meu blog el 29/11/2014).Espero que algun us agradi a vosaltres, com m'han agradat a mi:

" NO ET MIRIS EL RIU " de Mònica Batet

“En una ciutat de l’Europa central, banyada per un riu cabalós, tenen lloc uns fets estranys, relacionats amb un suposat estat hipnòtic provocat per la contemplació del Riu, que condueixen a un seguit de comportaments irracionals en les persones, que fins i tot poden concloure en el suïcidi.”

Aquest és l’argument d’aquest llibre, escrit per Mònica Batet, escriptora i filòloga del Pont d’Armentera, que l’any 2005 va guanyar el premi de novel·la curta “Just Manuel Casero”, que va publicar l’any 2006 amb el títol “L’habitació grisa”.També ha escrit assaig i ha publicat textos en dos llibres col·lectius.

Aquest llibre té una visió molt profunda i trista del sentit del destí; allò que està destinat als seus personatges, al final els ha de passar.

Hi ha una munió de personatges que, al llarg del llibre, es van entrellaçant fins connectar-los d’una forma o una altra. Situacions, moments, llocs que tenen alguna cosa a veure entre ells i com a punt comú, el riu.

Una recomanació Recomanable, però no el llegiu si esteu en “hores baixes”, ja que l’he trobat profundament depriment.

" UN PESSIC A L’ÀNIMA " d’Alfons Cama i Saballs

L’Alfons Cama i Saballs tot i néixer a Calonge (Baix Empordà) es traslladà de ben petit amb la seva família a Palamós. Des de l’any 1987 viu a Tarragona i ha treballat en diferents administracions públiques i actualment a la Generalitat de Catalunya.

El 2012 va publicar el seu primer relat de ficció “El camí dels cirerers”, una obra amb moltes petges dels seus records d’infantesa.

“Un pessic a l’ànima” és una novel·la àgil i amena que ens fa anar de llocs tant diferents com una fàbrica de suro, a un internat de frares o una casa senyorial i ens relata una història d’amistat, de relacions humanes, d’amors i de passions i del món estudiantil i activista de les ciutats de Girona i Barcelona dels anys setanta.

Una recomanació: Molt ben escrita i amb uns personatges que, seguro que et faran recordar que, algun cop, en algun moment, vas tenir “un pessic a l’ànima” per alguna cosa... o per algú.

 

" ULLERES PER LLEGIR SOTA LA POLS " de Leonor Parreu i Dalmases

Leonor Parreu i Dalmases, nascuda a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) i amb una relació molt directa amb la població de Bot (Terra Alta), és Llicènciada en Història de l’Art i Diplomada en Bilioteconomia i Documentació. “Ulleres per llegir sota la pols” és la seva primera obra dins el món de la literatura.

El llibre consta de dos relats que tenen com a eix vertebrador la curiositat científica i històrica i l’arrelament al territori.

El primer relat s’anomena “ MJM Préssecs”, i el dedica al municipi de Bot (Terra Alta), ja que la narració transcorre en aquest indret. La protagonista és la Maria i fa amistat amb dues noies de la seva edat, la Joana i la Marta, que són de Corbera d’Ebre, també a la Terra Alta. Totes tres hauran de realitzar un treball per a l’Institut on estudien, i això els portarà mal de caps i sorpreses.

El segon relat s’anomena “Beati Mortui qui in Domino Moriuntur” i transcorre a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) i en concret a l’actual Catedral, antigament Parròquia de Sant Llorenç, on uns nens fan una descoberta increïble i fins i tot, es podria dir miraculosa. Realitat i ficció es barregen magistralment en aquest relat.

Una recomanació: És un llibre per a tots els públics, encara que sembli adreçat a públic juvenil. No us el podeu perdre si, com jo, teniu alguna relació amb aquestes dos boniques poblacions.

" ELISA VOLTES " d’ Elena Solé i Beltrán

Ja us vaig parlar d’aquest llibre en el meu blog ( veieu l’entrada TEMPS DE LLIBRES: “ELISA VOLTES” d’Elena Solé)

Tot i això, us deixo aquestes notes.

