MOLT DE FATO: ANEM A FER... TURISME!!!!

Segons la definició oficial de l'OMT, TURISME és:

"El desplaçament de persones fora del seu entorn habitual, per un període superior a 24 hores i inferior a un any per un motiu que no sigui el d'una activitat remunerada. Tant els turistes com els excursionistes són visitants, però en el primer cas es realitza una pernoctació, mentre que en el segon cas l'estada és inferior a un dia."

O sigui, que quasi tothom, en algun moment de la nostra vida em fet "Turisme".

Una mica d'història del Turisme

El turisme, com a viatge de plaer sense altre motiu, nasqué amb el "Grand Tour", el nom donat al Regne Unit als viatges a Europa per la noblesa i, més tard, la burgesia, dels 1660 fins a l'arribada del ferrocarril als 1840.

Ja al començament del segle XX, grups de burgesos i intel·lectuals britànics viatjaven sobretot a París en tant que capital de la cultura en aquell moment, i en tornar crearen una sèrie d'articles i llibres sobre el tema, tot convidant el públic (d'altres burgesos) a imitar-los i "descobrir" el món exterior.

Podríem dir, per tant, que el turisme (provingut del mot anglès "tour" o visita) nasqué en un sentit cultural i eurocèntric.

Tanmateix, els anys 1950, la majoria del turisme protagonitzat pels anglesos era interior (també anomenat nacional), i destacaven les estades a la platja per part de les classes obreres, propiciant-hi la creació de "resorts", o pobles hotelers, com Blackpool i Brighton. Aquesta mena de turisme s'anomenà "turisme de sol i platja" i es limitava a l'estiu.

Amb el creixent poder econòmic de les classes més populars i l'ús de l'aviació, els viatges a Europa esdevingueren més assequibles i fàcils cap als 1970. On abans els britànics hagueren anat a Blackpool, ara anirien a Benidorm. Mentrestant, la classe mitjana alta estimava més el turisme cultural, preferint per tant les ciutats a les costes, i especialment França pel gran efecte que tingué la literatura anglesa en idealitzar-la. Per primera vegada, el turisme es popularitzà entre la resta dels europeus occidentals, sobretot els alemanys i francesos, constituint així un grup important de clients disposats a gastar grans quantitats de diners en el lleure.

A la darreria del segle XX, nasqueren nous tipus de turisme: rural, és a dir, viatges al camp o la muntanya; esportiu, principalment d'esquí o de caminades; i residencial, la compra de segones cases en altres països. També es diversificà el nombre de destinacions. Per primera vegada, grans quantitats d'europeus triaren visitar d'altres continents o els països de l'est. No obstant això, més i més europeus i americans han elegit visitar l'altre continent.

A casa nostra, l'economia de llocs com Eivissa, Mallorca, la Costa Blanca o la Costa Brava ha passat a dependre en gran part en les afluències de turisme. A gran part de la ruralia, l'agricultura ha patit un declivi important i ha estat guanyat per bé o mal pel turisme com a activitat principal (podrem destacar-hi Occitània). L'encariment dels preus a la Mediterrània ha propiciat una fuita de turistes cap a altres costes més econòmiques a l'est del Mediterrani; en canvi, el turisme de cultural ha fet que ciutats com Barcelona o València rebin cada any més visitants.

Tipus de TURISME

Turisme creatiu és aquell en què el turista realitza una activitat artística i creativa durant les seves vacances.
Ecoturisme és aquell en què l'activitat principal és assabentar-se de la natura a més de gaudir-ne.
Turisme residencial és aquell en què el turista viu una part de l'any a la destinació escollida.
Turisme rural és anar a la ruralia, típicament en casa rural, alberg o càmping.
Turisme arqueològic és aquell en què l'activitat principal és visitar jaciments arqueològics.
Turisme cultural és anar a veure festes o manifestacions tradicionals, de la nostra cultura o d'una altra. Un exemple n'és el Camí dels Països Catalans.
Turisme religió, per exemple viatjar a Mecca, o fer el Camí de Santiago.
Turisme esportiu és anar a fer un esport impossible o difícil de realitzar a casa, com és l'esquí o el ciclisme.
Turisme de sol i platja és el més establert i tracta d'anar a un lloc càlid i costaner (si bé se sol conjugar amb un altre tipus d'activitat).
Turisme de bellesa és anar a un balneari o paregut.
Turisme de compres és anar a realitzar compres fora, típicament a les grans ciutats i aprofitant preus més baixos.
Turisme sexual és la pràctica de viatjar a un lloc on el sexe és molt disponible.
Turisme familiar és fer activitats amenes per a tota la família, com anar a un parc temàtic.
Turisme romàntic o en parella és aquell que gira al voltant d'experiències romàntiques i potser es realitza per un aniversari o com a lluna de mel.
Turisme de solters és aquell en què el turista viatja sol, busqui o no una parella durant el viatge.
Turisme de l'espai és un turisme novíssim que tracta de viatjar a l'espai, la lluna o a planetes per plaer ( NO CONEC A NINGÚ QUE L'HAGI REALITZAT ENCARA...)
Turisme nàutic