AVUI ANEM D'EXCURSIÓ A:

SIURANA ( Priorat)

Dades sobre la població de Siurana:

 

Habitants: 21

Superfície: 62.70 km²

Altitud: 533 m

 

Situació

Localitat situada al nord-est de la comarca, a la vall del riu Siurana, entre la Serra del Montsant a l'oest i les Muntanyes de Prades a l'est, dins el terme municipal de Cornudella de Montsant. És un nucli agregat a aquesta vila.

Com arribar

Podem arribar a Siurana des de Reus per la N-420 fins les Borges del Camp i per la C-242 fins a Cornudella de Montsant. Passada la població, cal continuar per aquesta carretera direcció Ulldemolins. Poc després del poble, a la dreta, trobareu la cruïlla cap a Siurana.
Des de La Granadella per la C-242, passant per Ulldemolins.
Des de Falset per la N-420 fins el Coll de la Teixeta i després per Porrera per la TP-7401. D'aquí a la Venta d'En Pubill per la TP-7402, continuant fins a Cornudella per la C-242.

 

Instal·lacions

 

Disposa de dues cases rurals, un hotel-restaurant, un restaurant, un refugi del Centre Excursionista de Catalunya, un càmping-centre d’activitats d’escalada i una agrobotiga.

Festes

 

Destaca la festa del Jubileu de Siurana, el dia 9 de maig, data en què té lloc una commemoració religiosa on s’apleguen els fidels de tots els pobles del voltant per demanar aigua a la Mare de Déu.
La Festa Major és el dia 15 d’agost, amb ball, cursa popular i concurs de bitlles, entre d'altres.
Llocs d'interès

 

Entre els llocs d’interès hi ha l’Església de Santa Maria. Es tracta d’un edifici d’època romànica conservat íntegrament. Va ser construït entre els segles XII i XIII, amb l’arribada de les tropes de Berenguer IV el 1154. En aquella època Siurana era un important punt de defensa de la frontera islàmica i va ser el darrer reducte musulmà de Catalunya, conquerit entre el 1153 i 1154. L’església és un exemple de bellesa i alhora senzillesa traduïdes en una planta de nau única i un absis semicircular. La seva portalada té un timpà figurat emmarcat per tres arcades de mig punt que reposen sobre columnes amb capitells decorats amb motius diversos.

Siurana conserva, a més, restes del castell àrab, un establiment militar o “hisn” bastit cap el segle IX com a centre de control. Pertanyent a un ampli territori sota dominació musulmana i situada estratègicament, aquesta fortificació tancava el pas al nucli urbà. Actualment s’observen els efectes d’una primera fase de rehabilitació gràcies a la qual s’identifiquen perfectament els seus límits perimetrals i les torres de defensa, entre d’altres parts. La conquesta d’aquest castell per part de Ramon Berenguer IV es va planificar abans que les de Tortosa i Lleida, però no es va poder dur a terme fins el 1153 o el 1154. Un cop conquerit, va passar a mans de Bertran de Castellet i posteriorment a Albert de Castellvell. Va servir com a dot per a les reines catalanes, per garantir pactes i emprèstits i fins i tot com a presidi de personatges de certa categoria.

El Salt de la Reina Mora és un cingle conegut amb aquest nom gràcies a la llegenda d’Abdelazia, filla del Valí de Siurana, que en arribar les tropes cristianes va preferir saltar a l’abisme del cingle amb el seu cavall que caure en mans enemigues. El cavall, en veure el cingle imponent, intentà aturar-se, però l’embranzida era tan forta que es van precipitar. Avui, vora mateix del precipici es pot veure la marca profunda de la ferradura de l’animal, feta a la mateixa roca quan intentà frenar.

Siurana propicia boniques vistes des de La Trona i les vies d’escalada d’aquesta localitat són conegudes arreu del món.

Per als caminadors, recomanen el Camí antic de Siurana, que unia aquest poble amb Cornudella de Monsant, recentment recuperat, i que forma part de la Xarxa de senders del Priorat.

Ajuntament

 

Ajuntament de Cornudella de Montsant
Comte de Rius, 10
CP: 43360
Tel.: 977 561 416
Fax: 977 561 419
A/e: aj.cornudella@altanet.org

Horaris:
Dilluns, dimarts, dijous i divendres de 8 a 15 h
Dimecres de 9 a 14 h i de 16 a 19 h

 

 

                                                                            

             

     

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

" L'ESPARDENYETA DE LA CUS-CUS"

En aquesta secció us aniré explicant diferents jocs infantils, d'aquells que jugavem quan erem petits i que, malhauradament, ara quasi cap nen sap jugar.

"Quan erem petits jugavem a... "

L'ESPARDENYETA DE LA CUS-CUS:

Edat que hi jugaven: De 6 a 14 anys.
Número de jugadors: Tots els que es vulgui.
Material necessari: Una espardenya.

