lunes, 21 de abril de 2014

UN LLIBRE PER LLEGIR: " Tren de Val de Zafán"

En aquesta ocasió us recomano un llibre de relats, de diferents autors i amb un temàtica en comú: "El Tren de Val de Zafán",( Editorial Gara d'Edizions) que m'agrada i m'afecta directament ja que, aquest tren i la línia ferroviària que seguia, travessava diferents terres i municipis de l'Aragó i Catalunya, com ara el meu poble, Bot, i que unia no només viatgers i mercaderies, sinó persones i vivències.

Una altra curiositat: la fotografia de la portada és una aportació del Sr. Joan Serra Saún, corresponent al tren sortint d'un túnel a Horta de Sant Joan, direcció Bot.

El millor d'aquest llibre; relats d'autors en diferents llengües, que s'han mantingut fidelment.

També té la facilitat de què, es pot llegir d'inici a fi, o relat a relat, intercalats i sense cap ordre.

Segons paraules de la mateixa editorial:

"Val de Zafán ye un manullo de relatos y poemas a redol d’un camín, de fierro, que mos trai a frescor d’a bisa d’o mar, a fredor d’o zierzo y a boluntat d’entendimiento dellá d’as mugas y decá d’as luengas y resultau d’a empenta naxida d’una tierra sin de mugas, a Matarraña, fruito d’a iniziatiba de Serret Llibres y l’otel La Parada del Compte, como preba palpiable d’ixa boluntat de comunicazión.

A la convocatòria han acudit 41 autors, d’aquí, d’allí, de tot arreu i com diria Lluís Llach i que podríem adoptarho com a lema, Venim del nord / venim del sud / de terra endins / de mar enllà / i no creiem en les fronteres... I cadascun que s'hi ha sumat ho ha fet en la seva llengua, en la llengua del cor que és com cadascun pensa i sent, perquè en aquesta llengua la paraula es transforma en imatge mental, en cosmovisió de l’univers, en la nostra pròpia cosmovisió.

 Així doncs, sense complexos, sense tabús, sense oblidar d’on venim però amb el ferm desig de voler caminar junts, amb les nostres llengües del cor, amb la paraula a la mà oberta i estesa.

No se han traducido los textos. Fue decisión de los coordinadores Juli Micolau y Chusé Aragüés. Por ello se presentan tal y como fueron sentidos y pensados, tal como fueron escritos en su lengua originaria porque, como dice Artur Quintana en el prólogo, “funciona la intecomunicación románica” cuando queremos que funcione, cuando sabemos valorar lo de los demás igual que lo nuestro, cuando tenemos voluntad de entendernos."

No puc deixar de recomanar-vos dos relats, que em fan especial il·lusió.

El primer es titula "El túnel de Bot" i està escrit per Merche Llop Alfonso. 

Qui és Merche Llop:
Va nèixer a Nonasp, l'any 1.957. És mestra i llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació.
Ha publicat: "Ressò en l'obscuritat" (Premi Guillen Nicolau 2010); "La educación de las niñas en el marco de la educación aragonesa", així com col·laboracions amb revistes i publicacions col·lectives i poemaris.

Cal dir que, la Merche Llop va ser professora meva durant la meva època escolar, quant estava cursant l'antiga E.G.B. a l'Escola Pública de Bot - actualment CEIP Sant Blai.

El segon relat es titula "Estraperlo" escrit per Olga Besolí.

Qui és Olga Besolí:
Nascuda l'any 1.972 a Jesús-Tortosa, és escriptora, guionista i actriu.
Autora de la col·lecció "Les contalles de Muniatto" i guanyadora del Premi "Micalet" de Teatre-2009 amb "Pols de roses", entre altres premis literaris. Ha publicat diferents relats.








JUAN DIEGO: Artista autodidacta.

Sempre és temps de Cultura, i en aquest cas un plaer que sigui de la nostra terra. 

Vaig poder assistir a l'exposició anomenada "AL·LEGORIA AL TREBALL", que està realitzant durant el mes d'abril de 2014, al "Palau del Castellà" de Gandesa ( Terra Alta), el Sr. JUAN DIEGO, un gandesà de 78 anys - cap d'obres de la Brigada Municipal de Gandesa, actualment jubilat i artista autodidacta - que realitza la seva obra pictòrica i escultòrica amb qualsevol material; fusta, ferro, vidre, i en general qualsevol cosa que troba i que l'inspira, com trossos d'arbres trencats, ferralla en desús, plomes d'animals, et.

