EL PERSONATGE: Miquel Esteve

Com sempre, les casualitats o el destí, o com ho vulgueu dir, han fet de les seves.

En aquest cas, gràcies al Club de Lectura de la Biblioteca Dr.Mn.Joan Bta. Manyà de Gandesa (Terra Alta), vaig tenir l’oportunitat de llegir un llibre seu i posteriorment, coneixe’l en persona. Us parlo de MIQUEL ESTEVE. Des de llavors, he continuat llegint els seus llibres, de temàtiques ben diferents, però que t’atrapen en les seves pàgines de principi a fi.

Qui és MIQUEL ESTEVE

Miquel Esteve Valldepérez (Móra la Nova, 1969) és escriptor, llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona (UB), especialitat Financera i Actuarial. Postgraduat en Comerç Internacional també per la UB, graduat en Direcció Financera per Escola d’Alta Direcció i Administració. Va abandonar la feina en el sector financer per tal de dedicar-se a la producció d’oli i fruita a la seva societat limitada familiar, i compaginar aquesta tasca amb el cultiu de les humanitats i l’escriptura. També és col·laborador habitual de programes radiofònics sobre llibres.

                                    

Bibliografia:  

2008: “Heydrich i les agents del Saló Kitty”. (XXV Premi Ribera d’Ebre de narrativa). Publicada en català per Cossetània

2009: “El Baphomet i la taula Esmaragda” (XX Premi de Narrativa Vila d’Ascó). Publicada en català per Cossetània.

2010: “Llinatge”. Publicada en català per Cossetània.

2013: “El Joc de Sade”. Publicada en català i castellà per Edicions B i en portuguès per Rocco Editores.

2015: “La Fi dels Secrets”. Publicada en català i castellà per Edicions B

2018: “No deixis mai de mirar el cel”. Publicada en català per Columna Edicions.

El seu últim llibre: “No deixis mai de mirar el cel”

Barcelona, tardor del 2015. Apareix, en un banc de la plaça Adrià, el cadàver d’una dona, Imma Esparza. La investigació la farà un singular detectiu dels mossos d’Esquadra que es comporta com si fos un clàssic dels llibres o les pel·lícules del gènere i que està obsessionat per trobar un cas que el consagri en la seva carrera. També hi ha una secretària judicial, l’Ester, que té la capacitat de parlar amb els morts en el darrer alè de vida. El cadàver té una nota escrita a la boca: “no deixis de mirar al cel”, i la targeta d’una agència matrimonial: Nirvana.

Us el recomano molt, si us agraden els misteris, les sorpreses, i un final inesperat. Magnífic llibre, del millor que he llegit últimament.

                                            

Per més informació sobre Miquel Esteve i la seva obra, poder accedir als següents enllaços:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-comarques/miquel-esteve-el-pages-i-economista-que-triomfa-com-a-escriptor/video/5508390/

https://surtdecasa.cat/ebre/llibres/miquel-esteve-en-una-crisi-sempre-hi-ha-una-casta-que-se-n-beneficia

RUTA LITERÀRIA “LES BRUIXES D’ARNES”

Quin goig poder fer activitats culturals a la comarca (últimament, n’hi ha per tots els gustos) i sobretot de la mà d’algú amb una personalitat, naturalitat i bon fer magnífics, com ho fa el seu creador i impulsor DAVID MARTÍ MARTÍNEZ.

Em refereixo a la nova “Ruta literària de les Bruixes d’Arnes”, que es desenvolupa a la bonica població d’Arnes (Terra Alta).

Què és la “Ruta literària de les BRUIXES D’ARNES”

La Ruta de les Bruixes és un recorregut cultural inspirat en la novel·la “Les bruixes d’Arnes”, escrita per David Martí, que permet conèixer algun dels escenaris més representatius d’aquesta obra.

El llibre s’inspira en una llegenda local que explica que, al segle XVI, en Joan Malet, el primer caçador de bruixes conegut de la història de Catalunya, va començar la seva macabra carrera a Arnes, acusant de bruixeria una nissaga familiar de dones.