Normes del joc:

Es fa una rodona amb els nens asseguts a terra i es canta una cançó amb els ulls tancats, mentre un/a nen/a va voltant per fora de la rodona amb una espardenya a la mà.

Abans que s'acabi la cançó que canten tots els nen, el/la nen/a que volta amb l'espardenya la deixa darrera d'un/a dels nen/a asseguts a terra.

Quan els nens obren els ulls mireu al seu darrera per a veure si la espardenya està al seu darrera, el qui té l'espardenya darrerra s'aixeca i corre darrera del qui para.

Si agafa al nen que para, torna a parar el nen que havia començat.

Si no l'agafa, vol dir que el nen que ha deixat l'espardenya, ha aconseguit seure al lloc del nen que s'ha aixecat i no l'ha agafat, mentre donava voltes al voltant dels nens asseguts.

Comença de nou el joc, amb el nen que no h'ha aconseguit agafar al nen anterior, donant voltes per fora de la rodona.

LLETRA DE LA CANÇÓ:

"L'espardenyeta de la cus cus, jo la cuso, jo la cuso.
L'espardenyeta de la cus cus, jo la cuso i es descus.
Tralalá, l'espardenya amagar.
1,2,3,4,5,6,7,8,9 i 1000, candil, candil, ocho, nueve i mil".

NOTA:

Aquest joc s'ha extret del recull " JOCS DE LES GENERACIONS ANTERIORS DE BOT" que van reunir un grup d'alumnes del C.E.I.P. Sant Blai de Bot, tot i que l'he modificat, afegint records de la meva infantesa, perquè quan era petita... jo també vaig jugar molts cops a aquest joc.

"BRUC, la llegenda"

Avui us recomano una pel·lícula de temàtica històrica: "BRUC, la llegenda"

És una pel·lícula catalana de 2010 dirigida per Daniel Benmayor i basada en la llegenda del Timbaler del Bruc.

Es va estrenar el 22 de desembre de 2010.

Argument:

La pel·lícula s'inicia amb els fets succeits el 6 de juny de 1808 quan l'exèrcit napoleònic s'enfronta a la seva primera derrota provocada pel Timbaler del Bruc, un jove que amb el seu timbal espantà les tropes franceses. Quan Napoleó Bonaparte se n'assabenta, encarrega a Alain Maraval, capità dels hússars de la Guàrdia Imperial, la missió de capturar i decapitar el timbaler. El capità reuneix els seus homes i s'inicia la recerca.

Cal recordar que, tot i que la gran part de la pel·lícula es va rodar a Montserrat, hi ha escenes que es van enregistrar als Ports de Tortosa-Beseit, en particular, prop de la població d'Arnes (Terra Alta).

RECEPTES DE CUINA.

"ROQUES de xocolata"

Ingredients:

-1rajola de xocolata per a fondre ( Nestle ó una altra), de xocolata negra, amb llet ó blanca,

 

-1/2 paquet de cereals ( Special K ó qualsevol similar, sense afegits - fruits del bosc, et, i sense altre tipus de cobertura- xocolata, et)

 

-fideus de colors - per decorar.

 

 

 Preparació:

-Desfem la xocolata, ja sigui al microones com en una caçola al foc.

-Triturem amb les mans els cereals, fins que quedin en miquetes ( NO en pols ).

-Barregem la xocolata fosa amb els cereals, tot junt en un bol. No fa falta afegir sucre, ja que la xocolata tindrà tota la dolçor desitjada.

-Amb una cullera petita anirem fent muntanyetes de la barreja - que quedaran deformes i diferents totes elles - i les posarem damunt del taulell de la cuina, on primer haurem estès paper de forn ( perquè no s'enganxin ).

-Abans de que es quedin sòlides, tirarem pel damunt els fideus de colors, perquè quant la barreja quedi seca, ja es mantinguin enganxats.

-Quant estiguin secs, quedaran en formes diferents amb el toc de color dels fideus i ... ja es poden menjar!!

"LA MENESTRALA" de Francesca Aliern Pons

El llibre que us recomano avui, és un llibre que vaig descobrir tard, més exactament, amb molts anys de retard des de la seva publicació.


Però tot i això, no em va deixar indiferent, ja que aquest relat, encara que transcorre en una època passada de la nostra història, em fa recordar a moltes dones actuals, lluitadores, decidides, emprenedores i en definitiva valentes, que han de tirar endavant, passi el que passi.

 

 

Tinc la gran sort de conèixer a la seva autora - és del poble del meu pare, Xerta (Baix Ebre) i per circumstàncies de la vida, i quasi de casualitat, he pogut fer la presentació d'algun llibre seu; tot un honor.

 

 

Ella es diu Francesca Aliern Pons, i el llibre que us recomano llegir és "LA MENESTRALA" (Editorial Antinea, 2003).

 

 

La Francesca és una apassionada de les històries amb un fons social. Es fixa amb els petits detalls que li serveixen per l'argument de les seves novel·les.