Cal dir que, el Sr. Juan Diego, té diverses obres repartides pel municipi de Gandesa (vegeu el Parc Municipal, et) i en projecte d'altres per ubicar també a la capital de la Terra Alta.

Va ser un plaer poder gaudir de l'exposició amb un afegit que poques vegades he pogut tenir: la vaig visitar amb la continua companyia i pertinents explicacions de cada obra, a càrrec de l'autor, el  Sr. Juan Diego.
  
És magnífic que et puguin explicar el que veus amb tots els detalls: d'on treu les idees per cada  obra, amb quins materials està feta, com les confecciona i el seu significat; simplement MAGNÍFIC!!!












El Sr.Juan Diego a l'Exposició "Al·legoria al Treball"  al "Palau del Castellà" de Gandesa.











Amb el Sr. Juan Diego i una de les seves obres més representatives.


Aquesta és una petita mostra del que es pot veure en aquesta exposició, que recomano no us perdeu, en aquesta ocasió o en qualsevol altra en la que pugueu gaudir de les seves obres:
  
        "Al·legoria al Treball"                                                      "Conchas de playa"
 (realitzat amb diferents materials de ferro: com vells             (realitzat amb "conxes fòssils" i estris de llaurar, pics i tubs, i pedra)                                          "ferrilla" sobre planxa de ferro)

                            
                                  "El avar" ( "El avaro")                                                  "Desahucio"       


"Donar-li vida a un mort"                     "Entrega del mando dels Templers a Gandesa"
       (realitzada amb un tros de fusta de pi mort)                (diversos materials: fusta, ferro, et)



                                  "Aiguejat"                                                                      "Catalunya"
      (realitzat amb pintures a l'aigua, sobre base de metall)                 ( trencadís de rajoles)



                         "Inici de la televisió el 1939"                                       "Equilibristes"



                                                                          "Palomas"



                                                                    "Peix de riu"

                                                                     "Rellotge antic"
( realitzat amb un antic rellotge de fusta sobre base de màrmol)



    "Peñón de Ifa-Calpe" 
(pintura sobre fusta)





martes, 25 de marzo de 2014

COSTUMS I TRADICIONS: Bufar les espelmes del pastís d'Aniversari.

Ahir vaig fer anys, sí, va ser el meu Aniversari i vaig seguir amb un costum que, fins fa poc, no sabia d'on venia, però com molta gent, continuo fent :

BUFAR LES ESPELMES DEL PASTÍS D'ANIVERSARI.

Es diu que la tradició ve dels grecs, tot i que hi ha diverses versions (com tot a la història!). 

Es creu que a Grècia tenien la costum d’oferir dolços rodons a Artemisa, la Deessa de la lluna, en els quals es col·locaven espelmes que els adeptes bufaven perquè el fum ascendís fins a la Deessa i així arribessin les seves plegaries o peticions. El cercle d’espelmes formava part d’un ritual que protegia a la persona homenatjada dels mals esperits durant un any. Això va causar que durant anys l’església catòlica considerés que la celebració de l’aniversari era un ritual pagà. El que solem fer és dir que abans de bufar les espelmes es pensi un desig, i si s’apaguen totes de cop es pot complir.

Aquesta tradició no s’ha conservat al llarg dels anys, de fet després del grecs van ser els camperols alemanys de l’edat mitjana qui la van recuperar a través d’un tipus de celebració anomenada Kinderfeste, realitzada especialment a un nen o nena. Començava a la matinada i les espelmes es treien i es mantenien enceses durant tot el dia. En tot cas el nombre d’espelmes era igual al dels anys que complia el nen o nena, més una, que representava la “llum de la vida”.

Es diu també que el dia del teu aniversari és el dia més fosc, el dia més baix energèticament. Per això algunes persones posen una espelma durant tot el dia per a que porti llum al protagonista de la jornada.

Una cosa curiosa és que el folklore de l’aniversari alemany tenia una altra costum que avui en dia s’ha perdut. Hi havia un gnom barbut que feia uns obsequis addicionals als nens que s’havien portat bé. I a principis del segle XX encara es venien ninotets que representaven aquest personatge.