Cal dir també, que s’ha creat un “Menú de les bruixes d’Arnes”, que se serveix al Restaurant CAN BARRINA de la població d’Arnes, i que s’inspira i complementa, molt encertadament, a la ruta literària.

El llibre que inspira la ruta:

“Les Bruixes d’Arnes” situa la població a l’any 1553 quan la Maria dóna a llum a la Lluna, qui des del primer moment és reconeguda com a hereva dels poders d’una saga de dones sàvies que es veuen obligades a amagar els seus talents per culpa de la incomprensió dels veïns. La tràgica mort del pare defensant la seva família marca l’inici d’una injusta persecució. A més, en créixer la Lluna rebrà el “Llibre de les Essències”, un llegat antic i ple de secrets.

Qui és David Martí

David Martí (Barcelona, 1970), humanista de formació, va treballar durant molts any com a professor, consultor y responsable de projectes relacionats amb l’ús de las noves tecnologies per empreses, organismes públics i entitats sense ànim de lucre. Però un bon dia va decidir deixar-ho tot, canviar de vida i dedicar-se a l’escriptura i a donar conferències. El 2008 va publicar el llibre “La (r)evolució interior”, el 2010 “Les bruixes d’Arnes”, la seva primera novel·la, tot un èxit entre els lectors, i el 2012 “La metgessa de Barcelona”, amb la mateixa gran acollida per part del públic.

Des del setembre 2013 dirigeix i presenta 'Club Dante', el programa de llibres de Ràdio 4, RNE Ràdio 4 (des de juliol 2011), RAC 1 (des de setembre 2011).

Bibliografia de David Martí Martínez

    “La (r)evolució interior”- 2008

    “Les bruixes d'Arnes -Edicions 62 - 2010

    “La metgessa de Barcelona”- Edicions 62 - 2012

    “Paraules d'amor” -  Edicions 62 - 2012

    “El guerrer adormit” - Edicions 62 - 2013

    “Les dones sàvies de la muntanya” - Edicions 62 – 2014

    “El caçador de bruixes”- Edicions 62 - 2016

    “Llegendes de bruixes i altres històries dels nostres boscos”-Ediciones B-2017

Algunes de les seves obres han estat traduïdes al castellà i al polonès.

Per més informació sobre aquesta ruta literària, podeu entrar als següents enllaços:

https://www.youtube.com/watch?v=uNXTGYk_CXw

http://www.rtve.es/alacarta/videos/agrosfera/arnes-turismo-rural/4493988/

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1119551-rere-les-bruixes-d-arnes.html

(Placa informativa de la Ruta literària de les Bruixes d'Arnes)

(casa familiar del David Martí i on es situa la primera placa del recorregut)

(antic Molí, on hi ha una altra de les plaques de la Ruta)

(David Martí, fent les explicacions del lloc, on ambienta la novel·la)

(vista general de la població d'Arnes)

(rebent més explicacions del David Martí, a l'última placa de la Ruta)

(col·laborant amb David en aquesta edició de la Ruta, en la trobada de Clubs de Lectura de les Terres de l'Ebre)

QUE LLEGIM?: “DE PART CERTA” d’Angel Martí

Fa uns anys vaig conèixer l’Angel Martí, com qui diu, per casualitat; la nostra passió per la poesia i els llibres ens va unir en un projecte comú.

Avui puc dir que és una persona que aprecio i admiro, personalment i professionalment a través de la seva obra i sobretot, de la seva forma de ser, propera, natural i senzilla.

Qui és l’Angel Martí

Àngel Martí Callau, neix el 1966 a l'Ametlla de Mar. És Diplomat Superior en Criminologia, Màster en Seguretat Pública i Privada i Tècnic en protecció Civil i Gestió d'Emergències.

Ha publicat una novel·la, "Llàgrimes de Sal", un conte, "Escacs un Regne Màgic" i un poemari "El desfullar de les ànimes" i un llibre de relats “De part certa”. Ha participat en diverses antologies de Poetes de l'Ebre, Poemes al Vent, poetes de l'editorial Neopàtria i en el llibre homenatge a Rosa Fabregat. Ha estat guanyador del "I Premi Poesia Escales que Pugen al Cel", guanyador del "IV Concurs de poesia de Vimbodí" i accèssit premi jurat tècnic i premi del popular al XVI concurs de poesia de l'Esplai d'Olot. És membre de Poemes al Vent i Calacultura, presentador de "L’Absenta" de La Cala RTV i lletrista del grup de roc MUTO.

