"4rt": Art a la Terra Alta

Us preguntareu que he fet últimament, doncs, després de molt temps, he tornat a fer i gaudir d'activitats culturals i de lleure.

 

El passat diumenge vaig tenir la gran sort de poder gaudir d'una visita guiada  a la botiga-taller anomenada "4rt", ubicada al C/ Major, núm. 3 d'Arnes ( Terra Alta ) de la mà d'una dels seus components; l'Elena Solé.

 

Què és "4rt"?

 

És un Centre de Cultura, botiga i sala d'exposicions, així com taller de manualitats.

 

Qui forma part de "4rt"?

 

Està format per quatre components, que són; Ramón Martínez i Sanmartí, Montse López i Ortiz, Guillermina Orús i Clua i Elena Solé i Beltrán.

 

Qui és qui i  que fà?

Ramón Martínez Sanmartí

Nascut a Barcelona fa  41 anys, actualment viu al Pinell de Brai.
D'esperit inquiet i innovador. Persona emotiva, observadora i autodidacte. Sempre li ha atret les arts plàstiques. Compagina la seva feina d'informàtic amb diferents expressions artístiques, com el vitrall emplomat, el dibuix i la pintura.
Ramón Martínez ha exposat a "Pinellart", i a algunes de les seves obres es poden contemplar a l'escola de música del Pinell, així com en col·leccions particulars.

Montse López i Ortiz

El Pinell de Brai ( nascuda a Blanes fa 39 anys). Pintora autodidacta, amb curta trajectòria, comença a pintar per a transmetre tot allò que sent, pe alliberar-se d'allò que amaga i no expressa amb paraules.
La major part de la seva produccíó abstracta, deixant-se portar pels colors i pel que sent en  el moment en que pinta.

Guillermina Orús i Clua

Va néixer a Barcelona (1965), tot i que passa llargues temporades a Arnes on té una casa de la seva família que era d’aquest poble de la Terra Alta.

Artista polifacètica, es dedica principalment a la decoració d’objectes de tota mena, així com a la restauració. 

Elena Solé i Beltran

Va néixer (1965)  a Arnes i viu a Arnes, de casa "Carrereta.

L’objectiu de qualsevol persona que pinta és transmetre sentiments, sensacions, somnis, contar alguna cosa a través del que expressa, despertar l’interès de qui ho està mirant, o la curiositat.

"És lo que jo vull amb la meva pintura, que cada  quadre que creo, contingui una història que provoqui sensacions, perquè al cap i a la fi, ha estat creada a partir del sentiment".Elena Solé, ha exposat en solitari a Móra d’Ebre i a Santa Bàrbara, i amb d’altres pintors, en una exposició col·lectiva a Còrdova.

Que hi podeu trobar a "4rt"?

 

 

( l'Elena Solé davant algunes de les seves obres )                                                               (amb l'amiga Elena)

 



Bijuteria amb filferro: bo, bonic i barat.

Què he estat fent últimament, doncs aquí ho teniu: BIJUTERIA AMB FILFERRO.

 

 

CURIOSITATS.

PERQUÈ DUEM ELS CATALANS L'ANELL DE CASAMENT A LA MÀ ESQUERRA.

 

"L'origen de posar l'anell de matrimoni al dit anular es remunta a l'antic Egipte, en els orígens de l'estudi de l'anatomia humana, quan es va descobrir que hi havia una arteria molt prima que va des del dit anular de la màs esquerra fins al cor, per això sembla bastant lògic que fos el dit anular l'assenyalat per posar-hi l'anell de matrimoni, com a símbol de la unió en matrimoni dels cors de dues persones.

 

A dia d'avui només en certes regions es manté la tradició de posar l'anell al dit anular de la mà esquerra, ja que a gairebé a totes les regions d'Espanya es posa a la mà dreta.

 

La tradició diu que a la resta del país el duen a la dreta des de que Joana I de Castella, més coneguda com Joana "la Boja" es va casar a Alemanya, amb l'Arxiduc d'Habsburg, conegut com Felip "el Bell".

 

En aquelles zones era tradició la col·locació de l'anell de matrimoni al dit anular de la mà dreta. Però com que ella era reina de Castella però el seu pare, Ferrran "el Catòlic", encara era rei del Regne de Catalunya i Aragó, els catalans varem continuar amb la tradició vigent i no ees va imposar la moda germànica, com si va passar a la resta del regne."

 

 

COSTUMS i TRADICIONS.

LA "MONA" DE PASQUA.

En temps de Pasqua , comença el període de celebració, per part dels cristians, després de la data en què representa que Jesús ha ressucitat. Aquest any ( perquè les dates són variables) ha estat els dies 30 de març i 1 d'abril ( Diumenge de Resurrecció i Dilluns de Pasqua).

 

Santuaris i ermites acullen, sobretot el Diumenge i Dilluns de Pasqua, celebracions festives on s'hi poden veure processons, benediccions, dinars populars... i s'organitzen romeries.

 

La "Mona" de Pasqua és un pastís que els padrins regalen als seus fillols i filloles el Dilluns de Pasqua.