Una mica de poesia: "ASSOCIACIÓ DE POETES DE L'EBRE"

El dia 9 de març vaig assistir, un cop més, a un acte que se celebraba al meu poble.
En aquest cas, l'acte va consistir en un recital de poesia, però no d'un sol poeta, si no de varis, que pertanyen a l'Associació de Poetes de l'Ebre.
 
 
Què i qui és l'ASSOCIACIÓ DE POETES DE L'EBRE?:
 
Segons el que marquen els seus pròpis "Estatuts" i amb paraules de la seva Presidenta, Sra. Glòria Fandos:
 
"...El més important, esperem coincidir, és donar-nos a conèixer, poèticament, en un gènere literari, que ens apassiona a tots, estem enamorats dels versos, de les paraules, buscar la bellesa que percebem, al voltant o dins de natros, amb tota la riquesa de paisatges, amb tota la percepció subjectiva i objectiva, amb prosopografies i etopeies, expressant el nostre retrat.
Donar-nos a conèixer, en un món tan ample, tant infinit, tant inescrutable com és la literatura, en la lírica, predominant, en el nostre cas. Seguir el nostre caminar, creant un moviment literari, només nostre, el podem donar a conèixer amb tota la força que estigui al nostre abast.
Actualment la ratlla de l'horitzó literari, on separa els estils, antigament, segles XII i XIII aproximadament, populars o èpics, composats per la gent del poble i la poesia de clerecia, d'un nivell, més cult, més elevat, perquè corresponia als monjos, estudiosos de de teologia i més. Escrivien a mà, i tardaven un any a fer una còpia d'un llibre. Aquest ratlla de divisions és menys perceptible, però hem d'acceptar un certa diferència. I cada estil té el seu propi públic. I natros tenim el nostre, minoritari, perquè no? Però especial, i allò important és que natros estimem el que creem, si ens emociona el el que escrivim..i així pot emocionar a tot un mon. Amb somriures penjats d'un núvol, gronxar-nos als raigs de sol, amarar-nos de la sal del mar, formar part de l'aigua del riu, ser peixos, nedar a contra corrent, al bati barreig d'una societat, injusta, problemàtica, curta de ment, on les esgarrifances ens atrapen dia a dia...Tot un col·lectiu, lluitant per la pau, la justícia, l'esperança...fugissera...Un col·lectiu obert, sense polítiques i la vegada, les tenim totes, tan variables com persones hi ha al món.
I aquí estem amb la màgia de la poesia i la veu, com el cant dels ocells, en un cel de tempestes, lluitar en un mar embravit, per portar la pau als cors...ens portarà a la plenitud mental i espiritual de la consciència."
Com diu la seva Presidenta, l'Associació la formen diverses persones amb amor a la poesia, i entre elles, n'hi ha de les Terres de l'Ebre ( Gandesa, Aldover, l'Ametlla de Mar, Amposta, Tortosa, Sant Carles de la Ràpita, l'Aldea,et), però també de Barcelona i fins i tot de l'Aragó ( Calaceit ).
No us perdeu algun dels seus llibres, anomenats "Antologia Poetes de l'Ebre", del que hi ha diferents edicions, i la més recent, la de l'any 2013, en la que podeu trobar poemes com el següent, escrit pel Sr. Rafel Jornet de Gandesa i que s'anomena:
 
 EL RIU CANALETES
 
"Punxà l'Espina, al massís dels Ports
i comença a degotar un rajolí d'aigua
i amb inspiració catalana,
un riu volgué formar.
 
Acompanyat d'altres barrancs,
quan plou, entre cingleres ja corres,
Canaletes ja et diuen,
formant lo riu que tu vols ser.
 
Ja ets riu quan passes per Horta
regant horts i bancalets.
Quan Sant Salvador t'ha beneït,
Bot t'espera amb ànsia
per veure't passar de prop.
 
Però quan Sant Josep et saluda
després d'haver regat tot l'hort,
a la Fontcalda t'envia.
 
I veient-te baixar content
per les ombries d'Els Volandins,
en gràcia, et pica l'ullet
fent tes aigües miraculoses.
 