“De part certa”

En aquests setze relats, al llibre “De part certa”, l’autor, ens transporta amb una prosa senzilla, intimista i de fàcil lectura, a mons desconeguts, complexos i de vegades convulsos. El d’un soldat de Déu, d’un home ocell, d’un expert en viatges astrals, d’una experiència d’adolescent, d’un presidiari poc convencional, d’una ment torturada o d’una vident.

Històries d’amor entre un home i una olivera, la dura vida d’una figa, la rebel·lió d’un ocell inconformista o fins i tot el relat d’unes màgiques barbes de nan, el passejaran per una fantasia tan real com la vida mateixa.

El nexe comú d’aquest llibre, és precisament que en totes les històries, en un moment o en un altre apareix aquesta frase, tan utilitzada en els pobles petits quan un no vol revelar la font de la informació que dóna: “De part certa”.

L’Angel també té un blog on publica sobre la seva obra literària i d’altres autors, a més a més de compondre lletres pel grup de rock “MUTO”.

Per més informació, podeu entrar als següents enllaços:

http://ambelsullsdelangel.blogspot.com.es/

https://www.youtube.com/watch?v=AU7uXYRnQGs&feature=share

Presentació del llibre “De part certa” a Gandesa

El divendres dia 6 d’octubre de 2017, va tenir lloc a la Biblioteca Municipal de Gandesa (Terra Alta), la presentació d’aquest llibre, a càrrec del també escriptor i professor Albert Guiu, amb la lectura de diferents relats a càrrec dels companys de l’Associació de Poetes POEMES AL VENT Mª Espina Niella, Andreu Alanyà i Marta Barón.

 

 

Va de cine: "EBRE, DEL BRESOL A LA BATALLA"

Fa de mal recomanar pel·lícules, però aquesta té un significat molt emotiu per mi i per la gent de la Terra Alta, tot i que el tema s'ha portat molts cops al cinema, aquesta pel·lícula es basa estrictament en la "Batalla de l'Ebre" i en els fets que ocorregueren a la nostra comarca principalment. Va ser rodada a les nostres contrades (a les Olles, Serra de Pàndols, et) i no deixa indiferent a ningú.


La història arrenca a l'abril del 1938 quan el president de la República, Manuel Azaña, ordena la mobilització de milers de nois de 17 i 18 anys perquè s'uneixin a la lluita contra les tropes franquistes. Aquests joves van ser denominats "La Quinta del Biberó" per la curta edat dels soldats.

Entre els nois enviats a la Batalla de l'Ebre trobem a Pere Puig, que ha hagut de deixar la seva vida de pastor; a Fermí Quintana, que es va allistar voluntàriament per trobar al seu germà desaparegut; a Valentí Godall, un convençut antifeixista; i Jaume Comelles, un seminarista que viu espantat perquè companys com Martí Claret, anticlericals, el miren amb tant d'odi com als enemics.

“EBRE, DEL BRESSOL A LA BATALLA” narra la història d'aquests cinc joves obligats a abandonar la innocència entre els xiulets de les bales. El seu destí resultarà imprevisible.

Mentre tot això succeeix, els màxims responsables del govern de la República s'esforcen a atreure l'atenció de França i Anglaterra. D'una banda Manuel Azaña, president de la República, intenta aconseguir una pau que estalviï més morts, però de l'altre, Juan Negrín, president del govern, vol allargar la resistència fins a aconseguir una ajuda internacional que sembla poc probable. Mentrestant, els nostres cinc protagonistes continuen la lluita al riu, suant, matant ... i potser, morint.

