lunes, 21 de octubre de 2013

Anem d'excursió a : MORELLA

El dia 6 d'octubre, vaig tenir la sort de realitzar una excursió a la bonica població de MORELLA a la comarca dels Ports, a la província de Castelló.
 
Una mica d'Història:
 
La població de Morella, té una llarga història que es remonta a la Prehistòria on es poden trobar pintures rupestres, declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO.
 
Al castell es troben elements tecnològic del  neolític.
 
Durant l'època musulmana, Rodrigo Díaz de Vivar ( el Cid Campeador), va participar en dues batalles a finals del segle XI, on el castell comença a tenir molta importància.
 
La conquesta cristiana de Morella va tenir lloc al mes d'octubre de 1231, encara que hi ha diferents versions sobre la data exacta, ja que podia ser també el 7 de gener de 1232, festa de Sant Julià, patró de la ciutat i festa local.
 
Durant l'època medieval, Morella pren més importància, ja que està situada al centre geogràfic dels estats peninsulars de la Corona d'Aragó,  a la frontera entre Cataluny, Aragó i València, i prou prop de Mallorca. Per altra part, Morella sempre ha estat propietat del rei, a partir de 1250, però totes les comarques veïnes són de les poderoses ordres militars ( Hospitalers, Templers, Calatraus, Montesans,..).
 
En aquest nucli comercial ple de vida, que comerciava llana amb Itàlia, s'amagava el darrer ancià càtar, Guilhem Belibasta, que havia fugit de la Inquisició d'Occitània i va viure a Morella fent de cisteller.
 
Un altre personatge important va ser Francesc de Vinatea, membre d'una familia de senyors feudals de la Todolella.
 
El "Papa Luna" va visitar la ciutat de Morella per reunir-se amb el rei Ferran i fra Vicent Ferrer, que unes dècades després seria canonitzat. l motiu era acabar amb el Cisma  d'Occident, en el que hi va arribar a haver-hi fins a tres Papes diferents.
 
Durant la Germania, les autoritats morellanes van romandre fidels a l'emperador Carles I. El 1691 el rei Carles II l'Embruixat, va concedir la independènca municipal a nou de les aldees dels Térmens Generals i Ports de Morella, a canvi d'un donatiu per alleujerar el dèficit de  les finances de la monarquia.
 
Durant la Guerra de Successió, les autoritats morellanes van romandre al bàndol botifler, excepte dues ocupacions mauletes.
 
El Decret de Nova Planta va derogar l'existència del Regne de València i van passar a complir les lleis de Castella. En la nova organització política, Morella va passar a ser la capital d'un corregiment que aplegava fins El Toro, a prop de Sogorb. La nova obligació legal d'escriure en castellà va començar a aplicar-se uns anys després, però la majoria de confraries va resistir-se a canviar de llengua a les actes fins a 1721, que és quan s'introdueix del tot el paper segellat.
 
Durant les Guerres Carlistes, Morella va arribar a ser la capital de la província militar de Castelló 1871-1879), que abarcava la província civil de Castelló i el tro de la de Tarragona al sud de l'Ebre, portant bastants problemes, per la qual cosa, un cop acabada la tercera guerra carlista es va ajustar novament als límits civils.
 
El 1874 es va proclamar rei Alfons XII a Sagunt i poc temps després (1878) va concedir a Morella el títol de ciutat. És en aquest època Morella alcança el màxim de població, am 7335 habitants, però ja en aquells anys molta gent emigra al tèxtil català.
 
Als ays 60 i 70 del segle XX es produeix la darrera gran onada migratòria de la ciutat, que inclús perdrà el partit judicial l'any 1969. L'any 1965 es declararà tot el recinte emmurallat "Conjunt Històric-Artístic".
 
Per és informació, podeu consultar la pàgina web:
 
 












 












lunes, 23 de septiembre de 2013

"4rt": Art a la Terra Alta

Us preguntareu que he fet últimament, doncs, després de molt temps, he tornat a fer i gaudir d'activitats culturals i de lleure.
 
El passat diumenge vaig tenir la gran sort de poder gaudir d'una visita guiada  a la botiga-taller anomenada "4rt", ubicada al C/ Major, núm. 3 d'Arnes ( Terra Alta ) de la mà d'una dels seus components; l'Elena Solé.
 
Què és "4rt"?
 
És un Centre de Cultura, botiga i sala d'exposicions, així com taller de manualitats.
 
Qui forma part de "4rt"?
 
Està format per quatre components, que són; Ramón Martínez i Sanmartí, Montse López i Ortiz, Guillermina Orús i Clua i Elena Solé i Beltrán.
 
Qui és qui i  que fà?

Ramón Martínez Sanmartí

Nascut a Barcelona fa  41 anys, actualment viu al Pinell de Brai.
D'esperit inquiet i innovador. Persona emotiva, observadora i autodidacte. Sempre li ha atret les arts plàstiques. Compagina la seva feina d'informàtic amb diferents expressions artístiques, com el vitrall emplomat, el dibuix i la pintura.
Ramón Martínez ha exposat a "Pinellart", i a algunes de les seves obres es poden contemplar a l'escola de música del Pinell, així com en col·leccions particulars.

Montse López i Ortiz

El Pinell de Brai ( nascuda a Blanes fa 39 anys). Pintora autodidacta, amb curta trajectòria, comença a pintar per a transmetre tot allò que sent, pe alliberar-se d'allò que amaga i no expressa amb paraules.
La major part de la seva produccíó abstracta, deixant-se portar pels colors i pel que sent en  el moment en que pinta.


Guillermina Orús i Clua
Va néixer a Barcelona (1965), tot i que passa llargues temporades a Arnes on té una casa de la seva família que era d’aquest poble de la Terra Alta.
Artista polifacètica, es dedica principalment a la decoració d’objectes de tota mena, així com a la restauració. 
Elena Solé i Beltran
Va néixer (1965)  a Arnes i viu a Arnes, de casa "Carrereta.
L’objectiu de qualsevol persona que pinta és transmetre sentiments, sensacions, somnis, contar alguna cosa a través del que expressa, despertar l’interès de qui ho està mirant, o la curiositat.
"És lo que jo vull amb la meva pintura, que cada  quadre que creo, contingui una història que provoqui sensacions, perquè al cap i a la fi, ha estat creada a partir del sentiment".Elena Solé, ha exposat en solitari a Móra d’Ebre i a Santa Bàrbara, i amb d’altres pintors, en una exposició col·lectiva a Còrdova.

Que hi podeu trobar a "4rt"?






 





 




( l'Elena Solé davant algunes de les seves obres )                                                               (amb l'amiga Elena)

 



domingo, 9 de junio de 2013

miércoles, 3 de abril de 2013

CURIOSITATS.

PERQUÈ DUEM ELS CATALANS L'ANELL DE CASAMENT A LA MÀ ESQUERRA.
 
"L'origen de posar l'anell de matrimoni al dit anular es remunta a l'antic Egipte, en els orígens de l'estudi de l'anatomia humana, quan es va descobrir que hi havia una arteria molt prima que va des del dit anular de la màs esquerra fins al cor, per això sembla bastant lògic que fos el dit anular l'assenyalat per posar-hi l'anell de matrimoni, com a símbol de la unió en matrimoni dels cors de dues persones.
 
A dia d'avui només en certes regions es manté la tradició de posar l'anell al dit anular de la mà esquerra, ja que a gairebé a totes les regions d'Espanya es posa a la mà dreta.
 
La tradició diu que a la resta del país el duen a la dreta des de que Joana I de Castella, més coneguda com Joana "la Boja" es va casar a Alemanya, amb l'Arxiduc d'Habsburg, conegut com Felip "el Bell".

 
En aquelles zones era tradició la col·locació de l'anell de matrimoni al dit anular de la mà dreta. Però com que ella era reina de Castella però el seu pare, Ferrran "el Catòlic", encara era rei del Regne de Catalunya i Aragó, els catalans varem continuar amb la tradició vigent i no ees va imposar la moda germànica, com si va passar a la resta del regne."
 


 

martes, 2 de abril de 2013

COSTUMS i TRADICIONS.

LA "MONA" DE PASQUA.

En temps de Pasqua , comença el període de celebració, per part dels cristians, després de la data en què representa que Jesús ha ressucitat. Aquest any ( perquè les dates són variables) ha estat els dies 30 de març i 1 d'abril ( Diumenge de Resurrecció i Dilluns de Pasqua).
 
Santuaris i ermites acullen, sobretot el Diumenge i Dilluns de Pasqua, celebracions festives on s'hi poden veure processons, benediccions, dinars populars... i s'organitzen romeries.
 
La "Mona" de Pasqua és un pastís que els padrins regalen als seus fillols i filloles el Dilluns de Pasqua.
 
La tradició es deu al fet que en aquesta data se celebrava que el període de dejuni i abstinència de Quaresma s'havia acabat, i la manera més simbòlica de fer-ho era regalant una pastís a la mainada ( resulta que el mot "Mona" prové de la paraula d'origen àrab "munna", que vol dir "regal").
 
La Mona havia de tenir tants ous com  anys tenia el nen o nena, tot i que a les Terres de l'Ebre, la costum varia segons la comarca.
 
Personalment, he tingut la gran sort de conèixer, de ben petitat, dues classes ben diferents, la que es fa a la Terra Alta - tipus pastís amb una figura de xocolata al  damunt, i la que es fa al Baix Ebre - de forma rodona i amb ous durs.
 
Us he de dir que, tant l'una com l'altra, són boníssimes!!!!!!
 
 
( foto cedida per l'amiga Anna )
 
 
( foto feta per Marta )