BUFAR LES ESPELMES DEL PASTÍS D'ANIVERSARI.
Es diu que la tradició ve dels grecs, tot i que hi ha diverses versions (com tot a la història!).
Es creu que a Grècia tenien la costum d’oferir dolços rodons a Artemisa, la Deessa de la lluna, en els quals es col·locaven espelmes que els adeptes bufaven perquè el fum ascendís fins a la Deessa i així arribessin les seves plegaries o peticions. El cercle d’espelmes formava part d’un ritual que protegia a la persona homenatjada dels mals esperits durant un any. Això va causar que durant anys l’església catòlica considerés que la celebració de l’aniversari era un ritual pagà. El que solem fer és dir que abans de bufar les espelmes es pensi un desig, i si s’apaguen totes de cop es pot complir.
Aquesta tradició no s’ha conservat al llarg dels anys, de fet després del grecs van ser els camperols alemanys de l’edat mitjana qui la van recuperar a través d’un tipus de celebració anomenada Kinderfeste, realitzada especialment a un nen o nena. Començava a la matinada i les espelmes es treien i es mantenien enceses durant tot el dia. En tot cas el nombre d’espelmes era igual al dels anys que complia el nen o nena, més una, que representava la “llum de la vida”.
Es diu també que el dia del teu aniversari és el dia més fosc, el dia més baix energèticament. Per això algunes persones posen una espelma durant tot el dia per a que porti llum al protagonista de la jornada.
Una cosa curiosa és que el folklore de l’aniversari alemany tenia una altra costum que avui en dia s’ha perdut. Hi havia un gnom barbut que feia uns obsequis addicionals als nens que s’havien portat bé. I a principis del segle XX encara es venien ninotets que representaven aquest personatge.
Aquesta tradició no s’ha conservat al llarg dels anys, de fet després del grecs van ser els camperols alemanys de l’edat mitjana qui la van recuperar a través d’un tipus de celebració anomenada Kinderfeste, realitzada especialment a un nen o nena. Començava a la matinada i les espelmes es treien i es mantenien enceses durant tot el dia. En tot cas el nombre d’espelmes era igual al dels anys que complia el nen o nena, més una, que representava la “llum de la vida”.
Es diu també que el dia del teu aniversari és el dia més fosc, el dia més baix energèticament. Per això algunes persones posen una espelma durant tot el dia per a que porti llum al protagonista de la jornada.
Una cosa curiosa és que el folklore de l’aniversari alemany tenia una altra costum que avui en dia s’ha perdut. Hi havia un gnom barbut que feia uns obsequis addicionals als nens que s’havien portat bé. I a principis del segle XX encara es venien ninotets que representaven aquest personatge.
No hay comentarios:
Publicar un comentario