Davant de les càmeres trobem cares conegudes dels últims èxits televisius catalans com a "Polseres vermelles", "Cites", "Merlí" o "El cor de la ciutat". Als noms ja citats, hem d'afegir els d'actors consagrats com Manuel Morón i Adolfo Fernández, o els de promeses emergents com Pol Lòpez.. La pel·lícula està dirigida pel realitzador Román Parrado ( "14 Days With Victor", "Candombe", "El Rei de la Havana"), amb el guió d'Eduard Solà ( "Cites", "Barcelona, nit d'estiu ") i sota la producció d'Oriol Marcos.
La pel·lícula està produïda per TV3, Setmàgic Audiovisual i Encén TV, i amb la participació de Canal Sur i la producció associada de Compacte. També compta amb la col·laboració de l'ICEC, l'Institut d'Estudis llerdencs, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal de la Terra Alta, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, el Museu de la Batalla de l'Ebre a Faió i les associacions “Lo Riu2 i “La Cana”.

Amb un pressupost de 700.000 euros, “EBRE, DE BRESSOL A LA BATALLA” és una producció de qualitat. Ha comptat amb més de 500 extres i s'ha gravat en el mateix lloc dels fets, on van succeir els combats més durs. El rodatge va tenir lloc al juliol i s'ha localitzat a diversos municipis de les terres de l'Ebre (Flix, Miravet, Gandesa, Vilalba dels Arcs, Móra d'Ebre i Corbera d'Ebre), a la ciutat de Barcelona, ​​a la Masia de Torrebonica ia la casa Alegre de Sagrera, a Terrassa.

El setè art ha realitzat una quantitat ingent de pel·lícules bèl·liques, però mai sobre una batalla tan important com la batalla de l'Ebre, que no va deixar de ser l'avantsala de la 2a Guerra Mundial. És, en el fons, un homenatge cru i directe a tots aquests soldats que van lluitar, fossin del bàndol que fossin, pel record d'una generació d'adolescents que van ser enviats a la guerra a morir.

(escena enregistrada a les Olles)

(cartell publicitari de la pel·lícula)

DONAR SANG, o com salvar vides desinteressadament.

Soc donant de sang des dels 18 anys i allò que va començar com una "tradició familiar" (el meu pare ha estat donant durant més de 30 anys i la meva mare també fins que els va ser possible), ha acabat  essent una forma de fer a la meva vida.

Estic contenta i orgullosa de poder ajudar, encara que sigui mínimament al benestar de persones que ho necessiten.

Perquè s'ha de donar sang.

La donació de sang és un acte senzill, segur, gens dolorós, i assistit per professionals especialitzats en tot moment.

Per al donant, no comporta cap risc, però, en canvi, per a malalts, pot suposar avançar en el seu procés de curació.

Com que de cada donació de sang s'obtenen tres components sanguinis diferents amb aplicacions pròpies, podem afirmar que podem ajudar fins a tres malalts diferents.

La sang i els seus components tenen una vida limitada:

Els concentrats d'hematies es conserven 42 dies

El plasma es conserva 1 any

Les plaquetes es conserven 5 dies

La donació no ha d'estar lligada a situacions de tragèdia o d'emergència sinó que ha de ser un acte quotidià i habitual a les nostres vides. Només donant sang amb regularitat, disposarem sempre de sang suficient i segura en estoc.

Recordem que els homes poden donar fins a 4 vegades a l'any i les dones, 3, sempre i quan es respecti l'interval mínim de dos mesos entre donacions.

Heu de saber que pot donar sang:
- Si teniu entre 18 i 65 anys i peseu més de 50 quilos.
- Encara que s’hagi patit hepatitis abans dels 12 anys.
- Encara que no estigui en dejú.
- Encara que tingui el colesterol elevat.
- Encara que prengui algun dels medicaments més freqüents.