Prat de Comte i Gandesa
en gaudeixen del llogaret.
Entre estrets i roquerols
i cansat de fer rodar molins,
al Pinell ne pastes terra
per sobreviure els teulers.
 
 
I quan ja ningú et necessita, Canaletes,
et llances en calma a l'Ebre
saludant Benifallet".
 

( La Sra. Glòria Fandos, fent la presentació de l'acte de l'Associació Poetes de l'Ebre a Bot)

(El Sr. Rafel Jornet, de Gandesa, fent una lectura d'alguns dels seus poemes)
 
 
Per més informació, podeu entrar als següents blogs de l'Associació  de Poetes de l'Ebre i de la seva Presidenta, la Sra. Glòria Fandos:
 

 


miércoles, 12 de marzo de 2014

ESTER BESOLÍ, pintora i ilustradora.

Si, ja ho sé, us tenia oblidats... feia dies que no us dedicava unes ratlles, però he estat molt ocupada.

Entre les coses que he fet, una ha estat posar-me en contacte amb diferents artistes i enriquir-me dels seus coneixements, experiències i en definitiva, del seu ART.

Una d'aquestes magnífiques persones és l'ESTER BESOLÍ, a la que vaig conèixer a través d'uns amics, i al llarg del temps, le pogut tractar a ella i la seva familia, i considerar-la com una amiga.

Qui és l'ESTER BESOLÍ?

L'Ester és nascuda a Tortosa, però actualment viu a Jesús amb la seva familia; la seva parella i les seves precioses filles.

És una excelent pintora, encara que el camí fins aquí no ha estat fàcil. Va començar molt jove amb els seus estudis de pintura, va estudiar l'especialitat de procediments pictòrics a l'Escola d'Arts i Oficis de Tortosa, així com estudis de pintura a l'Escola Massana de Barcelona, amb només 19 anys. També fa seguir un curs de pintor-decorador i d'escaparatisme i decoració de començos. Com veieu, molt complerta.
 
Que motiva a l'Ester:
 
Segons les seves pròpies paraules, la motiva " el món de la DONA; el que busca, el que trova, la seva relació amb els homes, els rols socials imposats, el que veig al meu voltant cada dia. La presió social que fa que les dones segueixen uns determinats patrons perquè la societat continue essent patriarcal, i així la cuidadora de nens i avis surt gratuïta.
La inspiració és mirar al voltant i analitzar el perquè."

Principals premis de pintura:
  •    Primer premi “Concurs de Cartells” de La Galera, 1989.
  •    Primer premi de pintura “Ciutat de Roquetes”, 1990.
  •   Primer premi concurs “Punt de Llibre 1er Aniversari Biblioteca comarcal de Mora d´Ebre” , 1998.
  •   Primer premi local del 1er “Concurs de Pintura de Jesus”, 2001.
  •   Primer premi local de la tercera edició del “Concurs de Pintura de Jesus”, 2003.
  •   Primer premi concurs cartells sobre el dia de la dona maltractada a Guadalajara, 2008.
Exposicions col·lectives:
 
