UN LLIBRE PER LLEGIR: " Tren de Val de Zafán"

En aquesta ocasió us recomano un llibre de relats, de diferents autors i amb un temàtica en comú: "El Tren de Val de Zafán",( Editorial Gara d'Edizions) que m'agrada i m'afecta directament ja que, aquest tren i la línia ferroviària que seguia, travessava diferents terres i municipis de l'Aragó i Catalunya, com ara el meu poble, Bot, i que unia no només viatgers i mercaderies, sinó persones i vivències.

Una altra curiositat: la fotografia de la portada és una aportació del Sr. Joan Serra Saún, corresponent al tren sortint d'un túnel a Horta de Sant Joan, direcció Bot.

El millor d'aquest llibre; relats d'autors en diferents llengües, que s'han mantingut fidelment.

També té la facilitat de què, es pot llegir d'inici a fi, o relat a relat, intercalats i sense cap ordre.

Segons paraules de la mateixa editorial:

"Val de Zafán ye un manullo de relatos y poemas a redol d’un camín, de fierro, que mos trai a frescor d’a bisa d’o mar, a fredor d’o zierzo y a boluntat d’entendimiento dellá d’as mugas y decá d’as luengas y resultau d’a empenta naxida d’una tierra sin de mugas, a Matarraña, fruito d’a iniziatiba de Serret Llibres y l’otel La Parada del Compte, como preba palpiable d’ixa boluntat de comunicazión.

A la convocatòria han acudit 41 autors, d’aquí, d’allí, de tot arreu i com diria Lluís Llach i que podríem adoptarho com a lema, Venim del nord / venim del sud / de terra endins / de mar enllà / i no creiem en les fronteres... I cadascun que s'hi ha sumat ho ha fet en la seva llengua, en la llengua del cor que és com cadascun pensa i sent, perquè en aquesta llengua la paraula es transforma en imatge mental, en cosmovisió de l’univers, en la nostra pròpia cosmovisió.

 Així doncs, sense complexos, sense tabús, sense oblidar d’on venim però amb el ferm desig de voler caminar junts, amb les nostres llengües del cor, amb la paraula a la mà oberta i estesa.

No se han traducido los textos. Fue decisión de los coordinadores Juli Micolau y Chusé Aragüés. Por ello se presentan tal y como fueron sentidos y pensados, tal como fueron escritos en su lengua originaria porque, como dice Artur Quintana en el prólogo, “funciona la intecomunicación románica” cuando queremos que funcione, cuando sabemos valorar lo de los demás igual que lo nuestro, cuando tenemos voluntad de entendernos."

No puc deixar de recomanar-vos dos relats, que em fan especial il·lusió.

El primer es titula "El túnel de Bot" i està escrit per Merche Llop Alfonso. 

Qui és Merche Llop:

Va nèixer a Nonasp, l'any 1.957. És mestra i llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació.

Ha publicat: "Ressò en l'obscuritat" (Premi Guillen Nicolau 2010); "La educación de las niñas en el marco de la educación aragonesa", així com col·laboracions amb revistes i publicacions col·lectives i poemaris.

Cal dir que, la Merche Llop va ser professora meva durant la meva època escolar, quant estava cursant l'antiga E.G.B. a l'Escola Pública de Bot - actualment CEIP Sant Blai.

El segon relat es titula "Estraperlo" escrit per Olga Besolí.

Qui és Olga Besolí:

Nascuda l'any 1.972 a Jesús-Tortosa, és escriptora, guionista i actriu.

Autora de la col·lecció "Les contalles de Muniatto" i guanyadora del Premi "Micalet" de Teatre-2009 amb "Pols de roses", entre altres premis literaris. Ha publicat diferents relats.