"La vida de l'Elisa, es complica quan apareix un misteriós personatge que fa trontollar tot el que té al seu voltant. La protagonista lluita per la vida dels seus fills, i per la seva mateixa. El camí no serà fàcil, però és una dona forta. Com se'n sortirà? Trobarà finalment la carta? Aconseguirà esbrinar el per què d'aquesta persecució?

Una recomanació: Una novel·la que, tot i només tenir 92 pàgines,fa que sentis, pateixis i gaudeixis amb les aventures i misteris que viu la protagonista. T'atrapa de principi a final.


"PEDRA DE TARTERA" de Maria Barbal

“Pedra de tartera”
és el relat de la vida de la Conxa, una noia de muntanya, senzilla, que ha d’anar-se’n a viure a casa d’uns parents a causa de les dificultats de la seva família. Ha d’adaptar-se a un nou ambient, on s’enamora, es casa i té fills. Després de viure la guerra i la post-guerra i acabar a Barcelona tota sola, com ha estat la seva vida sempre, sola.

Maria Barbal ( Tremp, Pallars Jussà) ha escrit diferents obres de gran èxit, entre elles “Mel i metzines”, “La mort de Teresa”, “ Ulleres de sol”, et

“Pedra de tartera” va guanyar el “Premi Joaqum Ruyra” l’any 1984 i el “Premi Joan Crexells” l’any 1985.

Una recomanació: Obra commovedora i molt sentida. Potser alguna dona s’hi sentirà identificada, o en tot, però si en algunes coses...

"LA LLISTA DELS MEUS DESITJOS" de Grégoire Delacourt

Grégoire Delacourt és un escriptor nascut a Valenciennes (França) i treballa al món de la publicitat. Aquesta és la seva segona novel·la que s’ha traduït a vint-i-tres idiomes i l’han situat al capdavant de les llistes de llibres més venuts del 2013.

La protagonista del llibre és la Jocelyne, més coneguda com a “Jo”, el problema és que el seu marit també és diu igual que ella. La “Jo” és una dona normal, propietària d’una merceria, que escriu un blog sobre costura i té dos fills que s’estima molt. Però un dia tot canvia quan li toquen 18.547.301,28€ a la Loteria. La seva vida canvia, i de quina forma!! Ara bé, aquell dia guanya molt més que diners.O no? Sort o desgràcia? Per primera vegada té l’oportunitat de decidir què vol fer amb la seva vida. Abans, però, ha d’esbrinar què és el que importa de veritat.

Una recomanació: Tot i que no estic acostumada a llegir autors francesos, aquest m’ha encantat, m’ha sorprès, m’ha “enganxat”. Com bé diu el refrany “els diners no fa la felicitat”, i jo us pregunto: “esteu segurs?, potser si... potser no...

"LA BONA SORT" de Fernando Trías de Bes i Àlex Rovira Celma

El que et trobes a la tapa del llibre és el títol “LA BONA SORT” i un sub-títol molt engrescador “CLAUS PER A LA PROSPERITAT”, com negar-se a llegir-lo.

Per una d’aquelles casualitats, vaig tornar a llegir aquest llibre, que vaig comprar l’any 2004, i que quasi no recordava. Va ser tota una sort, ja que forma part de diferents llibres escrits per l’Àlex Rovira i que us recomano, com poden ser “Els 7 poders: un viatge a la Terra del Destí”, que es poden catalogar fàcilment com a llibres “d’auto-ajuda”, però que són molt amens i senzills de llegir i si es posen en pràctica, molt beneficiosos.

No deixa de ser un conte amb missatge, i com diu l’autor “Al món només triomfa aquell que cerca les circumstàncies, i que les crea si no les troba".


Una recomanació: No cregueu que us donarà la sol·lució als vostres problemes, però... ajuda molt.

 

sábado, 29 de noviembre de 2014

12+3: Llegir llibres, sempre és una bona idea. PART 1

Fa uns dies una amiga em va preguntar quin llibre li podria recomanar per llegir. En aquell moment no vaig saber que dir-li, només el que jo estava llegint en aquell moment, però, si us dic la veritat, fa de mal dir això de recomanar un llibre, perquè el que a tú et pot agradar, a una altra persona li pot desagradar (és una lliçó que he après al llarg dels ays, però sobretot perquè ara formo part d'un Club de Lectura, on puc comentar els llibres amb altres lectors i fins i tot, algún cop, amb l'autor/a del llibre).
 
Després de pensar-ho molt, vaig deixar la decisió en mans de professionals - el bibliotecari- i es va poder emportar un llibre al seu gust.
 
Però com em vaig quedar amb les ganes de dir-li alguna cosa a la meva amiga, només se m'ocurreix fer una llista de tots els llibres que he llegit aquest any 2014, per si se li ve de gust alguna lectura de les que jo he disfrutat i si no, per regalar a algun familiar o amic/ga.
 
Espero que us agradi a vosaltres, com m'han agradat a mi:
 
" NARRACIONS CURTES O RELATS CURTS "  de Joaquim A.RabassaLlibre de narracions curtes d'aquest escriptor i poeta gandesà, de temàtica molt variada, sobretot amb històries sobre Gandesa i la comarca de la Terra Alta.
No us deixaràn indiferents les històries, reals o inventades del Sr. Rabassa, que ja ens avisa al títol amb el següent incís: "Històries que poden ser contes. Contes que poden ser històries".
Una recomanació: obriu la ment a històries que poden ser o no reals.

" L'ESTIU DE L'AMOR "  de Toni OrensanzAquest escriptor, periodista i guionista de Falset ens fa gaudir amb l'explicació novel·lada d'un fet que va passar l'any 1909 a Horta de Sant Joan.
Segons el que podem llegir a la contraportada del llibre: "Passió desfermada. Bogeria amorosa. Picasso, Fernande la Bella i tots els homes d'Horta de Sant Joan. Un episodi real novel·lat amb humor, enginy i un punt de picantor".Sincerament, jo vaig gaudir molt llegint-lo; divertit i entretingut.

 


 
 
 
 
 
 
 
 
 
" CAMÍ DE SIRGA " de Jesús MontcadaObra imprescindible d'aquest gran autor de Mequinensa, que retrata fidelment una època i uns fets ocorreguts que canviaren les vides dels habitants d'aquesta població. Tot i ser una novel·la, es basa en fets reals; la construcció del pantà i el trasllat de la població a un altre indret.
Amb un vocabulari molt acurat i directe, ens fa viure aquella època i aquells fets.

 

 
 
 
 
 
 
" AFTER DARK " de Haruki Murakami
No se m'hagués ocorrit llegir un llibre d'aquest autor, però és la sort de formar part d'un Club de Lectura: t'apropa a llibres i autors que no sabies que arribaries a llegir mai.
Explica les històries entrelligades de diferents personatges que viuen o sobreviuen en una ciutat del Japó, amb la particularitat que tot el llibre narra les històries que passen en una sola nit.
Una recomanació: no deixeu d'escoltar alguna o totes, de les magnífiques cançons de jazz, blues, et a les que fa referència l'autor durant tot el relat.
 
Només puc dir sobre el llibre: INTERESSANT.

 
 
 
 
 
 
 
" ELS AMBAIXADORS "   d'Albert Villaró

Sisena novel·la d'aquest escriptor andorrà (al que vaig tenir el plaer de conèixer i conversar).
El tema, actual, tot i que va començar a escriure el llibre fa tres anys, s'ha publicat aquest any 2014 guanyant el "Premi Josep Pla 2014".

L'argument: " Any 1949. Catalunya és independent des dels fets d'octubrede 1934 i es refà de la invasió nazi. A l'Espanya tenebrosa del dictador Sanjurjo, un grup d'espies a la reserva, encapçalats pel mític Mossén Farràs, intenten desactivar l'amenaça sorda que posa en perill la supervivència d la jove República Catalana".
Una recomanació: no perdeu detall als noms, dates i llocs esmentats al llibre, són molts però molt ben aconseguits. La re-interpretació de la història, la nostra història, simplement GENIAL!!!!
No us perdeu tampoc el capítol final anomenat "DRAMATIS", no us deixarà indiferents.


Divertit, amè i gens feixuc; que no us espantin les seves 681 pàgines.
 
Ara estic llegint....


 "CAP LLÀGRIMA SOBRE LA TOMBA "  de Silvia Mayans
Diuen que el destí posa a la teva vida, aquelles persones que justament t'ha de posar.
Vaig conèixer a la Silvia Mayans a la presentació del seu llibre "Cap llàgrima sobre la tomba" a la Biblioteca de Gandesa, l'abril de 2014. Després vam coincidir diversos cops fins arribar a formar part del mateix Club de Lectura (un verdader plaer).
Aquesta és la primera novel·la de la Sílvia, que va ser finalista del "Premi Ferran Canyameres" l'any 2012.
Sabeu com m'agraden les novel·les de misteri, però aquesta té tots els ingredients que em fan que un llibre sigui, en principi, molt recomanable: la història passa a les nostres terres, en particular a Arnes, Tortosa, Gandesa i Vall-de-roures.És una novel·la de misteri, amb un cadàver, una investigació i un pobre noi que es troba al mig de tot sense menjar-ho ni beure-ho, amb un final sorprenent.

Una recomanació: si no coneixeu les comarques de la Terra Alta, Baix Ebre i Matarranya, agafeu aquest llibre i feu el possible per visitar pels seus magnífics i bonics indrets.
 
Vols saber més coses de la meva novel.la?

 
 
                                                      CONTINUARÀ...
 
 
 

domingo, 23 de noviembre de 2014

Nova Associació de Poetes a les Terres de l'Ebre i Matarranya: "Associació de poetes POEMES AL VENT"

Des del mes d'octubre de 2014, ja comptem amb una nova associació a les nostres terres, aquesta dedicada a la POESIA.
 
Un grup de gent de les Terres de l’Ebre i del Matarranya  s'han unit per crear una Associació de Poetes, empesos per l'amor a la poesia en tots els seus vessants.
Aquesta Associació, batejada amb el nom d’Associació de Poetes “POEMES AL VENT”, es comença a gestar el mes de juny de 2014, per un grup de 18 persones de diferents poblacions (Gandesa, Tortosa, Roquetes, els Reguers, l’Aldea, Santa Bàrbara, Aldover, Bot, Calaceit,...) i es conclouen els tràmits de legalització el mes d’octubre d’aquest mateix any.
És una Associació jove, però amb molta experiència, ja que la majoria dels seus membres fundadors, son poetes amateurs d’una llarga trajectòria en aquest món que, a més a més d’escriure els seus propis poemes originals ja sigui individualment ó en grup, també han participat en diferents esdeveniments com poden ser recitals de poesia, trobades poètiques i fins i tot,  han publicat els seus poemes en llibres individuals o col·lectius.
Aviat es farà la presentació oficial de l'entitat, encara que ja s'ha participat en diferents actes i activitats al voltant de la poesia.
 
Per més informació podeu entrar al seu blog, de nova creació:
 

martes, 28 de octubre de 2014

Una mica d'Història: ELS ÍBERS i LA TERRA ALTA

Cada mes d’octubre, des de fa 14 anys, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, organitza unes jornades anomenades “Cap de setmana Ibèric”, amb diferents activitats arreu de Catalunya ( reconstruccions històriques, visites guiades, representacions, xerrades, tallers, et) al voltant de la cultura Ibera.
A les nostres terres, i en especial a la Terra Alta, podem gaudir de diferents activitats entorn a dos espais molt característics i únics a Catalunya:

el Poblat fortificat i la Necròpolis del Coll del Moro.

Els ibers de les Terres de l’Ebre van desenvolupar una de les societats més dinàmiques de l’època, gràcies a la seva privilegiada situació geogràfica, a prop d'una via fluvial important, bàsica per a la comunicació entre la costa i l'interior, com és el riu Ebre.
La Ruta dels Ibers impulsada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya permet conèixer bona part dels vestigis arqueològics ibers que encara es conserven a les Terres de l’Ebre.

El jaciment ibèric del Coll del Moro de Gandesa
Està situat la capdamunt d'un turó des d'on es pot veure bona part de la comarca de la Terra Alta.
Ocupa una superfície de gairebé 3.300 metre quadrats. Hi destaca una torre de forma el·líptica que formava part de l'estructura defensiva del poblat.

El jaciment està constituït per una necròpolis amb tres àrees d’enterrament, datada entre el 800 i el 500 aC, i un recinte fortificat del segle V aC al I dC. El recinte fortificat està presidit per una gran torre situada al punt més alt de l’assentament. A l’interior del poblat s’ha descobert un taller destinat a la transformació del lli i a la manufactura de teixits.
L’emplaçament del Coll del Moro s‘explica per la situació estratègica de domini del territori, en una zona on conflueixen les vies de comunicació naturals entre el Baix Aragó i la desembocadura de l’Ebre i, des de la qual, es controlaven es fluxos d’intercanvi comercials entre la costa i les terres de l’interior.

Les troballes aparegudes durant les prospeccions arqueològiques fan creure que el nucli es va fundar al segle VI a.C. A més, les nombroses restes de ceràmica fenícia i grega trobades confirmen els vincles entre els ibers i les civilitzacions antigues de la Mediterrània.
El poblat fou abandonat al segle I d.C, coincidint amb la consolidació del poder dels romans en aquestes terres. Prop del poblat es conserva un conjunt de necròpolis preibèriques, amb estructures funeràries circulars i fetes de pedra.

Per més informació:
Museu d'Arqueologia de Catalunya
La ruta dels Ibers
Pg. Santa Madrona, 39
Barcelona
Tel. (0034) 93 424 65 77
www.mac.es


Oficina de turisme de Gandesa
Email : turisme.gandesa@altanet.org
Av. Catalunya, 3-5
Tel. 977 420 910  Fax 977 421 257
Gandesa 
 www.gandesa.altanet.org

                                                  Torre de guarda al recinte fortificat
                                                       


                                                                          Necròpolis




                                                Vistes des del poblat fortificat

sábado, 20 de septiembre de 2014

Assassinats i misteris per resoldre a la Terra Alta: "CAP LLÀGRIMA SOBRE LA TOMBA" de Sílvia Mayans

Ja sabeu com m'agraden els llibres i per això no deixo de recomanar-vos aquells que he llegit i com no, m'han agradat.
 
Però potser, el que m'agrada més, és que els llibres tinguin com a fons de les seves històries les nostres terres de l'Ebre i en particular, la nostra Terra Alta.
 
El llibre que us recomano avui es diu "CAP LLÀGRIMA SOBRE LA TOMBA" , de l'editorial Pagès editors i escrit per Sílvia Mayans.
 
Qui és Sílvia Mayans?
 
Sílvia Mayans Gómez (Barcelona, 1969). D’arrels catalanes i valencianes, ha estat sempre interessada per les llengües i les cultures d’arreu.
 
Després d'uns anys vivint a l'estranger, l'any 2005 torna a Barcelona i comença a escriure.
 
El 2009 es trasllada a Arnes, a la Terra Alta, on publica contes i poemes amb el pseudònim Ginger Cayenna, en llibres col·lectius: "L'arbreda ebrenca" (2010), "Poesia a la frontera" ( 2011) i el que no us podeu perdre " Tren de Val de Zafán" (2011), que amb el títol "El darrer tren", signa amb aquest pseudònim.
 
El 2011 guanya el premi del jurat del concurs de microrelats negres del Centre Cultural La Bòbila  de l'Hospitalet de Llobregat, amb el relat "Nou mil·límetres".
 
El 2012 és finalista del premi de novel·la de misteri Ferran Canyameres, organitzat per Òmnium Cultural de Terrassa, amb "Cap llàgrima sobre la tomba".
 
Petit resum de "CAP LLÀGRIMA SOBRE LA TOMBA":
 
Corre l’any 1975. Elíades Bel, un barceloní amb arrels a les Terres de l’Ebre, ho deixa tot per anar a viure a Arnes, un poblet de la Terra Alta, amb l’esperança d’envoltar-se de pau i tranquil·litat.
 
Per sort o per desgràcia, la seva vida es capgirarà i la trobada casual del cadàver del Severino Gil l’involucrarà en una trama d’insospitades connexions amb el passat. 
 
L’Elíades haurà de treure l’entrellat d’un misteri que l’afecta personalment, movent-se entre Tortosa, Vall-de-roures i Gandesa. Sort que comptarà amb l’ajuda inestimable de la Susi i lo Margalló, els seus nous amics a la contrada, per poder deslliurar-se de la persecució d’un personatge misteriós i del tinent Estrada, així com d’un sèrie de malsons que el porten de corcoll.
 