 

 

El llibre:

És la història de la Joana, una menestrala que es guanya a pols aquest títol atorgat a la classe social mitjana a certes poblacions.

En oposició a un poble marcat per dures tradicions, la Joana està oberta a noves experiències aconseguint ser diferent en una societat de principis del segle XX, on no es perdonava la llibertat i l'empenta d'una dona.

Encara que no us ho cregueu, podeu trobar més informació sobre la Francesca Aliern a WIKIPEDIA, al següent enllaç:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Francesca_Aliern_Pons

Espero que gaudiu de la lectura.

"...És com un miracle"

Avui us recomano una cançó que m'agrada d'una cantautora de les nostres terres, Montse Castellà, dintre del seu disc "L'escriptor inexistent", i que es titula "ÉS COM UN MIRACLE".

Montse Castellà, és nascuda a Tortosa ( Baix Ebre) i fa ja alguns anys, vaig tenir el plaer de conèixer la seva música, quan vaig anar amb unes amigues en un bar de la Ràpita on tocava una noia, amb la veu dolça i acompassada, només acompanyada per una guitarra.

Em va agradar llavors i vaig pensar "m'agradaria tornar-la a escoltar", i vet-aquí que, al cap d'un grapat d'anys, surt a la televisió, a la premsa i ofereix concerts importants.

Si voleu saber més d'aquesta compositora i cantant, podeu entrar a la seva pàgina web :

http://www.montsecastella.com/

No us decebrà!!!!!

Iniciació a la cistelleria amb mèdula.

Materials necessaris:

 

-Medula en tires ( de color natural, ó bé tenyides de colors, amb tint per la roba).
-Tint per la roba (opcional).
-Tisores.
-Pulveritzador d’aigua.
-Esponja (opcional)
-Galleda ó ribell amb aigua.

Per fer un “ventador” ó “salvaplats”:

Farem 12 tires de la mateixa mida per començar i una altra tira, una mica més llarga, per fer la primera anusada amb les 12  tires curtes ( veure foto).

 

    Amb la tira llarga, anirem donant voltes a les tires curtes, tenint en compte, que les haurem ajuntat 6 en vertical i 6 en horitzontal, unint-les pel centre, com una creu.

Es poden combinar tires de diferents colors, amb les que fem la volta, tenint en compte que haurem de donar les voltes complertes, per que no hi hagi diferencies d’alçades.

Anirem donant voltes amb la tira llarga, passant una vegada pel davant i l’altra pel darrera, cada dues tires curtes.

Quant s’acabi la tira llarga, empalmarem amb una de nova i rematarem la que se’ns acaba, procurant que no es vegi.

                                                                

 

 TENIR EN COMPTE:

 De tant en tant, s’ha d’anar banyant la medul·la, per fer-la flexible per treballar, ja que en quant s’asseca, es pot trencar.

-Es pot fer amb una esponja ó bé amb el pulveritzador.
-Cada cop que donem més voltes en cercle, les tires petites – també anomenades “montants”- es van separant més, per tant, haurem d’anar afegint tires petites, sempre de 2 en 2, per la part de fora de cada un dels dos “montants” que pugen junts.

 

Per fer cistells:

-Començarem els “culs” de la mateixa forma que amb els “ventadors” ó “salvaplats”, i tal com anem pujant, li anem donant forma – ovalada, rodona, et.

 

 

 

 

 

Si volem, podem posar un motlle a l’interior per agafar la mida exacta ( en cas de voler-ne fer d’una forma determinada ó fer-ne varis d’iguals).

 

 

El  mateix servirà per folrar altres coses com ampolles de diferents tamanys i formes, et.

També podem fer els “culs” amb bases fetes de fusta , foradades als costats, i pels que passarem les tires curtes, de dos en dos, que rematarem al davall i seguirem pujant com en els cistells normals.
 

 

Per fer l’acabament, entrellaçarem tots els “montants”, i els amagarem perquè no es vegin els acabaments.

Per alguna cosa s'ha de començar.

Hola amics i amigues,

Fa molt de temps que tenia al cap crear un blog, però no em decidia sobre quina temàtica el podia fer.

He fet tantes coses en aquesta vida, i me'n queden tantes per fer...

Bé, he decidit que no escriure sobre una sola cosa, tinc MOLT DE FATO per explicar (coses que he après en cursos, cursets, seminaris i xerrades; viatges que he realitzat i xerrades molt interessants a les que he pogut participar; també he llegit llibres, he vist moltes pel·lícules- una de les meves grans passions- i m'encanta la música - cantar, ballar ó tan sols escoltar, també m'agrada la pintura i ara, em toca també cuinar).

Us parlaré, en resum, dels meus gustos i aficions, de les coses que he fet i faig, ja sigui per gust ó per obligació.

Així que, aquest blog anirà sobre això, sobre MOLT DE FATO, que vull compartir amb vosaltres,

i com he dit "PER ALGUNA COSA S'HA DE COMENÇAR".