·       Participació en el “Mercat-Art” de Tortosa i Amposta, 1993.
·       Exposició “Artística”, nau del parc de Tortosa, 1993.
·       Exposició  “Homenatge a Soriano Montagut”, Amposta 1994.
·       Exposició “Pro Dr. Ferran”, Tortosa 1994.
·       Exposició “Alumnes de l´Escola d´Art i Oficis de Tortosa”, 1995.
·       Exposició a la “Sala Multiús” de Jesus-Tortosa, 1998.
·       Exposició “Nadal-Art”, al Restaurant Mil·leni i al Cafè del Tupí, Tortosa 1999.
·       Exposició “Dona-Home” amb Frederich Sancho al Palau Oliver de Boteller a Tortosa, 2000 i a l´Antiga Presó de Gandesa, 2001.
·       Exposició “Pro Cruz-Roja” a la Cambra del Comerç de Tortosa, 2000.
·       Exposició “Arte para todos” a l’antiga Fabrica Noguera de Beceite, 2002.
·       Exposició “A l´altre marge” a l’associació de Veïns de ferreries (Tortosa), 2001.
·       Exposició “Desitjós” a Ca la Dona, Barcelona, 2003.
·       Participació en exposició col·lectiva per Nadal al taller de Cinta Dalmau, Tortosa, 2011,2012 i 2013.
Exposicions individuals
·       Exposició “Seqüències”, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, 1990.
·       Exposició a la “Sala Multiús” de Jesús 1991.
·       Exposició “Encanteris”, al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, 1997.
·       Exposició “Runes”, al Cafè del Tupí de Tortosa, 1998.
·       Exposició “Lligams” al Cafè del Tupí de Tortosa, 1999.
·       Exposició “Muses” al Pep´s Bar de Tortosa, 1999 i al Central de Barcelona, 1999.
·       Obra exposada a la Galeria “Contrast” de Barcelona.
·       Exposició d’obra de petit format al Cafè de Tupí de Tortosa, 2002.
·       Exposició “Víctimes del Maltractament”, itinerant per tota Catalunya, desde 2003 ,  i patrocinada per CAM (Caja de Ahorros del Mediterraneo). Ha estat exposada a: Tortosa, Valls, Cambrils,  El Vendrell, Girona, Roda de Barà, Calella, Balaguer, Lloret de Mar, Sabadell, Manresa ,  Sitges, Igualada, Banyoles, Palafrugell, Tàrrega, Barcelona, Torredembarra., etc. Actualemnt es pot visitar a Roquetes.
·       Comissaria i pintora de l’exposició  “Histories d’un viatge”, exposició organitzada i patrocinada per la CAM (Caja de Ahorros del Mediterraneo). Exposició itinerant desde Abril del 2006 Ha estat a Tortosa, Lleida, Figueres, Platja d´Aro, Suria, etc. Fins desembre 2010.
·       Exposició “Deesses” a l’ajuntament de Jesús-Tortosa, Març 2011. Desprès ha pasat per Roquetes, Benicarlo, Montblanc, i Deltebre.
·       Exposició “Destins” a la Quinzena Artistica de la Ràpita. Agost 2011. Desprès ha visitat l’espai de exposicions de la Cafeteria l’Estudi Tortosa.
·       Exposició “Els dibuixos dels contes de Muniatto”, a l´EMD de Jesús, novembre 2011. Ha visitat Roquetes, Mora d’Ebre, i al Restaurant Racò del teatre de la Ràpita.
 Altres Col·laboracions
·       Participació en la tertúlia d’art  per Radio Tortosa, 1990.
·       Participació en el “Suplement Cultural de L´Ebre Informes”, diari local de Tortosa, 1991.
·       Portada del catàleg de l’exposició de ceràmica de Cecília Mauri. 1994.
·       Cartell del “Carnaval del Riu” per a l’ajuntament de Tortosa, 1994.
·       Participació setmanal en la tertúlia “Entre Rars”, de Cadena Ser Terres de L´Ebre, 2000.
·       Espai d’opinió amb Núria Arlandes a la revista “La Serena” de Gandesa, 2001.
·       Decoració, escenografia i vestuari del grup de Teatre RARS. Amb ells estem treballant amb l’obra “Fins que la mort ens separi”, actualment de bolos per Catalunya.
·       Decorats i vestuari del curtmetratge “Al Morir” dirigit i produït per Rars Teatre
·       Participació a la tertúlia “Freak News” al programa EL Far del Sud de Radio Delta, 2007.
·       Participació en el  programa “La Pèrgola” de Radio Tortosa, tertuliana, 2008-2009
·       Participació, fent manualitats al programa de TV Tele Muniatto de Canal 21, 2011, 2012, 2013 i 2014.
·       Il·lustració de la col·lecció de contes “El pallasso Muniatto”, 15 titols editats. Ed. Onada. 2009-2013
·       Participació al programa "Dixa’m vore" de Canal terres de l’Ebre, amb la secció Espai d’Arts 2011-2012.
Visita al Taller de l'ESTER BESOLÍ:
 
Durant la "Fira de l'Oli" de Jesús, vaig tenir la gran sort de poder visitar el Taller de l'Ester, on vaig poder gaudir de les seves explicacions en relació a la seva feina de pintora i il·lustradora ( no us perdeu l'enllaç a la pàgina de "ELS CONTES DEL MUNIATTO", de la que n'és la il·lustradora).
 









 
( Amb l'amiga Ester Besolí al seu Taller )
 
 Per més informació, podeu entrar a les següents pàgines i blogs: