jueves, 28 de enero de 2016

ANEM AL TEATRE!!!

Sembla mentida com les coses que aprens quan ets petita, et marquen per tota la vida.
 
Quan anava a l’escola, des dels 4 fins els 14 anys vaig participar en obres de Teatre. No és que m’agradessin especialment (era molt tímida i això suposava tot un repte per mi), però era una activitat en la que participava amb la resta de companys del meu curs i al mateix temps, em permetia fer activitats extraescolars relacionades, que em van enriquir molt.
Més tard, vaig afeccionar-me al teatre amateur. No us espanteu!!! Com a espectadora. Trobo que el teatre fet per no-professionals té el seu atractiu.
Primer amb “actors i actrius” del meu poble, Bot. Una colla de joves del nostre poble, entre els que hi havia una noia jove de fora; la Mercè Llop (en aquell temps, professora del col·legi i que va donar classes durant molts anys). Les obres eren entretingudes, ja sigui per la temàtica com per veure a familiars, amics o coneguts interpretant.

Després vaig començar a estudiar a  l’Institut i el meu món es va fer més gran. No només assistia com a públic a les obres que es realitzaven per companyies amateurs en actes o jornades culturals, si no que vaig començar a veure obres a la televisió (en aquella època, era la forma més ràpida i accessible per accedir a aquest tipus d’activitat).
A través de la televisió, vaig poder gaudir d’obres com “EL DRET D’ESCOLLIR”, “PER UN SI, O PER UN NO” o “CYRANO DE BERGERAC” interpretats magistralment per un jove Josep Mª Flotats ( us parlo dels anys 1.985,1.986 i 1.987 ). Ell era jove... jo també.
Seguia assistint a representacions amateurs. Companyies més o menys estables, comarcals o provincials.
El teatre té un se què, que t’enganxa i et fa sentir coses diferents, noves i emocionants.
A llarg de la meva vida, he pogut assistir a tot tipus de representacions. He vist obres còmiques (“Campanades de boda” de La Cubana), obres musicals (“Mar i Cel” de Dagoll Dagom ), obres clàssiques (“Pigmalió” amb Lloll Beltrán),obres modernes (“Després de la pluja” de Sergi Belbel), obres tradicionals (“Els pastorets”) , obres religioses (“la Passió”), et
Ja fa uns anys que puc  assistir i gaudir d’un altre tipus de teatre:
el professional.
Sé que comptem amb diversos Teatres de cert prestigi i “solera” a la nostra província ( Teatre Bartrina a Reus, Teatre Metropol a Tarragona), però una mica allunyats per mi. Així que, tant aviat com vaig “descobrir” la programació estable al Teatre Auditori Felip Pedrell a Tortosa, vaig ser feliç, molt feliç.
No només podia assistir al teatre a una distància relativament propera si no que, podria gaudir d’obres, autors, actors i actrius de primer nivell en el món de la interpretació.
Han estat varis anys d’obres de tot tipus, però la grata sorpresa la vaig tenir quan després de 30 anys, vaig poder gaudir en directe d’una representació del gran Josep Mª Flotats.

L’obra es deia “SER-HO O NO, PER ACABAR AMB LA QÜESTIÓ JUEVA” i us ben dic que, 30 anys després segueixo enamorada del Teatre, ja que ell, va ser un dels actors que me’l va fer estimar.
Realment us dic, ANEU AL TEATRE: No us en penedireu! . Ja sigui a l’obra escolar dels vostres fills o filles, nebots o nebodes, nets o netes, o a les obres que fa el grup de teatre del teu poble o ciutat o, si teniu ocasió, a veure una obra amb actors i actrius professionals, no importa.

El Teatre ha format part de tota la meva vida i espero continuar així molts anys:

ANEU AL TEATRE i d’aquí a 30 anys... ja m’explicareu.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada