Ja sabeu com m'agraden els llibres i per això no deixo de recomanar-vos aquells que he llegit i com no, m'han agradat.
Però potser, el que m'agrada més, és que els llibres tinguin com a fons de les seves històries les nostres terres de l'Ebre i en particular, la nostra Terra Alta.
El llibre que us recomano avui es diu "CAP LLÀGRIMA SOBRE LA TOMBA" , de l'editorial Pagès editors i escrit per Sílvia Mayans.
Qui és Sílvia Mayans?
Sílvia Mayans Gómez (Barcelona, 1969). D’arrels catalanes i valencianes, ha estat sempre interessada per les llengües i les cultures d’arreu.
Després d'uns anys vivint a l'estranger, l'any 2005 torna a Barcelona i comença a escriure.
El 2009 es trasllada a Arnes, a la Terra Alta, on publica contes i poemes amb el pseudònim Ginger Cayenna, en llibres col·lectius: "L'arbreda ebrenca" (2010), "Poesia a la frontera" ( 2011) i el que no us podeu perdre " Tren de Val de Zafán" (2011), que amb el títol "El darrer tren", signa amb aquest pseudònim.
El 2011 guanya el premi del jurat del concurs de microrelats negres del Centre Cultural La Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat, amb el relat "Nou mil·límetres".
El 2012 és finalista del premi de novel·la de misteri Ferran Canyameres, organitzat per Òmnium Cultural de Terrassa, amb "Cap llàgrima sobre la tomba".
Petit resum de "CAP LLÀGRIMA SOBRE LA TOMBA":
Corre l’any 1975. Elíades Bel, un barceloní amb arrels a les Terres de l’Ebre, ho deixa tot per anar a viure a Arnes, un poblet de la Terra Alta, amb l’esperança d’envoltar-se de pau i tranquil·litat.
Per sort o per desgràcia, la seva vida es capgirarà i la trobada casual del cadàver del Severino Gil l’involucrarà en una trama d’insospitades connexions amb el passat.
L’Elíades haurà de treure l’entrellat d’un misteri que l’afecta personalment, movent-se entre Tortosa, Vall-de-roures i Gandesa. Sort que comptarà amb l’ajuda inestimable de la Susi i lo Margalló, els seus nous amics a la contrada, per poder deslliurar-se de la persecució d’un personatge misteriós i del tinent Estrada, així com d’un sèrie de malsons que el porten de corcoll.
Poema inclòs al llibre "Poesia a la frontera" amb el pseudònim Ginger Cayenna:
NO EM DIGUIS QUE NO HO SAPS
"No em diguis que no ho saps:
quan tu bufes
el garbí em despentina
i el cerç gelat de la muntanya
envitralla els ametlers de la vall nostra.
quan tu bufes
el garbí em despentina
i el cerç gelat de la muntanya
envitralla els ametlers de la vall nostra.
No en diguis que no ho saps:
si tu plores
el meu riu es desboca
i les onades paoroses del meu destí
duen per cresta la teva escuma blanca.
si tu plores
el meu riu es desboca
i les onades paoroses del meu destí
duen per cresta la teva escuma blanca.
No em diguis que no ho saps,
si ens banya la mateixa rosada.
Busco la meva arrel
sota els camps llaurats de vinya i avellana
i buscant, buscant trobo el tronc
de la teva olivera mil·lenària.
si ens banya la mateixa rosada.
Busco la meva arrel
sota els camps llaurats de vinya i avellana
i buscant, buscant trobo el tronc
de la teva olivera mil·lenària.
La pols eixarreïda dels estius secs
m’ha ressecat la pell.
A tu t’ha colrat les espatlles.
És l’hora baixa.
Em miro a l’espill:
el que veig és la teva mirada.
No em diguis que no ho saps:
Els meus difunts amaren de cendra
les teves tombes oblidades.
m’ha ressecat la pell.
A tu t’ha colrat les espatlles.
És l’hora baixa.
Em miro a l’espill:
el que veig és la teva mirada.
No em diguis que no ho saps:
Els meus difunts amaren de cendra
les teves tombes oblidades.
La Sílvia és una persona inquieta i amant de lectures, per això, en el seu blog "A recer d’un baobab" recull apunts de lectures i reflexions literàries diverses.
Gràcies per la teva entrada i per el teu entusiasme. Dóna gust fer amistats com tú, amb tant d'interès per la cultura i per la terra!
ResponderEliminar