 

La tradició es deu al fet que en aquesta data se celebrava que el període de dejuni i abstinència de Quaresma s'havia acabat, i la manera més simbòlica de fer-ho era regalant una pastís a la mainada ( resulta que el mot "Mona" prové de la paraula d'origen àrab "munna", que vol dir "regal").

 

La Mona havia de tenir tants ous com  anys tenia el nen o nena, tot i que a les Terres de l'Ebre, la costum varia segons la comarca.

 

Personalment, he tingut la gran sort de conèixer, de ben petitat, dues classes ben diferents, la que es fa a la Terra Alta - tipus pastís amb una figura de xocolata al  damunt, i la que es fa al Baix Ebre - de forma rodona i amb ous durs.

 

Us he de dir que, tant l'una com l'altra, són boníssimes!!!!!!

 

 

( foto cedida per l'amiga Anna )

 

 

( foto feta per Marta )

 

 

 

 

AVUI ANEM D'EXCURSIÓ A:

SIURANA ( Priorat)

Dades sobre la població de Siurana:

 

Habitants: 21

Superfície: 62.70 km²

Altitud: 533 m

 

Situació

Localitat situada al nord-est de la comarca, a la vall del riu Siurana, entre la Serra del Montsant a l'oest i les Muntanyes de Prades a l'est, dins el terme municipal de Cornudella de Montsant. És un nucli agregat a aquesta vila.

Com arribar

Podem arribar a Siurana des de Reus per la N-420 fins les Borges del Camp i per la C-242 fins a Cornudella de Montsant. Passada la població, cal continuar per aquesta carretera direcció Ulldemolins. Poc després del poble, a la dreta, trobareu la cruïlla cap a Siurana.
Des de La Granadella per la C-242, passant per Ulldemolins.
Des de Falset per la N-420 fins el Coll de la Teixeta i després per Porrera per la TP-7401. D'aquí a la Venta d'En Pubill per la TP-7402, continuant fins a Cornudella per la C-242.

 

Instal·lacions

 

Disposa de dues cases rurals, un hotel-restaurant, un restaurant, un refugi del Centre Excursionista de Catalunya, un càmping-centre d’activitats d’escalada i una agrobotiga.

Festes

 

Destaca la festa del Jubileu de Siurana, el dia 9 de maig, data en què té lloc una commemoració religiosa on s’apleguen els fidels de tots els pobles del voltant per demanar aigua a la Mare de Déu.
La Festa Major és el dia 15 d’agost, amb ball, cursa popular i concurs de bitlles, entre d'altres.
Llocs d'interès

 

Entre els llocs d’interès hi ha l’Església de Santa Maria. Es tracta d’un edifici d’època romànica conservat íntegrament. Va ser construït entre els segles XII i XIII, amb l’arribada de les tropes de Berenguer IV el 1154. En aquella època Siurana era un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser el darrer reducte musulmà de Catalunya, conquerit entre el 1153 i 1154. L’església és un exemple de bellesa i alhora senzillesa traduïdes en una planta de nau única i un absis semicircular. La seva portalada té un timpà figurat emmarcat per tres arcades de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.

Siurana conserva, a més, restes del castell àrab, un establiment militar o “hisn” bastit cap el segle IX com a centre de control. Pertanyent a un ampli territori sota dominació musulmana i situada estratègicament, aquesta fortificació tancava el pas al nucli urbà. Actualment s’observen els efectes d’una primera fase de rehabilitació gràcies a la qual s’identifiquen perfectament els seus límits perimetrals i les torres de defensa, entre d’altres parts. La conquesta d’aquest castell per part de Ramon Berenguer IV es va planificar abans que les de Tortosa i Lleida, però no es va poder dur a terme fins el 1153 o el 1154. Un cop conquerit, va passar a mans de Bertran de Castellet i posteriorment a Albert de Castellvell. Va servir com a dot per a les reines catalanes, per garantir pactes i emprèstits i fins i tot com a presidi de personatges de certa categoria.

El Salt de la Reina Mora és un cingle conegut amb aquest nom gràcies a la llegenda d’Abdelazia, filla del Valí de Siurana, que en arribar les tropes cristianes va preferir saltar a l’abisme del cingle amb el seu cavall que caure en mans enemigues. El cavall, en veure el cingle imponent, intentà aturar-se, però l’embranzida era tan forta que es van precipitar. Avui, vora mateix del precipici es pot veure la marca profunda de la ferradura de l’animal, feta a la mateixa roca quan intentà frenar.

Siurana propicia boniques vistes des de La Trona i les vies d’escalada d’aquesta localitat són conegudes arreu del món.

Per als caminadors, recomanen el Camí antic de Siurana, que unia aquest poble amb Cornudella de Monsant, recentment recuperat, i que forma part de la Xarxa de senders del Priorat.

Ajuntament

 

Ajuntament de Cornudella de Montsant
Comte de Rius, 10
CP: 43360
Tel.: 977 561 416
Fax: 977 561 419
A/e: aj.cornudella@altanet.org

Horaris:
Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 8 a 15 h
Dimecres de 9 a 14 h i de 16 a 19 h