 
 
Poema inclòs al llibre "Poesia a la frontera" amb el pseudònim Ginger Cayenna:
NO EM DIGUIS QUE NO HO SAPS
 
"No em diguis que no ho saps:
quan tu bufes
el garbí em despentina
i el cerç gelat de la muntanya
envitralla els ametlers de la vall nostra.
No en diguis que no ho saps:
si tu plores
el meu riu es desboca
i les onades paoroses del meu destí
duen per cresta la teva escuma blanca.

 
No em diguis que no ho saps,
si ens banya la mateixa rosada.
Busco la meva arrel
sota els camps llaurats de vinya i avellana
i buscant, buscant trobo el tronc
de la teva olivera mil·lenària.

 
La pols eixarreïda dels estius secs
m’ha ressecat la pell.
A tu t’ha colrat les espatlles.
És l’hora baixa.
Em miro a l’espill:
el que veig és la teva mirada.

No em diguis que no ho saps:
Els meus difunts amaren de cendra
les teves tombes oblidades.
 
 
La Sílvia és una  persona inquieta i amant de lectures, per això, en el seu blog "A recer d’un baobab" recull apunts de lectures i reflexions literàries diverses.
 
 
 

viernes, 19 de septiembre de 2014

Històries del "vermar": Lo "carratell" del besavi Miquel

Estem al mes de setembre, temps de "vermar", de recollir el fruit anhelat que s'ha cuidat i mimat durant tot l'any, d'iniciar el procès per transformar el fruit del cep en el "nèctar del Déus".
 
Com han canviat els temps.
 
Quan jo era petita - fa molt, molt temps...- ens aixecavem abans de que sortís el sol, perquè s'havia d'arribar al tros amb les primeres llums del dia.
 
Les jornades eren llargues i feixugues, per una xiqueta com jo, el dia era interminable, però no em queixo, això suposava uns dies per poder compartir la jornada amb tota la família; iaios, pares, germans, tiets i tietes i, algún cop familiars i amics vinguts per donar una cop de mà.
 
En definitiva, es convertia més en una reunió familiar que en una feina pesada, esgotadora i fins i tot "llefiscosa".
 
Vaig tenir la sort de compartir moltes jornades d'aquestes, durant la meva infantesa, ja que durant uns dies no anava a l'escola - s'havia d'ajudar a casa - igual que la majoria dels meus companys d'estudis ( ara en dirien "maltractament infantil", però jo disfrutava molt, us ho asseguro, i NO tinc cap "trauma" d'aquella època, tot al contrari, només tinc molts bons records).
 
Durant el matí, amb més o menys traça, ajudavem a vermar - tenia les meves pròpies tisores, d'un tamany més petit que els demés. Arribava l'hora de l'esmorzar i allò era tota una festa; s'obria el cistell com qui obre una capsa de sorpreses: pà amb tomàquet, una truita "a la francesa", olives negres, un tros de formatge, algun que altre embotit i tot acompanyat d'aigua per als petits i el fabulós vi del "carratell" del meu besavi ( això ho vaig saber anys més tard, el de "fabulós vi", es clar).
 
Aquell "carratell" que tenia la seva pròpia història. Que va comprar el meu avi Ramón a Tortosa, perquè el seu pare pogués posar el beure per anar al tros a treballar. Que contenia una vi deliciós perquè el mateix recipient li donava aquell regust a vi de bota. Que el meu besavi Miquel bevia d'una forma molt característica, alçant-lo per damunt del coll fins arribar a definir una corba perfecta perquè caigués justament on havia de caure: al mig de la boca del meu besavi, ni un centímetre més ni un centímetre menys, i tot amb una força pròpia d'un Hércules, ja que ho feia amb una sola mà ( cal dir que el "carratell" ple de vi, podia pesar fins 5 kg, per mi i per molts que ho van provar davant meu, tot un esforç titànic).
 
Més d'un va acabar, com a mínim amb una taca a la camisa i el més desafortunat, amb un bon cop a la cara, a conseqüència de no poder aguantar beure del "carratell" amb una sola mà.
 