Per més informació podeu accedir a la web:

http://www.donantsdesang.cat

 

Les donacions de sang a Bot (Terra Alta)
La població de Bot, col·labora activament en les campanyes que s’efectuen i ha contribuït, junt amb la resta de pobles de la comarca a que, per part de la Federació Catalana de Donants de Sang, s'hagi incorporat l’any 2017 un nou Reconeixement -a l'Associació que hagi destacat per la implicació en algun camp concret (nombre de donacions, major fidelització, noves tecnologies, activitats i projectes realitzats, etc.)- atorgat en Primera Edició a l'Associació de Donants de Sang de la Terra Alta; per la seva llarga trajectòria obtenint els millors resultats de Catalunya.Això demostra la intenció d’ajudar, voluntària i desinteressadament, de la nostra comarca i del nostre poble de Bot, ja que malgrat els avenços mèdics i tecnològics, ara per ara, la sang no es pot fabricar i tan sols es pot obtenir de les donacions altruistes de les persones.

BANC DE SANG I TEIXITSLa seu del BANC DE SANG I TEIXITS està situada a l’Edifici R. Frederic Duran i Jordà de Barcelona, on ens van explicar, entre altres coses

Qui era Frederic Duran i Jordà?

Frederic Duran i Jordà (Barcelona, 25 d'abril de 1905 - Manchester, 30 de març de 1957) va ser un metge català exiliat a la Gran Bretanya, pioner de l'Hemoteràpia.
Va crear el primer servei de transfusió del món a Barcelona el 1936. Prèviament existien bancs de sang, lloc on s'emmagatzemen donacions de sang per ser transfoses. El Dr. Duran i Jordà va crear una metodologia que serviria per recollir les donacions de sang i ser transfoses a distància, en aquest cas el front de batalla de la Guerra Civil Espanyola. Aquest mètode va ser posteriorment aplicat en la Segona Guerra Mundial.

Què és el Banc de Sang i Teixits?

El Banc de Sang i Teixits és l'empresa pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que té com a missió garantir l'abastament i el bon ús de sang i teixits a Catalunya, essent el centre de referència en immunologia diagnostica i de desenvolupament de teràpies avançades. El Banc de Sang i Teixits té una línia d'activitat dedicada a preservar cèl·lules i teixits, procedents de donants, amb les garanties de qualitat i seguretat definides en els estàndards nacionals i europeus vigents per al seu ús clínic.

Què gestiona el Banc de Sang i Teixits?

-Banc de Sang
-Banc de Cordó
-Banc de Llet Materna

Per més informació podeu accedir a la web:

http://www.bancsang.net

JOAN ROVIRA, músic i cantant

Feia temps que no us recomanava música i ha arribat l'hora de fer-ho amb un altre cantautor de les nostres terres, en Joan Rovira, que he descobert fa poc, tot i que ja té dos discs al mercat, publicats recentment, ja fa molts anys que aquest noi de Camarles (Baix Ebre) porta la música pel món.

Qui és Joan Rovira i què fa?

Joan Rovira (Camarles, Baix Ebre, 1982). Va ser l'"artista revelació" dels premis Enderrock 2016 per votació popular. Després de la seva època de música de carrer, el seu disc debut va ser “Peix Sense Espina” (Satélite K, 2015). El 2017 va publicar el disc “Encara tenim temps”. L'artista ebrenc proposa el concepte de Festa-Autor, que combina la música festiva i la música més personal.

Després de tocar als carrers de Londres, París o Dubai, Rovira ha vist milers de fisonomies aturar-se davant seu, somriures, indiferències amb monedes i complicitats sense ni un ral. Després d'aquest trànsit musical i vital, el músic va torna a casa per presentar un nou treball a Catalunya.

La gira va tenir parades a Tortosa, Tarragona, Girona i Barcelona. El tour arribà després del seu pas per festivals com el Cruïlla Barcelona, Músiques Sensibles, Emergent, Musica't o Bcn Shopping Fest. Joan Rovira ha estudiat saxo a l'ESMUC i és el compositor de 'Germans de Llengua', el tema enregistrat amb la Cobla Sant Jordi de Barcelona i que l'Assemblea Nacional Catalana va fer servir com a banda sonora d’un dels vídeos oficials de la V de l’11 de setembre de 2014.