Com podeu suposar, jo no vaig conèixer el meu besavi, però aquesta i altres històries ens explicava el meu avi Ramón, al meu germà i a mi, en aquells breus però intensos esmorzars del "vermar".
 
Si venia algú de "fora de casa" -amics o familiars- ajudar-nos a "vermar", una costum que crec, encara s'utilitza avui en dia ( tu ajudes i un altre dia t'ajuden a tu, a la més típica essència del "hoy por ti, mañana por mi"), el meu avi oferia el vi del "carratell" com qui ofereix les millors joies de la família, com qui treu la porcellana ó els coberts de plata ( si en tinguessin) en el millor dels palaus d'un noble. El meu avi tenia aquell vell "carratell", un bancal de ceps i tota la bona voluntat del món que oferia als que, de bon grau, et donaven un cop de mà.
 
Com han canviat els temps.
 
Ja no tenim ni un cep, ja no anem a vermar.
 
Però el "carratell" segueix a la meva família, disposat a formar part de la seva/nostra història, de gent que ja no hi són però -d'una forma o una altra- sempre hi serán, dels meus records d'infantesa, DEL TEMPS DE "VERMAR".
 
 
 
 
Lo "carratell" del besavi Miquel en l'actualitat.

CLUBS DE LECTURA... o "qui té un llibre, té un tresor"

Des de fa uns mesos, formo part d'un "Club de Lectura".
 
És com un sommni per una lectora com jo; llegir un llibre i poder-lo comentar amb altres aficionats a la lectura i algun cop, tenir la gran sort de poder comentar el llibre amb el propi autor de l'obra.
 
El "Club de Lectura" per adults es va crear a la Biblioteca Municipal de Gandesa i la primera sessió va tenir lloc el dia 8 de maig de 2014, amb la lectura del llibre "Narracions curtes" de J.Antoni Rabassa, escriptor gandesà.
 
Les sessions es celebren un cop al mes a la mateixa Biblioteca amb la participació d'un moderador i els diferents membres del Club, i de vegades, el propi autor del llibre.
 
La llista de llibres ha estat fins ara, molt variada i interessant :
 
-"MANS DE FANG" de Francesca Aliern ( amb la presència de l'autora )
-"L'ESTIU DE L'AMOR" de Toni Orensanz ( amb presència de l'autor )
-"CAMÍ DE SIRGA" de Jesús Montcada
i el proper serà " AFTER DARK" de l'autor Haruki Murakami.
 
Cal dir que, la mateixa Biblioteca s'encarrega de facilitar un exemplar del llibre que es comentarà, a cada un dels membres del Club, per tant, si no es té el llibre, el pots aconseguir en forma de prèstec a la mateixa Biblioteca. Com podeu veure, tot són facilitats.
 
El format d'un Club de Lectura és senzill,
 
QUE SÓN ELS CLUBS DE LECTURA?
Els clubs de lectura són una fórmula que fa de l’experiència individual una activitat col·lectiva.

Les persones s’organitzen per llegir el mateix llibre i després es troben per comentar-lo.

Aquestes trobades tenen lloc en espais tan diferents com ara les biblioteques, les cafeteries, les llibreries, els museus, cases d’amics, escoles...

És un fenomen amb una llarga trajectòria, però que en els darrers anys s’ha multiplicat. Durant el 2007, 217 biblioteques públiques catalanes van fer 2.644 sessions de clubs de lectura variats: novel·la, assaig, còmic, per practicar idiomes, de literatura juvenil, en veu alta, virtuals...

La diversitat de persones que participen als clubs comparteixen uns trets en comú: el gust per la lectura, les ganes d’escoltar i aprendre, de parlar sobre llibres i de fer nous amics.

També coincideixen a destacar que els clubs els treuen de les seves rutines de lectura per explorar la varietat i descobrir llibres i gèneres literaris que ignoraven i, fins i tot, que no pensaven que els agradarien.
Sessió del "Club de Lectura" del dia 3 de juliol de 2014, a la Biblioteca Municipal de Gandesa, amb la presència del Toni Orensanz, autor de "L'Estiu de l'amor".
 


 
Per més informació per formar part del "Club de Lectura" per adults, de la Biblioteca Municipal de Gandesa, us podeu posar en contacte amb ells ó entrar en la seva pàgina del Facebook.