Per més informació, podeu entrar al següent enllaç:

http://joanroviramusic.com/cat/index.php/inici/

On també podreu veure algun dels seus videoclips, com el següent:

https://www.youtube.com/watch?v=KJipYBX9MLQ

UN PROJECTE MOLT INTERESSANT: la pel•lícula “ANNE” de Marta Viña Berbís

“ANNE” és un viatge reflexiu entre una mare i la seva filla que parteixen de la mateixa realitatl'adopció.
“ANNE”  fa referència a tota pel·lícula contemplativa on les mirades, els gestos i sobretot els silencis són presents. Tracta de la vida, d'un viatge reflexiu on darrere de cada imatge, element i acció, hi ha un significat. És una història basada en fets reals.

Sobre ANNE
“ANNE”  és el projecte final de carrera de Marta Viña Berbís, que ha unit a amics i companys de la indústria audiovisual.
Parteix de la necessitat de narrar la història del pare de la directora. La història va sorgir fa molts anys, a través de reflexions, de caminades i de contemplacions. No només a través de les paraules, sinó de la seva mirada trista que compta i expressa més del que intentis treure-li. Així doncs, és una història narrada a través de la mirada d' ell, qui mereix que s'expliqui el seu camí emocional.
També sorgeix de mil reflexions i preguntes que han sorgit mentre pare i filla contemplaven el paisatge passar a càmera ràpida a través del vehicle. I és que, adoptes per necessitat de ser pare o per donar-li la oportunitat a un nen ?. I una de les respostes possibles apareix en la història.
En el film, la comunicació i l'apropament entre una mare i la seva filla es farà evident a través de les estacions de l'any. Necessitaran el pas del temps per conèixer-se a si mateixes.
És una història basada en fets reals, que no només té com a tema l'adopció, sinó l'essència de l'ésser humà, la vida i el pas del temps. No només tracta de la vida, sinó també de la mort i de com mai pots desfer-te d'un buit.

Podeu seguir el projecte al següent enllaç:

annelapelicula

Calendari i pla de rodatge
El rodatge tindrà lloc a les quatre estacions de l'any. Per això, es dividirà en quatre blocs per raons narratives i estètiques del projecte.
És molt important rodar en aquestes dates per mostrar l'essència del guió i arribar a transmetre que s'esperava. Per això, el rodatge es dividirà en:
• Tardor al novembre,
• Hivern al gener,
• Primavera al març i
• Estiu al maig.

Cada rodatge estarà comprimit en uns quatre o cinc dies, amb un pla de rodatge intens per dur a terme un procés d'experimentació i reflexió que requereix el projecte. Pretenem optimitzar al màxim els recursos i donar la importància a un procés creatiu elevat per a tot l'equip.
Els mesos anteriors serviran per preparar amb detall la producció. Els mesos posteriors, es conclourà el projecte amb la postproducció i l'estrena aproximadament en els mesos d'estiu, a partir de Juny, on es lliuraran les recompenses per als mecenes, ja que aquest projecte es finança a través de donacions fetes mitjançant la plataforma “VERKAMI” -per accedir podeu entrar al següent enllaç:

https://www.verkami.com/projects/18466-anne

A què es destinaran  les aportacions dels mecenes?
Les aportacions que es recapten gràcies a tots els mecenes que vulguin formar part del projecte, serviran per costejar la producció del rodatge “ANNE”.
Com el rodatge es divideix en quatre blocs, el percentatge total recaptat en aquesta campanya servirà per als dos primers blocs (tardor i hivern).
Els costos es repartiran en el lloguer del material, l'ambientació, l'estada a la localització i els transports.
També, en un percentatge més petit, les aportacions seran utilitzades per a les recompenses promeses als mecenes.

Dedicat als mecenes
L'estrena es farà en principi a Girona i un altre a la Terra alta. La directora i equip, esperen que tots els mecenes assisteixin. A les recompenses s'especifica qui tenen l'oportunitat de seure i formar part de l'acte al costat dels membres de l'equip.
Aprofitaran i dedicaran una part de l'estrena al lliurament de les recompenses, ja que per l’equip és molt important agrair el suport dels mecenes per fer realitat el projecte.
Tots els mecenes que no puguin assistir a alguna de les estrenes, hi haurà la possibilitat d'enviar-los les recompenses via correu, encara que les despeses d'enviament no estan inclosos.